Cançó d'una poèsia d'un instant i un pensament; dins les ombres vespertines i un camí llunyà on la soletat és il·luminada per la lluna. Notable sensació del benestar d'un instant. Gràcies!
Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia. Som tres, la lluna, jo i l'ombra que em seguia. No sap beure per sort la lluna, bona amiga; i a la meva ombra mai la set no l'angunia. Quan canto, veus ací, la lluna que s'ho mira. Quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia. Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen. Veus ací, una tristor que mai [no] l'he coneguda. Si me'n torno al casal em segueix l'ombra muda; i una mica més lluny m'acompanya la lluna. (traducció lliure, no sabem si directa o retraducció, d'un original medieval xinès, de Marià Manent.)
Cançó d'una poèsia d'un instant i un pensament; dins les ombres vespertines i un camí llunyà on la soletat és il·luminada per la lluna. Notable sensació del benestar d'un instant. Gràcies!
Quina meravella!
Me enamoree
M'heu tocat l'aleta del cor !!!
Encara trobo a faltar el gran Ovidi Montllor a qui acompanyava admirablement el Toti Soler.
Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres, la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.
No sap beure per sort
la lluna, bona amiga;
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.
Quan canto, veus ací,
la lluna que s'ho mira.
Quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen.
Veus ací, una tristor
que mai [no] l'he coneguda.
Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda;
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.
(traducció lliure, no sabem si directa o retraducció, d'un original medieval xinès, de Marià Manent.)