A ver, Daniel, que Cataluña se ha comido 1/3 del FLA y no lo va a devolver. Es el 18 % del PIB y el 16 % de la población. Hasta donde yo sé, 1/3 es un 33 %. ¿Relación entre Cataluña y España? ¿Relación entre Alemania y Westfalia? ¿Relación entre la mano y el dedo índice?
És a dir, els catalans no han produït res, no han contribuït en res, i ara resulta que lo que li rep és per benevolència de "Madrid", ¿no? Val. I l'execució d'allò pressupostat no arriba, any rere any, ni als dos terços; suma i sigue. Els valencians també en sabem molt, d'això, pressupostos no executats, balances fiscals netament regressives... I sobre la relació entre Catalunya i qui siga: La que democràticament decidisquen els catalans, no uns altres. Estem tan acostumats a acceptar que els estats que hem conegut, i en particular les monarquies, s'havien format a costa de sang o de semen (o de la imposició de tirans, com la neodinastia borbònica ací), que ara que tenim ocasió de què siga a través dels mecanismes democràtics entra una mena de pànic a molta gent. Però a l'igual que en un matrimoni, si un dels dos vol deixar-ho, té tot el dret a fer-ho. I, els demés, l'obligació de respectar-ho. Crec.
el mejor director de este pais ,nos teniamos ke tomar las cosas como se las tomaba el con humor genio berlanga
A ver, Daniel, que Cataluña se ha comido 1/3 del FLA y no lo va a devolver. Es el 18 % del PIB y el 16 % de la población. Hasta donde yo sé, 1/3 es un 33 %. ¿Relación entre Cataluña y España? ¿Relación entre Alemania y Westfalia? ¿Relación entre la mano y el dedo índice?
És a dir, els catalans no han produït res, no han contribuït en res, i ara resulta que lo que li rep és per benevolència de "Madrid", ¿no? Val. I l'execució d'allò pressupostat no arriba, any rere any, ni als dos terços; suma i sigue. Els valencians també en sabem molt, d'això, pressupostos no executats, balances fiscals netament regressives...
I sobre la relació entre Catalunya i qui siga: La que democràticament decidisquen els catalans, no uns altres. Estem tan acostumats a acceptar que els estats que hem conegut, i en particular les monarquies, s'havien format a costa de sang o de semen (o de la imposició de tirans, com la neodinastia borbònica ací), que ara que tenim ocasió de què siga a través dels mecanismes democràtics entra una mena de pànic a molta gent. Però a l'igual que en un matrimoni, si un dels dos vol deixar-ho, té tot el dret a fer-ho. I, els demés, l'obligació de respectar-ho. Crec.
Res de res 💩
Pobre catalán
Los 'catalinos lazis' de ahora 😂