molt bon anàlisi comparatiu, realment no hi ha un millor que un altre, els dos ofereixen experiencies totalment diferents dintre la mateixa categoria la "Narrativa". A mode de molt resum penso que la gran diferncia d'entre ells es que a LoG no es pot perdre i en SG si, com has dit, en LoG no hi ha frustració, perquè les coses es resolen més o menys bé, però es resolen d'una manera o altre. En canvi en SG si ho fas malament, si no jugues bé les teves habilitats en el combat o no resols bé les proves, pots rebre mal i penalitzacions que et porten a la mort. Aquest aspecte és clau per mi, al llarg de la meva vida ludica he conegut jugadors que necessiten, imperativament, que el joc presenti un repte on es pugui arribar a perdre, per altra banda he trobat jugadors que saben valora el seu temps lúdic d'una forma més experimental i per ells guanyar o perdre no és important, sino el més important és l'experiencia. El primer perfil seria de la naturalesa del SG i el segon del LoG. Pel que es pot apreciar en la comunitat ludica internacional, el jugador standard encara es de la primera naturalesa, el que necessita un repte on pot perdre. Això queda demostrat en la posició del SG respecte el LoG i les seves vendes, el SG s'ha traduit a tots els idiomes, el LoG esta angles i castellà nomes. El SG podriem dir que es la obra prima, l'última gran producte del jocs cooperatius d'aventures classics, el meu referent seria les Llegendes d'Andor. En canvi, el LoG és un joc avançat en els nostres temps, és un joc que pot aconseguir plantejar-nos els jocs de taula des de la visió més experimental, que la competitiva, això també ho veiem en la societat actual, en depriment dels esports per exemple per altres aficions més participatives com els mateixos jocs de taula. I jo penso que sortim guanyant amb el canvi, perque els SG pateix el mateix defecte endemic dels seus predecessors que es el famos efecte lider, el SG no el soluciona en cap cas, en canvi el LoG, l'efecte lider es gairebe innexistent, ja que no hi ha decisions correctes ni bones, qualsevol és valida per seguir avançant.
No sé per on començar en respondre't ja que la teva crònica i és 100% real. Un comentari molt encertat i que espero que el llegeixi més gent! Tenim molta afinitat lúdica i m'agrada. Per les coses bones i dolentes. És ben cert que costa molt decidir-ne un de sol. Cadascun té el seu moment i el seu grup.
Doncs m'ha agradat molt el vídeo comparatiu! De fet, no sabia que eren tan semblants. No sóc massa d'aquest tipus de jocs, però em vaig fer amb l'Sleeping Gods i l'estic jugant a poc a poc.
Bona comparativa! Nosaltres tenim els dos i coincidim en tu en tot, la balança s'inclina sens dubte a favor del Lands. L'experiència de joc és més positiva juntant amb que guardar/inciar la partida al sleeping és molt farragós fa que sempre preferim treure el Lands a taula. Estem molt enganxats als narratius!
Hola Cristian, gràcies! Si t'agrada aquesta línia de joc sí! Tenen força similituds però l'Sleeping té més càrrega narrativa que el Fauces. Tot un repte!
Gràcies Àlex! M'agrada molt com expliques i dones la teva opinió. Vaig poder fer un tastet de Sleeping Gods i fa temps que em crida molt el Lands of Galzyr i la teva explicació encara fa que me'l miri amb més ganes.. com veus la rejugabilitat?
Moltes gràcies Olga! El concepte rejugabilitat amb aquest estil de joc per a mi no existeix. M'explico: és tot ell una experiència i quan l'acabes, repetir-la, es pot fer, però mai t'aportarà el mateix que la primera vegada. Que es pot rejugar infinites vegades? Sí, és clar! Però dubto que ho faci algú (almenys seguit). Tens moltes hores de joc en tots dos casos com per preocupar-te per la rejugabilitat 🤭 Espero haver-te ajudat!
molt bon anàlisi comparatiu, realment no hi ha un millor que un altre, els dos ofereixen experiencies totalment diferents dintre la mateixa categoria la "Narrativa". A mode de molt resum penso que la gran diferncia d'entre ells es que a LoG no es pot perdre i en SG si, com has dit, en LoG no hi ha frustració, perquè les coses es resolen més o menys bé, però es resolen d'una manera o altre. En canvi en SG si ho fas malament, si no jugues bé les teves habilitats en el combat o no resols bé les proves, pots rebre mal i penalitzacions que et porten a la mort. Aquest aspecte és clau per mi, al llarg de la meva vida ludica he conegut jugadors que necessiten, imperativament, que el joc presenti un repte on es pugui arribar a perdre, per altra banda he trobat jugadors que saben valora el seu temps lúdic d'una forma més experimental i per ells guanyar o perdre no és important, sino el més important és l'experiencia. El primer perfil seria de la naturalesa del SG i el segon del LoG. Pel que es pot apreciar en la comunitat ludica internacional, el jugador standard encara es de la primera naturalesa, el que necessita un repte on pot perdre. Això queda demostrat en la posició del SG respecte el LoG i les seves vendes, el SG s'ha traduit a tots els idiomes, el LoG esta angles i castellà nomes. El SG podriem dir que es la obra prima, l'última gran producte del jocs cooperatius d'aventures classics, el meu referent seria les Llegendes d'Andor. En canvi, el LoG és un joc avançat en els nostres temps, és un joc que pot aconseguir plantejar-nos els jocs de taula des de la visió més experimental, que la competitiva, això també ho veiem en la societat actual, en depriment dels esports per exemple per altres aficions més participatives com els mateixos jocs de taula. I jo penso que sortim guanyant amb el canvi, perque els SG pateix el mateix defecte endemic dels seus predecessors que es el famos efecte lider, el SG no el soluciona en cap cas, en canvi el LoG, l'efecte lider es gairebe innexistent, ja que no hi ha decisions correctes ni bones, qualsevol és valida per seguir avançant.
No sé per on començar en respondre't ja que la teva crònica i és 100% real. Un comentari molt encertat i que espero que el llegeixi més gent!
Tenim molta afinitat lúdica i m'agrada. Per les coses bones i dolentes. És ben cert que costa molt decidir-ne un de sol. Cadascun té el seu moment i el seu grup.
Doncs m'ha agradat molt el vídeo comparatiu! De fet, no sabia que eren tan semblants. No sóc massa d'aquest tipus de jocs, però em vaig fer amb l'Sleeping Gods i l'estic jugant a poc a poc.
Gràcies Jansy! Tenen similituds però l'experiència és completament diferent com hauràs vist. N'estic segur que gaudiràs d'aquesta aventura 😉
Bona comparativa! Nosaltres tenim els dos i coincidim en tu en tot, la balança s'inclina sens dubte a favor del Lands. L'experiència de joc és més positiva juntant amb que guardar/inciar la partida al sleeping és molt farragós fa que sempre preferim treure el Lands a taula. Estem molt enganxats als narratius!
Me n'alegro que coincidim, parella! A veure si algun moment acabem el joc perquè és un món enorme per descobrir 🤩
Molt bona xarla!!!!
Tinc moltes ganes d’enxampar l’ Sleeping.
Es bona opció per despres d’un Fauces?
👍🏿👍🏿👍🏿👍🏿👍🏿👍🏿
Hola Cristian, gràcies! Si t'agrada aquesta línia de joc sí! Tenen força similituds però l'Sleeping té més càrrega narrativa que el Fauces. Tot un repte!
Gràcies Àlex! M'agrada molt com expliques i dones la teva opinió. Vaig poder fer un tastet de Sleeping Gods i fa temps que em crida molt el Lands of Galzyr i la teva explicació encara fa que me'l miri amb més ganes.. com veus la rejugabilitat?
Moltes gràcies Olga! El concepte rejugabilitat amb aquest estil de joc per a mi no existeix. M'explico: és tot ell una experiència i quan l'acabes, repetir-la, es pot fer, però mai t'aportarà el mateix que la primera vegada. Que es pot rejugar infinites vegades? Sí, és clar! Però dubto que ho faci algú (almenys seguit). Tens moltes hores de joc en tots dos casos com per preocupar-te per la rejugabilitat 🤭 Espero haver-te ajudat!
@@jugadorinicial si que m'has ajudat. Al final si aporta moltes hores de joc, com dius, val la pena 😉