Només una opinió personal... el fet que hi hagi un parabolt de més no vol dir que s'hagi d'utilitzar... qui desitgi seguretat la té, i qui li vulgui gaudir de protegir-se d'una altra manera o be d'arriscar la vida doncs també ho pot fer igualment. Per exemple a en Honnold no li van molestar els parabolts de "The Nose" o "El Sendero Luminoso" !!! Equilibri perfecte, El Sendero es bastant segura per qui no es vulgui matar, i l'Alex evita matar-se a la seva manera. I si un altre hi vol fer "clean climb" també por posar-hi tants flotants com vulgui sense xapar cap parabolt ni utilitzar les R.
Si, però si busques compromís, quan estiguis allà ben apurat amb l'últim seguro lluny, si veus un parabolt, t'hi xaparàs de cap. Si no hi és, o no t'hi ficaràs, o intentaràs sortir-te'n com puguis. L'excusa de "si no t'agrada no el xapis" no serveix
@@aleixsanchis7852 Doncs jo opino lo contrari, "no tinc prou compromís per no xapar parabolts" és una excusa que no serveix, i menys si la manca d'un parabolt fa que una altra persona hagi d'arriscar-se a una greu lesió o a perdre la vida. Obviament ningú ha d'anar a tocar víes genuines d'autoprotecció, però les clàssiques d'estar ben equipades pq hi passa molta gent, el valor de la vida humana ha evolucionat, la seguretat ha evolucionat, i ja em tret amb l'helicòpter a massa gent greument ferida o morta.
Escribo en castellano, ya me gustaría poderlo hacer en Catalán. Gracias por subirlo, llevaba años queriendo verlo. En respuesta a Dani (un saludo), yo sólo me fio de un químico, pero OJO eso sí, que esté cada 50 metros y con una anilla. Algo así como en el Elbasteingebirge... Muy buen documental, enhorabuena. Me ha agradado mucho ver a viejos conocidos: Paca, Marcel, Dani... y otros que ojalá conozca. Me quedo con lo que dice Esquirol: miedo se pasa, lo que no se ha de pasar es pánico !
Qué bonica és la nostra Montse. Tot i que és una pena que no es mostri a cap dona parlant, només algun minut d’escalada. La història d’aquest massís també està escrita per dones i continua, en tàpia i esportiva.
Hola Alba, gràcies pel teu comentari. M’agradaria dir-te que vaig buscar la veu de grans escaladores, però van declinar la invitació a participar-hi. I ho vaig fer deixant de banda la premissa que vaig imposar al perfil dels participants: havien de ser escaladors assidus de la muntanya de Montserrat, oberturistes reconeguts i primers de cordada, com també repetidors incansables de vies significatives o històriques de les seves parets. Pel contingut del documental, vaig creure molt adequat cenyir-me a aquesta condició a l'hora d'escollir els participants. I no tothom a qui vaig preguntar va voler ser entrevistat, repeteixo. Tanmateix, insisteixo que no vaig trobar aquestes veus femenines que les dones i molts homes reivindiqueu. I per suposat que em preocupava molt la qüestió, però al final vaig decidir empassar-me la realitat històrica de la muntanya… i afrontar de cara crítiques com la teva. A alguns ja ens agradaria que fos una altra la història de l'escalada a Montserrat. Wn qui pensaves quan vas escriure? T’ho pregunto per poder conèixer millor la Montse. Salutacions!
La realidad histórica de la montaña es como la del resto del sociedad: machista, la escalada no se libra....se supone que esa realidad ha cambiado o está en proceso de cambio....este documental está muy bien en otros aspectos, pero no es un ejemplo de ese cambio
jo defineixo aquesta afició/art de l´escalada amb dues paraules : RESPECTE i HONESTEDAT , i en aquesta pel·lícula han sortit tres exemples d´aquesta definició : el salva , el carles i el tato .
Gràcies pel docu. Per ensenyar-nos a algunes el ball que significa pujar la pedra. Surar la muntanya ja no només amb el cos si no amb l'ànima (punk climbers, us estimo!) salut! 🖤⛰️🏴☠️
Hola Valentina, busqué la voz de grandes escaladoras, pero declinaron la invitación a participar. Y lo hice dejando a un lado la premisa que impuse en el perfil de los participantes: escaladores asiduos de la montaña de Montserrat, aperturistas reconocidos y primeros de cordada, como también repetidores incansables de vías significativas o históricas de sus paredes. Por el contenido del documental, creí muy adecuado ceñirme a esta condición a la hora de elegir a los participantes. Y no todo a quién pregunté quiso ser entrevistado, repito. Aún y así, insisto en que no encontré esas voces femeninas que las mujeres y muchos hombres reivindicáis. Y por supursto me preocupaba la cuestión, pero al final obté por tragarme la realidad histórica de la montaña… y afrontar de cara críticas como la tuya. A algunos ya nos gustaría que fuese otra la historia de la escalada en Montserrat. Saludos!
Por una montaña de todos donde el respeto y la libertad llega a todo el mundo no solo a totes les estrellados mentalmente politiquilles si el aneto catalan noescolti
![[4K] Watch SpaceX Catch A Starship Rocket From Space!!! #IFT5](http://i.ytimg.com/vi/pIKI7y3DTXk/mqdefault.jpg)
Moltes gràcies per penjar aquest gran documental a RUclips.
Només una opinió personal... el fet que hi hagi un parabolt de més no vol dir que s'hagi d'utilitzar... qui desitgi seguretat la té, i qui li vulgui gaudir de protegir-se d'una altra manera o be d'arriscar la vida doncs també ho pot fer igualment.
Per exemple a en Honnold no li van molestar els parabolts de "The Nose" o "El Sendero Luminoso" !!!
Equilibri perfecte, El Sendero es bastant segura per qui no es vulgui matar, i l'Alex evita matar-se a la seva manera. I si un altre hi vol fer "clean climb" també por posar-hi tants flotants com vulgui sense xapar cap parabolt ni utilitzar les R.
Si, però si busques compromís, quan estiguis allà ben apurat amb l'últim seguro lluny, si veus un parabolt, t'hi xaparàs de cap. Si no hi és, o no t'hi ficaràs, o intentaràs sortir-te'n com puguis. L'excusa de "si no t'agrada no el xapis" no serveix
@@aleixsanchis7852 Doncs jo opino lo contrari, "no tinc prou compromís per no xapar parabolts" és una excusa que no serveix, i menys si la manca d'un parabolt fa que una altra persona hagi d'arriscar-se a una greu lesió o a perdre la vida. Obviament ningú ha d'anar a tocar víes genuines d'autoprotecció, però les clàssiques d'estar ben equipades pq hi passa molta gent, el valor de la vida humana ha evolucionat, la seguretat ha evolucionat, i ja em tret amb l'helicòpter a massa gent greument ferida o morta.
Escribo en castellano, ya me gustaría poderlo hacer en Catalán. Gracias por subirlo, llevaba años queriendo verlo. En respuesta a Dani (un saludo), yo sólo me fio de un químico, pero OJO eso sí, que esté cada 50 metros y con una anilla. Algo así como en el Elbasteingebirge... Muy buen documental, enhorabuena. Me ha agradado mucho ver a viejos conocidos: Paca, Marcel, Dani... y otros que ojalá conozca. Me quedo con lo que dice Esquirol: miedo se pasa, lo que no se ha de pasar es pánico !
Gracias!
Qué bonica és la nostra Montse. Tot i que és una pena que no es mostri a cap dona parlant, només algun minut d’escalada. La història d’aquest massís també està escrita per dones i continua, en tàpia i esportiva.
Hola Alba, gràcies pel teu comentari. M’agradaria dir-te que vaig buscar la veu de grans escaladores, però van declinar la invitació a participar-hi. I ho vaig fer deixant de banda la premissa que vaig imposar al perfil dels participants: havien de ser escaladors assidus de la muntanya de Montserrat, oberturistes reconeguts i primers de cordada, com també repetidors incansables de vies significatives o històriques de les seves parets. Pel contingut del documental, vaig creure molt adequat cenyir-me a aquesta condició a l'hora d'escollir els participants. I no tothom a qui vaig preguntar va voler ser entrevistat, repeteixo. Tanmateix, insisteixo que no vaig trobar aquestes veus femenines que les dones i molts homes reivindiqueu. I per suposat que em preocupava molt la qüestió, però al final vaig decidir empassar-me la realitat històrica de la muntanya… i afrontar de cara crítiques com la teva. A alguns ja ens agradaria que fos una altra la història de l'escalada a Montserrat. Wn qui pensaves quan vas escriure? T’ho pregunto per poder conèixer millor la Montse.
Salutacions!
La realidad histórica de la montaña es como la del resto del sociedad: machista, la escalada no se libra....se supone que esa realidad ha cambiado o está en proceso de cambio....este documental está muy bien en otros aspectos, pero no es un ejemplo de ese cambio
Gracies per penjarho !🙌🏻🙌🏻
gracias por el video. me suscribo. excelentes paisajes y brutales vías para escalar
Espectacular!
Bon treball!! Pura motivació
Gràcies per compartir!
jo defineixo aquesta afició/art de l´escalada amb dues paraules : RESPECTE i HONESTEDAT , i en aquesta pel·lícula han sortit tres exemples d´aquesta definició : el salva , el carles i el tato .
Gràcies pel docu. Per ensenyar-nos a algunes el ball que significa pujar la pedra. Surar la muntanya ja no només amb el cos si no amb l'ànima (punk climbers, us estimo!) salut! 🖤⛰️🏴☠️
Is Marcel the guy that ran or still runs the campsite?
Yes! He is…
no hi havien dones a qui entrevistar? o només escalen homens en Montserrat?
La raó es respon i s’explica a molts altres comentaris com el teu. Tampoc cal que hi estiguis d’acord, però hi ha una bona raó històrica... Gràcies!
Visca montserrat!!
molt maco el documental pero una mica massa heiters potser ,no? jeje Gràcies a tots/es!
Buen documental, pero me molesta un montón que no hayan mujeres hablando y que sólo enfoquena dos mujeres en un par de minutos
Hola Valentina, busqué la voz de grandes escaladoras, pero declinaron la invitación a participar. Y lo hice dejando a un lado la premisa que impuse en el perfil de los participantes: escaladores asiduos de la montaña de Montserrat, aperturistas reconocidos y primeros de cordada, como también repetidores incansables de vías significativas o históricas de sus paredes. Por el contenido del documental, creí muy adecuado ceñirme a esta condición a la hora de elegir a los participantes. Y no todo a quién pregunté quiso ser entrevistado, repito. Aún y así, insisto en que no encontré esas voces femeninas que las mujeres y muchos hombres reivindicáis. Y por supursto me preocupaba la cuestión, pero al final obté por tragarme la realidad histórica de la montaña… y afrontar de cara críticas como la tuya. A algunos ya nos gustaría que fuese otra la historia de la escalada en Montserrat.
Saludos!
Cuando cambias una chapa? Pues cuando peta!! 😂 vaya....
😅🤣😂 A este Paca deberia de rompersele una chapa cuando cae, a ver si asi le crece el cerebro
a Mi me ha funcionado en 40 años...
Molt bo
Por una montaña de todos donde el respeto y la libertad llega a todo el mundo no solo a totes les estrellados mentalmente politiquilles si el aneto catalan noescolti