Pilar Alonso - ...i és el tramvia!

Títol: ...i és el tramvia!
Lletra: Joan Misterio (Joan Casas Vila)
Música: I. Casamoz (Joaquim Zamacois)
Intèrpret: Pilar Alonso
Data: Entre 1919 i 1925
"...i és el tramvia!"
Els tramvies d'en Foronda van farcits de ciutadans;
semblen lates de sardines... ambulants.
Els dels banys, com els de Gràcia i els de circumval·lació,
van tan plens, que tots s'hi ofeguen... de calor.
Sobretot les plataformes, són fornals al roig més viu
i si hi van xicots i noies, reforonda quin caliu!
En cada una sempre hi ha, entre xics i grans,
vint persones i un parell de guàrdia urbans.
Si passo molt distreta per la via,
quan a entregar la feina vaig o vinc
i sento la campana del tramvia,
quin sobresalt que tinc
...i és el tramvia!
Fer viatges en tramvia, és la mar de pintoresc
i el que tot sovint hi puja... ja està fresc!
L'ull de poll un us trepitja, us insulta el cobrador,
i els diners us pren un Raffles... d'ocasió.
Mai se sap si ha de baixar-se pel davant o bé al revés
i ja arrenca quan a terra hi teniu un peu només.
Així és, que de l'elèctric, quan baixeu
tots teniu al cementiri l'altre peu.
Si passo molt distreta per la via,
quan a entregar la feina vaig o vinc
i sento la campana del tramvia,
quin sobresalt que tinc
...i és el tramvia!
Fan desgràcies el quaranta i el disset i el vint-i-nou
i fins el de la Creu Roja... vés si és prou!
El que hi ha a Santa Madrona
que com tots va molt furient
a Can Tunis us traslada... fàcilment.
El què va la Bonanova
tot sovint també fa mal
als promesos que a les fosques
pugen sempre a l'imperial,
doncs els arbres del passeig van tan a prop
que aquells "plátanos" fan mal en dar algun cop.
Si passo molt distreta per la via,
quan a entregar la feina vaig o vinc
i sento la campana del tramvia,
quin sobresalt que tinc
...i és el tramvia!