A.F. El Millars. Fandango de Sant Mateu (Baix Maestrat)

Поделиться
HTML-код
  • Опубликовано: 5 фев 2025
  • Del disc "Agrupació Folklòrica El Millars, 20 anys". La versió que presentem és la que s'ha heretat dels grups que a mitjan segle recuperaren i reinterpretaren antigues danses i balls, infonent-los aires d’escola i en certa manera “desvirtuant-los”, sobretot en les lletres cantades per satisfer les clases dirigents, que d’altra manera s’haurien escandalitzat. La nostra versió manté la primera estrofa com se sol cantar i continuem amb d’altres en valencià, no menys populars. Es tracta d’un fandango d’escola, lluny de l’estil dels fandangos populars profusament estesos al Maestrat i a l’Alcalatén i fins i tot a la Plana, units quasi sempre a la jota i les seguidilles.
    HAN INTERVINGUT EN LA GRAVACIÓ: Eliseu Artola: tabal, veu / Juli Domingo: guitarra / Isabel Escudero: castanyetes, veu / Lluís Martínez: guitarra, guitarró, percussió, veu / Antoni Méndez: llaüt / Conxa Oliver: castanyetes / Pep Òria: dolçaina, veu / Pere Pallarés: arranjaments, bandúrria, llaüt, percussió, veu / Pura Pueyo: veu / Josep Ripollés: veu / Álvar Serrano: bandúrria, percussió, veu.
    ENREGISTRAT A L’ESTUDI D3 DE VILA-REAL I AL ROCKAWAY STUDIO DE CASTELLÓ, ENTRE EL SETEMBRE DEL 1996 I L’OCTUBRE DEL 1997. TÈCNICS DE SO: Juan Carlos Tomás i Nacho Flors. PORTADA: Amat Bellés. DISSENY GRÀFIC: Toni Tirado.
    LLETRES:
    Fandango pide la niña,
    fandango se le ha de dar;
    cuando la niña lo pide,
    es que lo sabe bailar.
    A Cervera vull anar,
    a Sant Mateu i a la Jana,
    a la Font de la Salut
    i a Sant Jordi de baixada.
    La que m’ha robat lo cor,
    quan la miren a la llum,
    pareix una poma roja
    collida en lo mes de juny.
    Totes em diuen que soc pobre
    i jo em penso que soc ric
    que a les (ar)rugues de les calces
    em trobo uns polls com lo dit.
    Pa xiques guapes, Sant Jordi,
    i l’afaram, de Cervera,
    per a la dansa Canet,
    per a cànters nous, Traiguera.
    Demane vi la guiterra
    i les cordes aiguardent;
    lo tocador que la toque
    no en vol més que va calent.

Комментарии • 1