Dr Zalbidea, els videos d'expressió escrita amb exemples reals son molt útils, sovint no sabem com escriure'ls ni en què cal tenir cura. N'esperem més!
Quin mareig, perquè pensava que les mediacions eren més aviat textos expositius, un discurs que fem a partir d'unes dades, no tant textos argumenttius, però últimament he vist en algunes proves que sí que demanen opinió (aleshores ja tenen part d'argumentació i subjectivitat). Però si no la demanen, doncs seria un text expositiu i prou, no? Gràcies pel vídeo!
Год назад+1
Efectivament, Hicks. És clau llegir bé la tasca per a saber què ens demanen. L'enunciat sempre conté rol, situació comunicativa i encàrrec. Salut!
Que bé, just un vídeo del que més necessite. Moltes gràcies. Tinc un dubte en el segon text quan diu: les fal·làcies mediàtiques y la veracitat que s'atorga a l'emissor d'aquestes. No seria millor dir: la veracitat que se n'atorga a l'emissor ?
Год назад+1
Ben vist, Apu58 Nahasa, però el que comentes no és una errada de normativa, sinó una millora d'estil. Es tracta de la manera més adequada per a fer una substitució anafòrica de complement del nom. Hi ha nivells, de més a menys recomanable: - La veracitat que se n'atorga a l'emissor (perfecte) - La veracitat que s'atorga al seu emissor (admissible) - La veracitat que s'atorga a l'emissor d'aquestes/d'estes (admissible) No admissibles en cap cas (incorrectes): - La veracitat que s'atorga a l'emissor de les mateixes (no existix "mateix" com a element de referència anafòrica) - La veracitat que se n'atorga al seu emissor (pleonasme, redundància). Salut!
@ A mi en canvi em sona molt forçat eixe ús del pronom 'en'. Segur que pot substituir un complement del nom quan aquest fa de nucli d'un sintagma preposicional? Vull dir, "a l'emissor" és el complement indirecte, no el directe de l'oració subordinada en què heu introduït la partícula 'en'. No sé si seria eixa la raó o si simplement em grinyola per no tindre l'antecedent clar, però el cas és que a mi, com a parlant nadiu, el pronom no em fa recuperar cap paraula dita abans.
Год назад
@@josepmoles Hola! El que s'està substituint no és el complement directe o indirecte ("a l'emissor"), sinó el complement del nom ("de les notícies", allò que en castellà faríem anafòricament amb qualsevol mecanisme que introduïra un sintagma preposicional: "de las mismas", per exemple). És a dir, no estem substituint els complements directe o indirecte ("que se li atorga"), sinó el de complement del nom: "de les notícies". L'explicació la tens en el punt 23.4.1 de la GNV de l'AVL, i els usos els pots llegir en articles mitjanament formals, de caire científic, divulgatiu... Vaja, en textos escrits genuïnament. Cite: "Amb una funció partitiva, també pronominalitza el complement introduït per de de sintagmes nominals amb funció de complement directe o de subjecte posposat que fan referència a la part d'un conjunt". L'explicació de la GNV, per posar-ne un cas, la pots trobar en l'enllaç següent: www.avl.gva.es/gnv/buscador.jsp?gramatica=GVB&index=pronoms_febles_funcionalpronoms_febles_funcionalpronoms_febles_funcional Salutacions!
@ sí, sí, hi estic d'acord. No citava els CD i CI perquè els haguéreu subsituït (òbviament, no era els havíeu substituït), sinó per a diferenciar els dos casos: en un CD es pot pronominalitzar el complement del seu nucli, però en un CI, per estar precedit sempre d'una preoposició ("a"), tant la norma com els usos reals prescriuen la possibilitat de pronominalitzar. Vaja, és el que jo he observat sempre. Per exemple: "He sentit comentaris de la xarrada" faria "n'he sentit comentaris". Però "he sentit comentaris de la xarrada a l'editor del llibre" no faria "n'he sentit comentaris de la xarrada a l'editor".
A banda d'això, "Conseqüentment" no és un connector, sinó un simple adverbi que significa 'd'una manera conseqüent'. Per tant, ací caldria haver posat "Consegüentment".
Год назад+1
Hola. Eixa diferència l'hem explicada en el canal. Fins i tot en els simulacres de 2021 i 2022 de Món de llengua hi hem incorporat la qüestió preposicional ("per consegüent", "en conseqüència"...) i altres dificultats afegides. El vídeo present no és una correcció del text model de l'alumne, sinó un reflex de com tindre un ventall d'arguments variat i adequat al nivell (l'únic text que té més correccions normatives i estilístiques és el primer). En tot cas, gràcies per la remarca. Salutacions!
Dr Zalbidea, els videos d'expressió escrita amb exemples reals son molt útils, sovint no sabem com escriure'ls ni en què cal tenir cura. N'esperem més!
Quin mareig, perquè pensava que les mediacions eren més aviat textos expositius, un discurs que fem a partir d'unes dades, no tant textos argumenttius, però últimament he vist en algunes proves que sí que demanen opinió (aleshores ja tenen part d'argumentació i subjectivitat). Però si no la demanen, doncs seria un text expositiu i prou, no? Gràcies pel vídeo!
Efectivament, Hicks. És clau llegir bé la tasca per a saber què ens demanen. L'enunciat sempre conté rol, situació comunicativa i encàrrec.
Salut!
No seria "advertir l'alumnat de la importància de la informació"?
Que bé, just un vídeo del que més necessite. Moltes gràcies.
Tinc un dubte en el segon text quan diu: les fal·làcies mediàtiques y la veracitat que s'atorga a l'emissor d'aquestes. No seria millor dir: la veracitat que se n'atorga a l'emissor ?
Ben vist, Apu58 Nahasa, però el que comentes no és una errada de normativa, sinó una millora d'estil. Es tracta de la manera més adequada per a fer una substitució anafòrica de complement del nom. Hi ha nivells, de més a menys recomanable:
- La veracitat que se n'atorga a l'emissor (perfecte)
- La veracitat que s'atorga al seu emissor (admissible)
- La veracitat que s'atorga a l'emissor d'aquestes/d'estes (admissible)
No admissibles en cap cas (incorrectes):
- La veracitat que s'atorga a l'emissor de les mateixes (no existix "mateix" com a element de referència anafòrica)
- La veracitat que se n'atorga al seu emissor (pleonasme, redundància).
Salut!
@ execel·lent aclariment. Moltes gràcies per la teva tasca divulgativa de la nostra llengua.
@ A mi en canvi em sona molt forçat eixe ús del pronom 'en'. Segur que pot substituir un complement del nom quan aquest fa de nucli d'un sintagma preposicional? Vull dir, "a l'emissor" és el complement indirecte, no el directe de l'oració subordinada en què heu introduït la partícula 'en'. No sé si seria eixa la raó o si simplement em grinyola per no tindre l'antecedent clar, però el cas és que a mi, com a parlant nadiu, el pronom no em fa recuperar cap paraula dita abans.
@@josepmoles Hola! El que s'està substituint no és el complement directe o indirecte ("a l'emissor"), sinó el complement del nom ("de les notícies", allò que en castellà faríem anafòricament amb qualsevol mecanisme que introduïra un sintagma preposicional: "de las mismas", per exemple). És a dir, no estem substituint els complements directe o indirecte ("que se li atorga"), sinó el de complement del nom: "de les notícies".
L'explicació la tens en el punt 23.4.1 de la GNV de l'AVL, i els usos els pots llegir en articles mitjanament formals, de caire científic, divulgatiu... Vaja, en textos escrits genuïnament. Cite:
"Amb una funció partitiva, també pronominalitza el complement introduït per de de sintagmes nominals amb funció de complement directe o de subjecte posposat que fan referència a la part d'un conjunt".
L'explicació de la GNV, per posar-ne un cas, la pots trobar en l'enllaç següent:
www.avl.gva.es/gnv/buscador.jsp?gramatica=GVB&index=pronoms_febles_funcionalpronoms_febles_funcionalpronoms_febles_funcional
Salutacions!
@ sí, sí, hi estic d'acord. No citava els CD i CI perquè els haguéreu subsituït (òbviament, no era els havíeu substituït), sinó per a diferenciar els dos casos: en un CD es pot pronominalitzar el complement del seu nucli, però en un CI, per estar precedit sempre d'una preoposició ("a"), tant la norma com els usos reals prescriuen la possibilitat de pronominalitzar. Vaja, és el que jo he observat sempre. Per exemple: "He sentit comentaris de la xarrada" faria "n'he sentit comentaris". Però "he sentit comentaris de la xarrada a l'editor del llibre" no faria "n'he sentit comentaris de la xarrada a l'editor".
"de fonts tant diverses", o "de fonts tan diverses"?
Tan diverses
A banda d'això, "Conseqüentment" no és un connector, sinó un simple adverbi que significa 'd'una manera conseqüent'. Per tant, ací caldria haver posat "Consegüentment".
Hola. Eixa diferència l'hem explicada en el canal. Fins i tot en els simulacres de 2021 i 2022 de Món de llengua hi hem incorporat la qüestió preposicional ("per consegüent", "en conseqüència"...) i altres dificultats afegides. El vídeo present no és una correcció del text model de l'alumne, sinó un reflex de com tindre un ventall d'arguments variat i adequat al nivell (l'únic text que té més correccions normatives i estilístiques és el primer). En tot cas, gràcies per la remarca.
Salutacions!
És necessari tindre de fons eixe soroll??? jjajaajjajaja
És el so de la mar! 😅