Em sembla molt bé que porteu representació jove per parlar amb la generació que va estar al davant de les manifestacions, però em falta representació de les generacions intermitges, dels 80 i 90, que vam creixer en la legalitat però no en l'acceptació social. Gent més educada, que sàpiga de què parlen, i no només el nom de torn... Més converses així, també, no només durant la setmana de l'Orgull... Jo sóc del 90 i la meva germana del 2003, totes dues gays, i amb només una dècada i escaix de diferència, la manera que hem viscut i trobat la nostra sexualitat ha estat MOLT diferent. Hi ha molt més del que parlar que no pas un breu recordatori del que va ser i unes quantes frases mig en anglès per semblar modernets.
Malament anem si la representació actual no té ni idea de qui era l’Enric Majó i els únics referents són youtubers i instagramers..Un altre dia,feu una tria millor i treieu aquestes dues petardes repel.lents que no representen a ningú i només l’únic propòsit és fer publicitat d’un programa musical.
I quin és el problema amb tenir representació a les xarxes? Els joves, de qualsevol generació, es fixen amb els de la seva edat generalment i amb allò que els envolta. Abans segurament eren més les figures de la televisió. Que no coneguin qui és l'Enric Majó no vol dir que no puguin ser activistes, ni que s'hagi de rebutjar ni criticar el fet que a les xarxes hi hagi visibilitat. Segurament hi haurà membres del col·lectiu de certa edat que tampoc el coneixen i, tot i que sigui una llàstima, no és com per cridar ningú repel·lent només perquè siguin més joves. No entenc la relació entre criticar un programa de televisió que no t'agrada amb no veure interessant la diferència generacional i, a més, passant per sobre que segurament algun jove s'hagi identificat amb els concursants d'un programa. Si tant et queixes de la representació actual, ignorar tots els vessants no ajuda en absolut. Que s'hauria d'oferir més contingut per entendre els referents pioners, sens dubte.
@@angyML al contrari,no em queixo de la representació actual,el problema és que la majoria no tenen res a dir ni a aportar perque,bàsicament i per sort,gairebé tot ho han tingut mastegat. Necessitem referents reals,per reeducar a una societat i explicar la nostra complicada història a les noves generacions LGTBIQ,quan tot no era l’acceptació ni la tolerància i es van viure moments molt foscos i de dolor..que per cert,encara ningú a demanat disculpes com si a fet el Regne Unit fa anys,però això ja és un altre tema. No tot el jovent actual és igual,naturalment que no,pero aquests programes”reivindicatius “ només són una mostra de potureig fàcil i tosc per a un día assenyalat..perque tant se’ls en fot realment. Si tenim un dia per reivindicar-nos i ens “treuen a la tele”fem-ho seriosament i busquem persones de totes les generacions amb una història que explicar,amb alguna cosa que aportar,més enllà de com o amb qui es masturben. La propera,contacta’m companya,que et portaré un tou de gent que sí et pot explicar què és una lluita i una visibilitat.. i sí,també de la generació actual i sense sortir a cap xarxa o programa televisiu. I no bonics no,no confongueu depén quins discurs amb llibertat o empoderament quan realment es pà i circ.
Em sembla molt bé que porteu representació jove per parlar amb la generació que va estar al davant de les manifestacions, però em falta representació de les generacions intermitges, dels 80 i 90, que vam creixer en la legalitat però no en l'acceptació social. Gent més educada, que sàpiga de què parlen, i no només el nom de torn... Més converses així, també, no només durant la setmana de l'Orgull... Jo sóc del 90 i la meva germana del 2003, totes dues gays, i amb només una dècada i escaix de diferència, la manera que hem viscut i trobat la nostra sexualitat ha estat MOLT diferent. Hi ha molt més del que parlar que no pas un breu recordatori del que va ser i unes quantes frases mig en anglès per semblar modernets.
Hola , en esa época existía grupo feminista lesbianas de Barcelona.
Y fuimos el primer grupo de mujeres.
Y no lo tenéis representadas
Clàudia es lesbiana
@@irisink No ho és. Ella mateixa ha dit que és bisexual.
Lucha sería antes...ahora es lucha para atracar dinero público.
Uy sí, dinero público, sobre todo la gente trans con una tasa de desempleo enorme, claro que sí. Anda y repiensa tu lgtbfobia
@@angyML tienes razón, eso de dinero público es más de feministas...si es que los meto en el mismo saco
No ensucies la lengua castellana con tu homofobia y odio
Malament anem si la representació actual no té ni idea de qui era l’Enric Majó i els únics referents són youtubers i instagramers..Un altre dia,feu una tria millor i treieu aquestes dues petardes repel.lents que no representen a ningú i només l’únic propòsit és fer publicitat d’un programa musical.
que trist el teu comentari i que no siguis capaç d'apreciar ni valorar les generacions futures... apart quin programa si ja s'ha acabat 😂😂
I quin és el problema amb tenir representació a les xarxes? Els joves, de qualsevol generació, es fixen amb els de la seva edat generalment i amb allò que els envolta. Abans segurament eren més les figures de la televisió. Que no coneguin qui és l'Enric Majó no vol dir que no puguin ser activistes, ni que s'hagi de rebutjar ni criticar el fet que a les xarxes hi hagi visibilitat. Segurament hi haurà membres del col·lectiu de certa edat que tampoc el coneixen i, tot i que sigui una llàstima, no és com per cridar ningú repel·lent només perquè siguin més joves. No entenc la relació entre criticar un programa de televisió que no t'agrada amb no veure interessant la diferència generacional i, a més, passant per sobre que segurament algun jove s'hagi identificat amb els concursants d'un programa.
Si tant et queixes de la representació actual, ignorar tots els vessants no ajuda en absolut. Que s'hauria d'oferir més contingut per entendre els referents pioners, sens dubte.
@@angyML al contrari,no em queixo de la representació actual,el problema és que la majoria no tenen res a dir ni a aportar perque,bàsicament i per sort,gairebé tot ho han tingut mastegat.
Necessitem referents reals,per reeducar a una societat i explicar la nostra complicada història a les noves generacions LGTBIQ,quan tot no era l’acceptació ni la tolerància i es van viure moments molt foscos i de dolor..que per cert,encara ningú a demanat disculpes com si a fet el Regne Unit fa anys,però això ja és un altre tema.
No tot el jovent actual és igual,naturalment que no,pero aquests programes”reivindicatius “ només són una mostra de potureig fàcil i tosc per a un día assenyalat..perque tant se’ls en fot realment.
Si tenim un dia per reivindicar-nos i ens “treuen a la tele”fem-ho seriosament i busquem persones de totes les generacions amb una història que explicar,amb alguna cosa que aportar,més enllà de com o amb qui es masturben.
La propera,contacta’m companya,que et portaré un tou de gent que sí et pot explicar què és una lluita i una visibilitat.. i sí,també de la generació actual i sense sortir a cap xarxa o programa televisiu.
I no bonics no,no confongueu depén quins discurs amb llibertat o empoderament quan realment es pà i circ.