EL BARRI DE LES BUGADERES: HORTA. VERSIÓ EN CATALÀ

Puedes compartir nuestros videos: / @barcelonamemory
Si quieres colaborar con una pequeña aportación para el mantenimiento del canal: es.tipeee.com/....
El primer centre poblacional d' Horta es va anar creant al voltant de la antiga' Església de Sant Joan fundada al segle XII (1169) per Guillem d' Orta.
Va ser al costat de la finca de vinyes de Can Gras (1777) on es va crear el nucli del que avui coneixem com a Plaça de Santes Creus (llavors Plaça de la Constitució) al costat de la riera d' Horta.
La bona situació entre muntanyes i la riquesa d'aigua el van convertir en un lloc atractiu perquè alguns nobles fixessin la seva residència d'estiu entre terres de cultiu ja a partir de al segle XIV.
Van arribar a conviure més de 50 masies disseminades entre camps de cultiu. La més veterana, nascuda com a torre de defensa, era Can Cortada (s-XI). Durant el XIX proveïa als mercats de Gràcia i d' Horta.
.Una altra era Can Fargues que en el seu origen va ser una torre de defensa (segle XII). depenent de Sant Andreu de Palomar fins a 1904.
Can Tarrida o Can Mariner existent des del segle XIII va passar i que per diferents propietaris fins que, al segle XVI, la va comprar la família Mariner.
Can Figuerola (XV) va ocupar grans terrenys entre la Vall d'Hebron i la faldilla del Tibidabo de Collserola. Va ser propietat de Laureà Figuerola, ministre d' Hisenda i creador de la pesseta.
Altres masies importants van ser Can Carabassa (SAP) (XVII), Can Quintana (SAP), Can Glòria, Can Don Joan, Can Grau, Can Besora, Can Sitjar Gran o Can Querol (XVIII).
...i van començar a formar-se les primeres colònies d'estiueig. La primera va ser Les Estires, va aparèixer a la Rambla de Cortada (que el 1907 va canviar el seu nom pel carrer Campoamor).
Era el carrer més senyorial de la vila. Els plàtans acabats de plantar (1908) i els fanals de gas (1889) li donaven un aspecte d'avinguda.
Els estiuejants eren grups de veïns gairebé sense contacte entre si ... però això va canviar al' crear-se en 1912 el Lawn Tennis Club d' Horta, edificat on abans va estar l'antic cementiri i l'església de Sant Joan d' Horta (incendiada durant la Setmana Tràgica ).
Els propietaris de les terres agrícoles cuempezaron a parcelarlas i vendre-les. La zona urbana va ser guanyat terreny a les finques conreades
En l'àrea de la plaça Bacardí (SAP) (1867) i les terres de Can Mariner (1870) es van parcel·lar i van donar lloc als carrers actuals. Després van començar a construir-se cases d'estiu d'estil modernista per la zona, sobretot al llarg del carrer Catalunya, avui carrer Salses
A les parcel·les de Can Quintana, (avui zona de Doctor Letamendi amb passeig Universal) van arribar estiuejants, sobretot, de la Barceloneta, del Carrer Ample i del carrer Regomir.
Les primeres cases es van construir a tocar de la carretera d'Horta (passeig Maragall) i eren les mes senyorials. A la part més alta de la muntanya (turó de la Rovira) es van construir cases molt més modestes.
El mercat de poble s'instal·lava En Plaça del 'Mercat, després Plaza Eivissa (1907).
El tramvia elèctric nombre 46 va arribar (1901), després de construir un pont sobre la riera d' Horta i el Passeig Maragall.
L' abundància d'aigua va fer que que es desenvoluparen Bobiles com la Giravent, fàbriques, de vidre, adoberies com Can Tunis, instal·lada a Can Fontanet o la fàbrica de midó de la família Oliver a Vilapiscina.
Unes 100 dones s' ocupaven de rentar la bugada de la burgesia de Barcelona perquè a la ciutat vella escassejava l'aigua i faltava espai per rentar ni estendre.
Horta era una vila d'uns 9 km2 amb 4300 veïns a l' iniciar-se el segle XX.
L' 1 de gener de 1904 Guillem de Boladeres va ser nomenat alcalde de Barcelona.El primer que va fer després de jurar el càrrec va ser anar a Horta per assistir a l'acte oficial d'agregació de la vila a al districte 9 de Barcelona (com Sant Andreu de Palomar). En acabava de empedrar el carrer Major, avui carrer Horta.
Durant la Setmana Tràgica es van cremar el Convent de les Dominiques i l' església de Sant Joan d' Horta de la qual només va quedar en peu la seva campanar.
Encara que ja s'estava construint la nova església de Sant Joan d' Horta (a l'inici del carrer Campoamor) des de 1905. Les obres, dirigides per Luis Sagnier, van finalitzar al 1917.
Aquesta nova església va ser parcialment cremada durant la guerra civil i reconstruïda novament gràcies a una col·lecta dels seus feligresos.
El 1927, davant de la parada de tramvia, tocant a la Plaça Eivissa, es va obrir el Bar Quimet, tota una institució a Horta. Va tenir una de les primeres pianoles elèctriques de la ciutat.
En els anys cinquanta es va edificar l'actual mercat d' Horta (1951) i es va instal·lar el dispensari de barri a la plaça de Santes Creus, a l'edifici que va ser l' Ajuntament de Sant Joan d' Horta (1958).