La natura crida! I jo no hi vull faltar - Cesk Freixas, amb la XCN

Поделиться
HTML-код
  • Опубликовано: 13 май 2024
  • "La natura crida" és una adaptació de l'èxit "La petita Rambla del Poble Sec", del músic i cantautor Cesk Freixas, a la temàtica ambiental, amb la que ens convida a submergir-nos en la riquesa natural que ens envolta.
    A través d'aquesta versió especial, Freixas ens recorda la urgència de cuidar el nostre planeta i ens anima a unir-nos a la lluita per la conservació de la natura mitjançant les nombroses entitats ambientals del nostre país. El videoclip que acompanya la cançó presenta les tasques que realitzen aquestes entitats per protegir el medi ambient i ens anima a passar a l’acció amb elles fent voluntariat.
    Volem agraïr especialment les entitats que apareixen al videoclip:
    - ADEFFA, Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona. Activitat de voluntariat i seguiment de fauna al pantà de Casserres. adeffa.cat/
    - Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Acció de voluntariat de retirada de "Carpobrotus edulis", una planta exòtica invasora que afecta greument la biodiversitat del litoral.
    Del 22 de maig al 5 de juny, participa a la Setmana de la Natura:
    setmananatura.cat
    I la resta de l'any, sigues voluntari/a ambiental!
    voluntariatambiental.cat
    Lletra de la cançó
    Surt el sol, hi ha trobada per ‘nar al camp,
    comença la jornada de voluntariat,
    la colla es troba, amb la gent de l’entitat,
    la natura crida i jo no hi vull faltar.
    Parla'm de les ferides que t’han marcat,
    no puc entendre per què et continuem fent mal,
    tu sempre hi ets, preciosa i fràgil de mil cares,
    no penso ometre més la meva responsabilitat.
    Tornarem a viure en pau amb la natura
    meravella forta i fera, mare i terra de tothom.
    I entendrem que entre tota aquesta vida,
    des de boscos, mars i ribes, nosaltres som part de tu.
    Perduts, entre el fum que ens intoxica,
    sona l’alarma, ens toca traçar un nou rumb,
    trobar el sender, des de la terra fins al cel,
    aprendre que és gràcies a tu que tenim àvies i germans.
    Hem vist rius sense aigua i mars de plàstic,
    platges de formigó, i deserts de vida en mig del camp,
    perdem espècies, perdem a la nostra gent,
    hem d’actuar, no podem esperar més, ni un sol moment!
    Tornarem a viure en pau amb la natura
    meravella forta i fera, mare i terra de tothom.
    I entendrem que entre tota aquesta vida,
    des de boscos, mars i ribes, nosaltres som part de tu.
    Entre reunions i assemblees,
    inventem accions per poder-te ajudar
    us necessiten, cal el nostre cop de mà,
    natura crida, i jo no hi puc pas faltar.
    Et veig al paper, mentre escric en aquesta taula,
    mossego la poma o cuso un vestit nou
    tu ets la vida, camaleònica de mil cares,
    sento que em crides, i jo no et penso fallar.
    Tornarem a viure en pau amb la natura
    meravella forta i fera, mare i terra de tothom.
    I entendrem que entre tota aquesta vida,
    des de boscos, mars i ribes, nosaltres som part de tu.
    Tornarem a viure en pau amb la natura
    meravella forta i fera, mare i terra de tothom.
    I entendrem que entre tota aquesta vida,
    des de boscos, mars i ribes, nosaltres som part de tu.
    Surt el sol, hi ha trobada per ‘nar al camp,
    comença la jornada de voluntariat,
    la colla es troba, amb la gent de l’entitat,
    la natura crida i jo no hi vull faltar.

Комментарии • 1