“Drets civils i justícia social, una conversa amb Angela Davis i Mònica Terribas”

Angela Davis, honoris causa de la Universitat Pompeu Fabra, ha visitat la universitat catalana el 27 de maig. En el marc de la visita de Davis a Barcelona a la Fira La Literal, la UPF organitza un acte de reconeixement amb una conversa entre l’activista i la periodista i professora de la UPF Mònica Terribas.
Amb el títol “Drets civils i justícia social, una conversa amb Angela Davis i Mònica Terribas”, l’acte ha abordat qüestions com la relació entre la universitat, el coneixement i la tecnologia; el sistema penitenciari; els drets civils i les lluites col·lectives en una societat cada cop més individualista.
La Universitat Pompeu Fabra reconeix d’aquesta manera la seva dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual, amb valuoses anàlisis sobre la interrelació entre gènere, raça i classe social, així com la seva militància activa en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones, tres anys després de la seva investidura com a doctora honoris causa.
Lluitadora pels drets humans i contra la discriminació racial
Angela Y. Davis (Birmingham, Alabama, 1944) és graduada en Estudis de Francès per la Universitat de Brandeis (Massachusetts) i en Filosofia per la Universitat Johann Wolfang Goethe (Frankfurt). Ha dedicat gran part de la seva vida a defensar els drets humans, el feminisme, i a combatre la discriminació racial. És professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz.
La seva infància va estar marcada per les Lleis de Jim Crow que privaven la població afroamericana de drets civils i que imposaven la segregació racial als espais públics, com escoles i transport públic, del sud dels Estats Units. Des de petita va ser testimoni de la discriminació al barri on residia, anomenat Colina Dinamita, per l’elevat nombre de cases de famílies afroamericanes que el Ku Klux Klan va dinamitar.
Filla de família activista, va involucrar-se ràpidament en moviments contra la segregació, l’opressió de classe i el patriarcat. A la universitat, es va impregnar dels principis del filòsof Herbert Marcuse i, sobretot, de la idea que l’individu té el dret de rebel·lar-se contra el sistema.
Davis ha abordat en la seva obra intel·lectual temes com el racisme, el feminisme, les presons o la interseccionalitat
La implicació d’Angela Davis en la lluita pels drets civils va començar durant els anys seixanta, quan es va afiliar a les Panteres Negres i al Partit Comunista als Estats Units, motiu pel qual la van acomiadar com a professora de Filosofia de la Universitat de Califòrnia. Durant els seus primers anys de militància política i intel·lectual va participar en la campanya per millorar les condicions a les presons, especialment aquelles discriminatòries contra la comunitat afroamericana.
Davis va ser acusada d’haver participat en incidents als centres penitenciaris introduint armes a la presó, va ser perseguida per l’FBI i retinguda durant 16 mesos, en un cas pel qual va ser finalment absolta.
Entre les seves publicacions més rellevants hi ha llibres com Mujeres, raza y clase (Akal, 2006); Democracia de la abolición: prisiones, racismo y violencia (Trotta, 2016); la seva Autobiografía (Capitán Swing, 2016); Freedom Is A Constant Struggle: Ferguson, Palestine, and the Foundations of a Movement (Kindle, 2016) i Podem abolir les presons? (Tigre de Paper, 2020).