Entrevista a cabosanroque i Miquel García

Forats per a fer un rèquiem
cabosanroque i Miquel García
Del 7 de juny al 13 d’octubre de 2024
Bòlit_LaRambla
Comissàries: Ingrid Guardiola i Meritxell Ferrer
En els últims mesos han aparegut notícies sobre l’interès d’algunes comunitats per derogar les diverses lleis autonòmiques de memòria democràtica. S’ha vist a Aragó, però també a València, Illes Balears, Cantàbria, Extremadura i Múrcia. Quins arguments donen algunes de les formacions polítiques actuals adscrites en l’àmbit de la dreta i l’extrema dreta en contra de la reparació democràtica? Segons el govern d’Aragó, la Llei de memòria democràtica d’Aragó (14/2018) «imposa un relat oficial i qualsevol pretensió de crear una història oficial vulnera les llibertats públiques, ja que al legislador no li correspon construir un relat històric de cap època determinada». La desvinculació amb la història, la instrumentalització dels drets humans i l’esborrat de memòria en nom de la llibertat individual, són operacions, si més no, sinistres.
Encara ara, es calcula que hi ha 140.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, moltes de les quals es troben a les 4.265 fosses del franquisme. Se sol dir que, després de Cambodja, Espanya és el país amb més fosses per exhumar. A Catalunya hi ha més de 900 fosses -la majoria d’elles vinculades als fronts de guerra a causa d’haver estat l’escenari d’importants batalles durant la Guerra Civil- i s’estima que només se n’han obert un 10%. De fet, a Espanya, la Llei d’amnistia de 1977 va comportar passar pàgina de les greus violacions de drets humans comeses en el passat recent, cancel·lant fins i tot l’obertura de fosses comunes que havien iniciat familiars de les víctimes de la repressió franquista en algunes comunitats com Navarra i la Rioja en els anys de la transició a la democràcia. L’any 2000, en un moment àlgid del moviment de recuperació de la memòria històrica, es va obrir, per iniciativa d’una associació memorialista una fossa de repressió franquista a Castella-Lleó. A Catalunya, l’octubre de 2007 s’aprovava la Llei del memorial democràtic (13/2007), la primera “llei de memòria democràtica”; dos mesos després s’aprovava la llei estatal coneguda popularment com la “ley de recuperación de la memoria histórica” (52/2007).També a Catalunya el 2009 es va impulsar la Llei 10/2009, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes. Posteriorment, es van aprovar diversos articulats seguint l’exemple català i estatal en altres comunitats autònomes. De nou en el context estatal, des de 2020 fins a l’actualitat s’ha creat una Direcció General de Memòria Democràtica i una Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. El 2022 es va aprovar la “Ley de Memoria Democrática” (20/2022) de rang estatal que amplia els àmbits d’acció i que incorpora, com la llei pionera catalana, el qualificatiu de “democràtica”, entenent, precisament, que la història també la fan els “vençuts” i que la reparació s’ha de fer en nom de les víctimes i de les persones resistents als totalitarismes, no de la història.
Aquestes són algunes de les principals accions de memòria democràtica per recuperar la memòria dels vençuts i dels opositors al franquisme. Però després de la Guerra Civil, i durant moltes dècades, va prevaler el silenci administratiu pel que fa als cossos dels vençuts. La dictadura franquista només vetllava per les seves víctimes, els seus partidaris i, alhora, va marginar la memòria dels seus adversaris republicans i va deixar aquests morts en la pau relativa d’un dolor que es creia que si es callava, desapareixia. Mentre van morint els últims testimonis de la Guerra Civil Espanyola i de la postguerra immediata, la ferida i el seu dolor, no només no ha desaparegut, sinó que segueixen més vius que mai.
Aquesta exposició es va originar gràcies a la visita de cabosanroque i la seva preocupació per les fosses del franquisme, en concret, pels morts del comboi del 23 de març de 1959 que portava 179 cossos trobats a la província de Girona al Valle de los Caídos (actualment Valle de Cuelgamuros). La seva recerca ens va fer pensar en la sèrie “Exhumacions” de Miquel García. L’exposició està vinculada al programa d’arxiu i memòria de l’actual projecte del Bòlit, així com a la línia estratègica de memòria democràtica de l’actual consistori de l’Ajuntament de Girona. La memòria demana una política compromesa amb la cultura del record. No es poden executar polítiques locals o nacionals escapçant les trames subterrànies que donen sentit i forma a cada indret. Territorialitzar la cultura en l’espai és important, és a dir, establir vincles, afectes i projectes en un territori compartit; però també en el temps: aquestes “altres” aliances. Els morts també fan cultura, són el nostre substrat sentimental, intel·lectual i moral.
web.girona.cat...