No me canso de escucharla. Me encanta la versión, la guitarra, su fuerza, su voz, su cuerpo entero canta una poesía hermosísima y, a la vez desgarradora. Entiendo un poquito de catalán (me encanta como suena), pero no sé ni escribirlo ni hablarlo (desgraciadamente). Sé de algunos y algunas que me tirarían piedras si pudieran porque parece que en otras partes del estado español solo se puede tener una opinión y más con los tiempos que corren.
Silvia, avui t'he conegut i, de sobte, m'he enamorat de la teva veu. He plorat amb els meus alumnes de Taller de Textos, he plorat d'emoció, amb la teva veu cantada amb les mans, els ulls, els teus braços i tot el teu cos...Feia temps que no sentia una comunió tan directa, tan elemental i primigènia, entre un cantar i l'espectador. Els meus alumnes en silenci han gaudit del poema i de la teva interpretació...religiosament. Gràcies, Pere Quart, per fer-me conéixer la Sílvia!
magnific !!! aixo s'em pren el cor !!! sobretot que els meus avant passats van fugir el franquisme l'any 39 i van coneixer tot aixo . Desde Catalunya Nord, germans us agraïm per aqueixa canço
En Cataluña dejé el día de mi partida media vida adormecida; la otra mitad vino conmigo para no dejarme sin vida. Hoy en tierras de Francia y mañana más lejos quizás, no me moriré de añoranza sino de añoranza viviré. En mi tierra del Vallès tres colinas hacen una sierra, cuatro pines un bosque espeso, cinco cuarteras demasiada tierra. 'Como el Vallés no hay nada'
Avui que fa 30 anys va morir en Pere Quart, he tornat a aquest vídeo, que sempre m'emociona i em trasbalsa un xic. Sense desmerèixer en Lluís Llach ni l'Ovidi, i molt menys el propi autor del poema, és la versió que a mi més m'arriba de les Corrandes d'exili, paraules senzilles que expressen amb amor i crueltat la fatalitat que varen viure els nostres avis, tota una generació perduda a les cunetes, les fosses comunes, l'exili o el silenci interior. Per a mi, aquests concerts privats de la Sílvia Pérez Cruz són un document que perdurarà, i aquesta peça en concret, una joia.
A mi la versió de la Silvia no em fa el pes. Jo soc molt d'en Llach pero en qualsevol cas es el mateix... lo realment important es el poema i la seva desesperada força.
Hermosa voz y bella estampa, desde que te descubrí no he dejado de escucharte. Soy hijo de un padre Catalán ,a el también estoy seguro le hubiese gustado escucharte . Tal vez sera por eso que me emociona tanto tu canto. Saludos desde Argentina,
Uuufff que joya💙💙💙, que voz y que interpretación y que acompañamiento de guitarra. Lo acabo de descubrir y me a conmovido de una manera bestial. Que manera de hacerte sentir
Que los pinos ciñan la cala, la ermita arriba de la colina; y en la playa un toldillo que late como un ala. Una esperanza deshecha, una pesadumbre infinita. Y una patria tan pequeña que la sueño completa.
Sens dubte la millor versió.... sobren les paraules...cada cop que l'escolto em venen a la memòria els meus avis, simplement escoltant em posen els pèls de punta i si a més els miro em fan saltar les llàgrimes cada cop...una.. deu... cent.. mil vegades que els miri mil vegades que ploraré...gràcies infinites
malgrat tot,,,,,,a voltes fent fressa,,,,,,perdurem ,,,,sense que aqueix fet sia gaire important,,,,,,perdurant ,,,,,,,,,,,,,,grans i grossos amigues gràcies
Que bona... El seu estil de cançons em recorda a Xavi B, escolteu "Vaig perseguir tots els mars" que també està penjada, és un amic meu que s'està donant a conèixer... És molt bona!
Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena lentament, sense dir re. Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una marededeu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res". Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.
on a tout perdu. On traverse la montagne. pour trouver quoi? AUjourdhui, ne sommes nous pas dans cette situation ? on trébuche, la pente nous crapate, et qu'est qu'il ya là bas ? un camp de réfugiés pour nous tous ?
Estimada Marta Rovira. Avui, 23 de març del 2018, que has marxat a l'exili amb la teva família. Que tinguis sort, més enllà del Canigó, cap a les muntanyes on t'has refugiat: les de l'acollidora Suïssa.
No me canso de escucharla. Me encanta la versión, la guitarra, su fuerza, su voz, su cuerpo entero canta una poesía hermosísima y, a la vez desgarradora. Entiendo un poquito de catalán (me encanta como suena), pero no sé ni escribirlo ni hablarlo (desgraciadamente). Sé de algunos y algunas que me tirarían piedras si pudieran porque parece que en otras partes del estado español solo se puede tener una opinión y más con los tiempos que corren.
jo tampoc puc parar d'escoltar´la,,,quina passada,,,,,,
DESGARRADORA ,,,,,,,que be l'has definit amiga
Quands sentimental en una canco. Juanito
Amor i pau.
Es extraño, yo tampoco sé catalán pero sé todo lo que dice 😐
Enamorada de la canción, de la letra, de la lengua catalana, de la voz de Silvia y de la interpretación del guitarrista. ❤❤❤💔💔💔
Cerca de 3000 das visualizacoes sao minhas. E nao me canso.
RC Same. Continuo a voltar aqui mesmo meses depois.
Eu vi no filme da Netflix
Eu TB parece Elis Regina
Com ploro escoltant aquesta canço i la veu de Silvia unica...✨✨✨🤍🤍🤍
Silvia, avui t'he conegut i, de sobte, m'he enamorat de la teva veu. He plorat amb els meus alumnes de Taller de Textos, he plorat d'emoció, amb la teva veu cantada amb les mans, els ulls, els teus braços i tot el teu cos...Feia temps que no sentia una comunió tan directa, tan elemental i primigènia, entre un cantar i l'espectador. Els meus alumnes en silenci han gaudit del poema i de la teva interpretació...religiosament. Gràcies, Pere Quart, per fer-me conéixer la Sílvia!
No ho sabria expressar millor, gracies!
josep maria verges prat Als humans ens agermanen les emociones més que cap altra cosa...
A Catalunha está ali, bem fundo naquele coração, só a liberdade daquele povo pode fazer deixar de chorar, pela saudades da sua terra.
Y yo añadiría que solo la libertad de ese pueblo y de los otros de la península ibérica pueden hacer dejar de llorar por España.
@@lorenzoh9665 Por Iberia, que somos muy más símiles que todo el mundo cree... Y a la vez únicos
@@claudiooliveira3751 de símiles nada de nada.
Te encontré, te encontré, Silvia Perez Cruz!!! Gracias fotografo de Mauthausen. Gracias Neflis. :D
magnific !!! aixo s'em pren el cor !!! sobretot que els meus avant passats van fugir el franquisme l'any 39 i van coneixer tot aixo . Desde Catalunya Nord, germans us agraïm per aqueixa canço
Quands sentiments..
En Cataluña dejé
el día de mi partida
media vida adormecida;
la otra mitad vino conmigo
para no dejarme sin vida.
Hoy en tierras de Francia
y mañana más lejos quizás,
no me moriré de añoranza
sino de añoranza viviré.
En mi tierra del Vallès
tres colinas hacen una sierra,
cuatro pines un bosque espeso,
cinco cuarteras demasiada tierra.
'Como el Vallés no hay nada'
Mil gracias por la traducción! Abrazo compañero para las noches sin luna y las mañanas de niebla cegada
Avui que fa 30 anys va morir en Pere Quart, he tornat a aquest vídeo, que sempre m'emociona i em trasbalsa un xic. Sense desmerèixer en Lluís Llach ni l'Ovidi, i molt menys el propi autor del poema, és la versió que a mi més m'arriba de les Corrandes d'exili, paraules senzilles que expressen amb amor i crueltat la fatalitat que varen viure els nostres avis, tota una generació perduda a les cunetes, les fosses comunes, l'exili o el silenci interior. Per a mi, aquests concerts privats de la Sílvia Pérez Cruz són un document que perdurarà, i aquesta peça en concret, una joia.
A mi la versió de la Silvia no em fa el pes. Jo soc molt d'en Llach pero en qualsevol cas es el mateix... lo realment important es el poema i la seva desesperada força.
Así es ❤️
Hermosa voz y bella estampa, desde que te descubrí no he dejado de escucharte. Soy hijo de un padre Catalán ,a el también estoy seguro le hubiese gustado escucharte . Tal vez sera por eso que me emociona tanto tu canto. Saludos desde Argentina,
Aquesta interpretación., arriba a l,anima
I N C R E I B L E .
Que voz, que expresion, que sentimiento, que todo... Bravo!
Tienes alma de Fado.
No puedo parar de escuchar esta canción. Es una versión increíble!
Uuufff que joya💙💙💙, que voz y que interpretación y que acompañamiento de guitarra.
Lo acabo de descubrir y me a conmovido de una manera bestial.
Que manera de hacerte sentir
No puedo parar de oir, muchas gracias por cantar Silvia! Divinos!
Los registros de Silvia son infinitos!
arrepia
D'un lirisme excepcional porteu la poesia de joan oliver allà on mai s'hagués imaginat el poeta. Gràcies músics.
Un deleite a los sentidos, gracias mujer, gracias música 🙌🏻🤘🏻🎶
Adorável música, e adorável Silvia.
Lágrimas cayendo! me pongo de los nervios de lo mucho que siento esto! es brutal!
Que los pinos ciñan la cala,
la ermita arriba de la colina;
y en la playa un toldillo
que late como un ala.
Una esperanza deshecha,
una pesadumbre infinita.
Y una patria tan pequeña
que la sueño completa.
Jordi Bersabuch muchas gracias por traducirlo, es una letra preciosa 🙏🏼
lo mejor que me a enseñado mi profe de catalán ella sabe que este tipo de música me enamora
Emocionante! Que Grande interpretação! Que grandes artistas!
!
¡Fuerte! ¡Qué hermosa interpretación! !Bravo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Una maravilla de canción y de voz
Que maravilla de cantante. Felicitats Silvia
FANTASTIQUISIMA
Silvia ets una crac.
Linda poesia, bela música. Não era necessário ser tão veemente com o que já é.
insuperabile... emozionante... che bella lingua il catalano
BRUTAL!
you found the word I was looking for..
Wow I already understood most of the lyrics but thanks to the subtitles I finally understood the last verse, it’s beatiful
M'encanta la vostre manera de cantar i de tocar que teniu els dos plegats. Felicitats!!
Alguien 2019?
Gràcies a Rac1 he sentit parlar d'aquest poema. Brutal!
Gracias por eso Silvia, que increíble!!! Catarse total!
Fantásticos! Muitos Parabéns! continuem a espalhar a vossa Arte Maravilhosa!...
la millor cantant que he escoltat te una veu que dius oooo 😯😯😯
extraordinari, m' encanta, felicitats.
Espetáculo ❤
Ohh re lindo, todo :) y ella es hermosa!!
Que voz más hermosa tiene esta joven, única
Lindo!! Lindo!!!
Quina bonica canço’ de exiliats .
Primo performance, mucho talent and hypnotically beautiful! ...Silvia was also good ...i kid, so amazing. 👌
Impressionant versió
obra mestra!!
So moving and so much passion. Thnxxx
❤️❤️❤️❤️❤️ perfeita ❤️❤️❤️❤️❤️
Qué preciosidad.....!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Very moving - a most beautiful rendition - quite breathtaking...
Arriba al cor
Gente, essa língua é muito bonita!!!
Quandans sentiments,
Els pèls de punta de l,emoció!
quina passada.
brutal
grans... unics... gracies.
Aquest vídeo em fascina.
Impresionante...
Nasıl güzel bir ses.Nasil kaliteli dinleyiciler 🥰🥰
Heu d'escoltar Vaig perseguir tots els mars de Xavi Bosch, és d'aquest estil, acaba de sortir... és boníssima!!!
buffff
sempre ha estat la meva favorita d'en llac...
pero....
brutal, etic emocionat...
Sens dubte la millor versió.... sobren les paraules...cada cop que l'escolto em venen a la memòria els meus avis, simplement escoltant em posen els pèls de punta i si a més els miro em fan saltar les llàgrimes cada cop...una.. deu... cent.. mil vegades que els miri mil vegades que ploraré...gràcies infinites
Lindo 2019
Preciosa
Прекрасно
impresionante!
Increïble, en serio, preciós...
malgrat tot,,,,,,a voltes fent fressa,,,,,,perdurem ,,,,sense que aqueix fet sia gaire important,,,,,,perdurant ,,,,,,,,,,,,,,grans i grossos amigues gràcies
Holy crap, I'm paralyzed
ナンバーズの当て方が分かった。それは、はやぶさの狩りと言うのだ。昔はこのはやぶさの狩りで当てて戦っていたと言うのだ。私にはこれが初めてであった。このはやぶさの狩りで当てると何からわかるのだ。例えば体の事とか当てると良い。それから、友人の事を当てて見る。
?
super interesant i bona repus
Ploro. Meravellosa, impressionant
j´adore ça!
Aquesta veu es impresionat quina interpretaciò ¡¡¡¡¡
magnifique !
OLÉ OLÉ Y OLÉ
quina pasada.
Que bona... El seu estil de cançons em recorda a Xavi B, escolteu "Vaig perseguir tots els mars" que també està penjada, és un amic meu que s'està donant a conèixer... És molt bona!
Aixo es puro rokanrol Silvia. I love you.
Who came here from the Netflix doc? This song at the end. Beautiful
Ryan Badger yo vengo, después del “Fotógrafo de Mathausen”....
Jesús Olvera, Querétaro México, después de ver El Fotógrafo de Mauthausen
Yeah bro me too
Me too
meeeee
sou fantastics
espectacular......
La gola encongida i les llagrimes als ulls..
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
on a tout perdu. On traverse la montagne. pour trouver quoi?
AUjourdhui, ne sommes nous pas dans cette situation ?
on trébuche, la pente nous crapate, et qu'est qu'il ya là bas ?
un camp de réfugiés pour nous tous ?
Per favor! Com es pot crear tanta emoció?
genial
Uauuuuu...
Màgic!! m'emociones tant Silvia! com m'agradaria tornar a la meva terra...
Mare del meu cor molta Pau per la nostra Terra vos estimo
Estimada Marta Rovira. Avui, 23 de març del 2018, que has marxat a l'exili amb la teva família. Que tinguis sort, més enllà del Canigó, cap a les muntanyes on t'has refugiat: les de l'acollidora Suïssa.
cada vez k la escucho se me corta la respiracion.
Услышал эту песню после фильма Фотограф из Маутхаузена с Марио Кассасом в главной роли)))
La teva veu s'assembla a la d'una cantant portuguesa que es diu Carminho
Sóc molt d'Ovidi. Però aquí estàs tant aprop dels grans.... Obviant la veu, per suposat
jo també he plorat
el silenci del public el vostre millor exit
no me cansare de dir que es una pasada de bona
👏🏾👏🏾👏🏾❣️
❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤
La estimo
💔💔💔
Alguien reconoce el bar?
♥️♥️