La Nit de Sant Joan a Oliva (2023)

No recorde que a Oliva celebràrem mai, la nit de Sant Joan peró de farà vora una vintena d’anys, els estiuadors de tot l’any (és a dir, els que ara viuen tot l’any a la mar) van provar de celebrar amb fogueres i torrades, la nit del solstici i sembla que la festa ha quallat de bon grat. Abans la gent no baixava a estiuar fins que no passara la Fira (entre la darrera setmana de juny i primeries de juliol), per això, les berbenes i somnis d’una dit d’estiu a voreta mar no eren encara populars, ni tampoc data senyalada. Més bé, alguns, ben pocs, encà recordaran la nit de Sant Antoni dels Focs, el Sant portuguès de Pàdova, que té la seua festivitat el 13 de juny, peró poca cosa era, poques xulles i només botar la foguera; prompte tots paca casa També en altres pobles del PV celebren l’entrada de l’estiu eixe dia però a Oliva s’ha recuperat la tradició canviant el dia del sant i la nit.
Vaig començar a sentir parla de la festa de Sant Joan quan Serrat l’anomena-va en la seua cançó (poc eixit de casa em semblava cosa estranya i forana) i temps després per l’obra de teatre de DAGOLL DAGOM que versionava els contes de Pere Calders. A València, després de l’actuació, solia passar Jaume Sissa pel Café de la Seu i demanar un cocktel de fruites. Els cambrers li servien un barrejat de tota classe de sucs i taronjada.
Una vespra de Sant Joan, també al Café de la Seu, en la seua taula preferencial (no havien arribat encara els seus principals tertul·lians) seria l’any 81 me’n recorde d’un xicot senzill, molt guapo, quasi calb però de cabells i barba rosa, semblava un artiste de cine, llàstima que fora un poc coixo. Amb veu veu elegant i pausada, sense pretenció rapsòdica, feia agradable tot el que deia. Fent memòria de tradicions comentava: Al meu poble (que era el Cabanyal), recorde que en nit com la de hui, la gent ens reuníem a la vora de la mar i fèiem fogueres. Em va semblar curiós que diguera lo del seu poble i la nit de Sant Joan (trobava que la festa grossa, eixa nit, al PV, només era en Alacant). Li comentava jo també que al meu poble s’havia perdut el costum de Sant Antoni dels focs. Poc coneixíem la literatura i les llegendes que glosaven els solsticis, la màxima escenificació festera de ser la nit més curta i el dia més llarg de l’any.
La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor que dolç que seria
(Lletra de Joan Lluís Bozzo)
El vídeo és de la Nit de Sant Joan de 2023 a Oliva