uffff això és tot un tema sí, es diu “former gifted child syndrome”! tots els que portàvem bones notes al cole i vam construir la nostra identitat sobre ser llestos vam passar una crisi aixì als 20!
ja us esta bé, repelents egòlatres! adonar-vos-en del poc valor real que té el fet que un professoret de institut provablement mediocre, ressentit i amb problemes d'ansietat us digui que sou estudiants brillants i sou super inteligents. Llavors resulta que les que erem tontes perque no sabiem escoltar i callar ens guanyem la vida molt millor que vosaltres i tenim feines infinitament més interessats :P;)
totalment, jo vaig construir molt la meva identitat en base a això durant la meva adolescència i al començar la uni i sortir al món una mica més real, em vaig fotre una bona hòstia
em fa gràcia que que digues que segur que estem mirant el video i pensant que estàs boja quan literalment porte anys pensant tot el que has dit i coses més greus... t'entenc massa, en realitat crec que tots pensem coses paregudes i ens dona por comunicar-les per si quedem de raros, pero cada vegada tinc més clar que es una idea molt comú. ets genial i no cal saber-ho tot, tots tenim punts febles i també estàn bé... potser inclús la taylor tinga sentiment d'inferioritat a vegades i clarament no ho és....
Hola! Jo estic cursant 2n de batxillerat (tot i ser de 2006, un any més jove que els més companys). Hi ha dues coses que volia expressar. La primera és que, malgrat tenir altes capacitats, entenc perfectament com et sents. Jo he sigut sempre "el noi intel·ligent dels nous i deus" durant l'ESO (vaig fer el salt de 2n a 4t). I quan vaig començar batxillerat, vaig començar a sentir que no només ja no era el "noi dels nous i deus" sinóque anava a remolque. Vaig haver d'acostumar-me a no sobresortir tant, tot i que tothom em digués que soc intel·ligent, i també ha estat (i està sent) un aprenentatge interessant. I l'altra cosa és que, veient aquest vídeo, tot i que he vist pocs vídeos teus encara, me n'adono que Intel·ligent sí que ho ets. La gent tonta, com tu dius, no es qüestiona aquestes coses ni filosofa amb tanta profunditat sobre si mateixa. Potser no hagis aprofitar oportunitats d'aprenentatge, però malgrat no saber situar Síria en un mapa, tens un alt nivell de coneixement sobre tu mateixa. I també cal dir-ho, tot i que jo ho faig, no acostumo a trobar-me amb gent que analitzi tant els personatges d'una sèrie... Potser és que el meu entorn passa de tot i la gent acostuma a fer-ho, però de qualsevol manera, tot el que sigui reflexionar demostra ja un nivell important d'intel·ligència. Perquè intel·ligència no és aprofitament de la memòria, és capacitat d'aprendre. Ànims!!
Hola Juliana, la meva opinio sobre aquest tema es que vivim en un mon carregat i ofegat de informacio. Avui en dia crec que el saber no ocupa lloc, pero hem de saber elegir les coses que realment ens interessen saber, ja que no ho podem saber tot. Al final el temps es limitat, i no podem fer 40 carreras i estudiar milers de coses. Aixi que el ser llest depen de cada interes personal. Envoltarte de persones que sapiguen coses diferents a tu perque et puguin omplir de informacio que no saps... esta molt be, aixo enriqueix el mon. compartir coses diferents amb uns i altres... i siusplau quan estiguis amb algu.. intenta no compararte. muak
hola tia, me encantan tus videos y soy capaz de escucharte hablar de cualquier tema y me parece que tienes una manera de explicar como ves y sientes las cosas increíble, como muy que lo has entendido así sin querer. ojalá que hagas vídeos de todas esas ideas que rondan tu cabeza y no te atreves a compartir. gracies igualment per compartir la tu experiencia
Juliana, relaciones molt bé conceptes. També el fet de sentir que no saps res, és un símbol de que ets inteligent i tens capacitats, ja aniràs omplin-te de coneixement, no ho dubto, i menys amb el que t'agrada llegir. També va molt bé viure fora de Catalunya, Espanya i Europa per fer un zoom out i entendre una miqueta més el món on vivim i totes les cultures. Tho recomano moltissim.
Jo crec que aquesta preocupació t’acompanyarà en diferents moments de la vida. Jo ja tinc 45, 2 carreres, un postgrau, un màster i dues professions, però jo em sento una impostora que no sap res. I a més fa dos dies que sóc autònoma i haig de tenir la confiança necessaria per trobar clients. Un enrenou!!! Ànims Juliana!
Per mi, el millor video del teu canal, i sense parlar de temes culturals. Aquest és un tema molt dur per mi que arrosego en el meu dia a dia, i demà em sentiré igual, però en aquests tretze minuts de video has fet que em senti acompanyada. Gràcies Juliana❤️
gràcies x aquest video pq sovint he tenit moltes crisis de creure'm tonta i lluitar contra això ès superesgotador, tan debò mai ningú hagués dit que ser tonta era un problema. pro bueno ara molt millor pensar q la juliana tb tè aquestes lluites!!! merci x verbalitzar sempre
A veure, Juliana, el sols fet de que t’ho plantegis ja diu molt de tu. No cal ser llest per fer grans coses i tú les fas i a mes a mes tens la voluntat de qüestionar-te constantment en un intent de millorar i aixo ja es un simptoma d’intel.ligencia.
Gràcies Juliana per compartit tot això. M'ha anat molt bé veure el teu vídeo perquè em passa el mateix, sento que no sé res i també tornaria a fer la eso. Sento que ho he oblidat tot. Suposo que també ens deu passar pq hi ha molta informació a tot arreu i sembla que tothom sap de tot i això ens genera pressió. Ens auto pressionem per saber de tot, fins i tot coses que no ens interessen. Suposo que són etapes...
Buf... El tema de la intel·ligència té cua, eh. Hi ha una part del vídeo que dius "admiro les persones que saben més coses que jo, que tenen més capacitats que jo, que em poden explicar coses". Aquí va la meva resposta. El meu pare és metge anestesista. Es pot considerar un dels millors anestesistes pediàtrics de cirurgia cardíaca de Barcelona, i aquestes paraules no venen ni de mi, ni d'ell, sinó de terceres persones. I ell m'explica: "filla, quan feia la residència, hi havia companys meus que ho sabien tot, sabien respondre a tot, eren uns acadèmics. Eren els alumnes idíl·lics. I jo, no m'hi podia ni comparar. Ara bé, amb el temps, a l'hora de veure com treballaven, les coses van canviar. Eren un desastre en anestèsia, no executaven correctament, els hi faltava un "saber fer" que feia una gran diferència. Jo mai he estat un bon estudiant, en comparació amb altres metges, però he esdevingut un gran anestesista. I és que el món real va molt més enllà de l'acadèmic, hi ha moltes altres variables que entren en joc, que no es poden avaluar en cap examen del món." Aquestes paraules m'han donat molta força per entendre que, vivim en un món on tots els mèrits se'ls emporten els acadèmics, plens de teoria i eloqüència. Però la gran majoria del món funciona fora de les universitats, fora dels exàmens, i està plena de persones que són acadèmicament "mediocres" però excel·lents en la seva àrea de treball. I són ells, els que més fan la diferència.
Hola juliii! Tía ets súper energética i ets una filosofa del segle 21, tens la teva propia inteligencia com la teva propia personalitat. Crec que pensar i dubtar en aixó já et fa una lliure pensadora perquè no et sents encaixada en els prototips que estan fets i refets i súper estudiats i pensats. Si vols llegir coses diferents busca coses de filo; enserio, et dona una visió diferent de grans pensadors de la historia que han definit coses tan basiques com que es l'amor i també dubtaven d'ells mateixos, q com tu i com jo avui, també vivien en "competencia" amb els demes. Un petonàss!!! (Pd: vaig seure al teu costat a l'avió Menorca-BCN jajajaja!!)❤❤❤
La serie que recomanas al video la vaig veure fa un temps i és genial!!!!! El.personatge de Lila té el poder de plantetjar-te aquesta pregunta de si ets llesta o no i els tipus d'intel.ligència que pot haver-hi. Jo sempre dic a la gent que s'ho planteja que tots som diferents. Si fossim tots iguals, el món seria molt avorrit.
Altre qüestió seria formació i altra capacitat intel·lectual de cadascun. Pots no tenir un gran coneixement però si molta facilitat per aprendre i assimilar la cultura i el coneixement al nostre abast....
Em fas recordar una mica quan jo tenia la teva edat. Una urgència en tenir tot "al top", gairebé com si no hi hagués demà. I això passa perquè tenim la gana (legítima) de tenir la nostra identitat, el nostre camí ben definit, ja que ja som adults. Ara, el que et puc dir, com a persona un tant més gran que tu, si et puc donar un consell, és no tenir tanta pressa. No cal. Aprens més i evoluciones més si et deixes una mica que les coses segueixin naturalment. Sí que has de intentar aprendre més coses, si SENTS que tens aquesta voluntat i necessitat de evolucionar, de desenvolupar-te també a nivell cultural, què em sembla que tens. Però no cal pressa o ansietat, o una crisi per això. Intenta buscar temes diversos que et puguin interessar i segueix aprenent-los, de mica en mica. La motivació és molt important, per això dic que els temes han de te interessar d'alguna manera, després naturalment un tema es relaciona amb altre i a poc a poc vas aprenent més i més coses. Encara ets molt jove, tens la "sort" de tenir encara molt temps per aprendre i per desenvolupar-te. A més a més és la edat ideal per això. Una cosa et puc dir, el fet de que tinguis aquests dubtes és la prova de què segurament NO ets tonta. Una tonta mai es posaria en dubte d'aquesta manera com tu fas. No em sento mínimament estafat! I com bé dius, cada persona té els seus interessos, la seva intel.ligència/capacitats, i tu segurament en tens molt. I bé, aquí queda la meva opinió de persona més gran (estic en els 40), espero haver contribuït una mica per ajudar-te en aquest tema. Dit això, això de l'anglès és de fet important avui dia, ni que sigui per motius pràctics. PD: si notes errors o construccions poc idiomàtiques en el meu català, és perquè no soc nadiu, soc portuguès, vivint a Portugal, i he après el català pel meu compte (he sigut molt llest en aquest aprenentatge 😄 - és que m'agrada molt la llengua, la motivació era força gran, res més), doncs perdona'm per això. Vull dir encara que el vídeo està xulíssimo i molt interessant! 🙂 Fins a la propera i saluts des de Portugal!
Doncs jo trobo q això ens passa a moltes, crec q ets llesta i intel.ligent però potser creus que et falta cultura i coneixements. Són coses diferents, i es soluciona llegint i estant al dia. Jo em considero llesta i estic totalment desconnectada del món i tinc pica cultura si em comparo amb el meu entorn proper. Això no és ser tonta, és saber menys q els del teu entorn. Segons amb qui et relaciones et sents més o menys tonta 😉
Fa molta ràbia no haber aprés els coneixements de la ESO. I una de les meues ràbies va dirigida al sistema educatiu, que no està dissenyat per a que assimilem els coneixements. (Entre otros, el valencià para mi jajajaja). Les capitals ens las sabrem, cada día una ;)
És una merda sentir-se així, però també està molt bé. Adonar-se de les pròpies limitacions + les ganes de formar-se i saber i entendre, crec que mola, però la inseguretat que provoca és un entrebanc. L’amica geniale és un seriot (si afines l’orella i distingeixes l’ús del napolità i italià segons el context fa mal al cor per la diglòssia) i m’identifico amb tot el que dius menys amb què t’agradi la hailey bieber, que és un peix bullit. 🧡
Senzillament no es pot saber tot i crec que intento aprendre que el saber sí té un límit i abans també em mostrava més llesta davant la resta de la humanitat però me n'he adonat de què en certes situacions, fent-me la tonta és com millor resultats he obtingut, i amb cap pudor de dir: No sé el que vol dir això, si us plau pots fer-m'ho entendre? perquè així és com la divulgació de sabiduria arriba a àmbit col·lectiu i ens podem fer entendre molt millor entre éssers humans, punt. Per mí el límit està en el moment en què una persona llesta vol demostrar com altres persones amb les que s'envolta són més tontes que ella de manera continuada i conscient, fent sentir a la resta d'estúpids. El de tiktok que explicaves em va passar i me'l vaig llevar per això, el de tancar-me per llegir tots els llibres també m'ha passat i al cinquè tocho ja estava fins als nassos i el de l'ESO també. Vull dir, no ets sola, els pensaments intrusius sobre la sabiduria ens poden arribar, però no pots deixar que abarquen tant com per eclipsar la resta d'àmbits de la vida. Tot està bé en la seua justa mesura, les obsessions torben l'existència :)
Juliana!! t'antenc un muntó, n'hi ha dies que la ment ens fa una mala jugada i ahi es quan tens que recordar que existeix gent com la Marina Yers, que no te cap problema a dir estupideses... Pensant això, estic segura de que et trobaras millor amb tu mateixa 😂😂😂
tens una intel-ligència natural espatarrant. et poden agradar mes o menys els teus comentaris en els programes on actues, però jo trobo que es així. que et vagi molt bé. una abraçada. ;)
Caldria diferenciar molt bé el que és ser "llest" i allò que és ser "intel·ligent“. No se, és una visio/qüestió personal que voldria exposar al vostre criteri personal
Jo m'he adonat que el tiktok m'estressa mentalment, baixa la meva capacitat d'atenció. Per jo m'he tret la app. Total no t'aporta res, no es una app necessaria la veritat
No sòc un adolescent sóc un avi. La vida viscuda m'ha demostrat que a mida que et fas gran ets tu qui vas escollint què et convé aprendre, perquè ja has viscut la necessitat de fer-ho. Pots aprendre al llarg de la teva vida i no aporta res obsessionar-se i voler sabet-ho tot de cop. Amb els anys, es descobreix què és realment important pet a tu. No cal fer un màster per fer front a cada mancança formativa que hom pugui detectar. És important detectar les oportunitats d'aprenentatge que ofeteix l'entorn. Per exemple, en una conversa, preguntar demanar l'aclariment, no passar vergonya per això
![Tee Grizzley - Detroit (Feat. 42 Dugg) [Official Video]](http://i.ytimg.com/vi/aeKfTtt0x14/mqdefault.jpg)
uffff això és tot un tema sí, es diu “former gifted child syndrome”! tots els que portàvem bones notes al cole i vam construir la nostra identitat sobre ser llestos vam passar una crisi aixì als 20!
ja us esta bé, repelents egòlatres! adonar-vos-en del poc valor real que té el fet que un professoret de institut provablement mediocre, ressentit i amb problemes d'ansietat us digui que sou estudiants brillants i sou super inteligents. Llavors resulta que les que erem tontes perque no sabiem escoltar i callar ens guanyem la vida molt millor que vosaltres i tenim feines infinitament més interessats :P;)
Ho tens súper ben curat, ja se’t veu hahaha
@@martaboldu fem el que podem marta ;)
totalment, jo vaig construir molt la meva identitat en base a això durant la meva adolescència i al començar la uni i sortir al món una mica més real, em vaig fotre una bona hòstia
em fa gràcia que que digues que segur que estem mirant el video i pensant que estàs boja quan literalment porte anys pensant tot el que has dit i coses més greus... t'entenc massa, en realitat crec que tots pensem coses paregudes i ens dona por comunicar-les per si quedem de raros, pero cada vegada tinc més clar que es una idea molt comú. ets genial i no cal saber-ho tot, tots tenim punts febles i també estàn bé... potser inclús la taylor tinga sentiment d'inferioritat a vegades i clarament no ho és....
Hola! Jo estic cursant 2n de batxillerat (tot i ser de 2006, un any més jove que els més companys).
Hi ha dues coses que volia expressar. La primera és que, malgrat tenir altes capacitats, entenc perfectament com et sents. Jo he sigut sempre "el noi intel·ligent dels nous i deus" durant l'ESO (vaig fer el salt de 2n a 4t). I quan vaig començar batxillerat, vaig començar a sentir que no només ja no era el "noi dels nous i deus" sinóque anava a remolque. Vaig haver d'acostumar-me a no sobresortir tant, tot i que tothom em digués que soc intel·ligent, i també ha estat (i està sent) un aprenentatge interessant.
I l'altra cosa és que, veient aquest vídeo, tot i que he vist pocs vídeos teus encara, me n'adono que Intel·ligent sí que ho ets. La gent tonta, com tu dius, no es qüestiona aquestes coses ni filosofa amb tanta profunditat sobre si mateixa. Potser no hagis aprofitar oportunitats d'aprenentatge, però malgrat no saber situar Síria en un mapa, tens un alt nivell de coneixement sobre tu mateixa. I també cal dir-ho, tot i que jo ho faig, no acostumo a trobar-me amb gent que analitzi tant els personatges d'una sèrie...
Potser és que el meu entorn passa de tot i la gent acostuma a fer-ho, però de qualsevol manera, tot el que sigui reflexionar demostra ja un nivell important d'intel·ligència. Perquè intel·ligència no és aprofitament de la memòria, és capacitat d'aprendre. Ànims!!
Ups, m'he passat amb la llargària del text... 🤷♂️
Hola Juliana, la meva opinio sobre aquest tema es que vivim en un mon carregat i ofegat de informacio. Avui en dia crec que el saber no ocupa lloc, pero hem de saber elegir les coses que realment ens interessen saber, ja que no ho podem saber tot. Al final el temps es limitat, i no podem fer 40 carreras i estudiar milers de coses. Aixi que el ser llest depen de cada interes personal. Envoltarte de persones que sapiguen coses diferents a tu perque et puguin omplir de informacio que no saps... esta molt be, aixo enriqueix el mon. compartir coses diferents amb uns i altres... i siusplau quan estiguis amb algu.. intenta no compararte. muak
tia q identificada m'he sentit
hola tia, me encantan tus videos y soy capaz de escucharte hablar de cualquier tema y me parece que tienes una manera de explicar como ves y sientes las cosas increíble, como muy que lo has entendido así sin querer. ojalá que hagas vídeos de todas esas ideas que rondan tu cabeza y no te atreves a compartir.
gracies igualment per compartir la tu experiencia
És el vídeo que més m'ha interpel·lat directament... inclús en el tema de la geografia... literalment la meva ratllada mental diària, en fi. què fort
Juliana, relaciones molt bé conceptes. També el fet de sentir que no saps res, és un símbol de que ets inteligent i tens capacitats, ja aniràs omplin-te de coneixement, no ho dubto, i menys amb el que t'agrada llegir. També va molt bé viure fora de Catalunya, Espanya i Europa per fer un zoom out i entendre una miqueta més el món on vivim i totes les cultures. Tho recomano moltissim.
Jo crec que aquesta preocupació t’acompanyarà en diferents moments de la vida. Jo ja tinc 45, 2 carreres, un postgrau, un màster i dues professions, però jo em sento una impostora que no sap res. I a més fa dos dies que sóc autònoma i haig de tenir la confiança necessaria per trobar clients. Un enrenou!!! Ànims Juliana!
Per mi, el millor video del teu canal, i sense parlar de temes culturals. Aquest és un tema molt dur per mi que arrosego en el meu dia a dia, i demà em sentiré igual, però en aquests tretze minuts de video has fet que em senti acompanyada. Gràcies Juliana❤️
gràcies x aquest video pq sovint he tenit moltes crisis de creure'm tonta i lluitar contra això ès superesgotador, tan debò mai ningú hagués dit que ser tonta era un problema. pro bueno ara molt millor pensar q la juliana tb tè aquestes lluites!!! merci x verbalitzar sempre
un dia més que juliana fa un video sobre el podria estar contant-li a la meua amiga marta perquè "si soy"
"esk soy yo literal"
A veure, Juliana, el sols fet de que t’ho plantegis ja diu molt de tu. No cal ser llest per fer grans coses i tú les fas i a mes a mes tens la voluntat de qüestionar-te constantment en un intent de millorar i aixo ja es un simptoma d’intel.ligencia.
És una de les meves sèries preferides!!! M'encanta!!
Gràcies Juliana per compartit tot això. M'ha anat molt bé veure el teu vídeo perquè em passa el mateix, sento que no sé res i també tornaria a fer la eso. Sento que ho he oblidat tot. Suposo que també ens deu passar pq hi ha molta informació a tot arreu i sembla que tothom sap de tot i això ens genera pressió. Ens auto pressionem per saber de tot, fins i tot coses que no ens interessen. Suposo que són etapes...
Buf... El tema de la intel·ligència té cua, eh. Hi ha una part del vídeo que dius "admiro les persones que saben més coses que jo, que tenen més capacitats que jo, que em poden explicar coses". Aquí va la meva resposta. El meu pare és metge anestesista. Es pot considerar un dels millors anestesistes pediàtrics de cirurgia cardíaca de Barcelona, i aquestes paraules no venen ni de mi, ni d'ell, sinó de terceres persones. I ell m'explica: "filla, quan feia la residència, hi havia companys meus que ho sabien tot, sabien respondre a tot, eren uns acadèmics. Eren els alumnes idíl·lics. I jo, no m'hi podia ni comparar. Ara bé, amb el temps, a l'hora de veure com treballaven, les coses van canviar. Eren un desastre en anestèsia, no executaven correctament, els hi faltava un "saber fer" que feia una gran diferència. Jo mai he estat un bon estudiant, en comparació amb altres metges, però he esdevingut un gran anestesista. I és que el món real va molt més enllà de l'acadèmic, hi ha moltes altres variables que entren en joc, que no es poden avaluar en cap examen del món." Aquestes paraules m'han donat molta força per entendre que, vivim en un món on tots els mèrits se'ls emporten els acadèmics, plens de teoria i eloqüència. Però la gran majoria del món funciona fora de les universitats, fora dels exàmens, i està plena de persones que són acadèmicament "mediocres" però excel·lents en la seva àrea de treball. I són ells, els que més fan la diferència.
Hola juliii! Tía ets súper energética i ets una filosofa del segle 21, tens la teva propia inteligencia com la teva propia personalitat. Crec que pensar i dubtar en aixó já et fa una lliure pensadora perquè no et sents encaixada en els prototips que estan fets i refets i súper estudiats i pensats. Si vols llegir coses diferents busca coses de filo; enserio, et dona una visió diferent de grans pensadors de la historia que han definit coses tan basiques com que es l'amor i també dubtaven d'ells mateixos, q com tu i com jo avui, també vivien en "competencia" amb els demes. Un petonàss!!! (Pd: vaig seure al teu costat a l'avió Menorca-BCN jajajaja!!)❤❤❤
100% d'acord, súper ben explicat
L’amica geniale és una masterpiece!! Estic com boja esperant la nova (i última😢 )temporada
Sindrome de la impostora?
La serie que recomanas al video la vaig veure fa un temps i és genial!!!!! El.personatge de Lila té el poder de plantetjar-te aquesta pregunta de si ets llesta o no i els tipus d'intel.ligència que pot haver-hi. Jo sempre dic a la gent que s'ho planteja que tots som diferents. Si fossim tots iguals, el món seria molt avorrit.
jajajaja que fort, que identificada em sento
l’amica geniale és brutal
Altre qüestió seria formació i altra capacitat intel·lectual de cadascun. Pots no tenir un gran coneixement però si molta facilitat per aprendre i assimilar la cultura i el coneixement al nostre abast....
Em fas recordar una mica quan jo tenia la teva edat. Una urgència en tenir tot "al top", gairebé com si no hi hagués demà. I això passa perquè tenim la gana (legítima) de tenir la nostra identitat, el nostre camí ben definit, ja que ja som adults. Ara, el que et puc dir, com a persona un tant més gran que tu, si et puc donar un consell, és no tenir tanta pressa. No cal. Aprens més i evoluciones més si et deixes una mica que les coses segueixin naturalment. Sí que has de intentar aprendre més coses, si SENTS que tens aquesta voluntat i necessitat de evolucionar, de desenvolupar-te també a nivell cultural, què em sembla que tens. Però no cal pressa o ansietat, o una crisi per això. Intenta buscar temes diversos que et puguin interessar i segueix aprenent-los, de mica en mica. La motivació és molt important, per això dic que els temes han de te interessar d'alguna manera, després naturalment un tema es relaciona amb altre i a poc a poc vas aprenent més i més coses. Encara ets molt jove, tens la "sort" de tenir encara molt temps per aprendre i per desenvolupar-te. A més a més és la edat ideal per això. Una cosa et puc dir, el fet de que tinguis aquests dubtes és la prova de què segurament NO ets tonta. Una tonta mai es posaria en dubte d'aquesta manera com tu fas. No em sento mínimament estafat! I com bé dius, cada persona té els seus interessos, la seva intel.ligència/capacitats, i tu segurament en tens molt. I bé, aquí queda la meva opinió de persona més gran (estic en els 40), espero haver contribuït una mica per ajudar-te en aquest tema.
Dit això, això de l'anglès és de fet important avui dia, ni que sigui per motius pràctics.
PD: si notes errors o construccions poc idiomàtiques en el meu català, és perquè no soc nadiu, soc portuguès, vivint a Portugal, i he après el català pel meu compte (he sigut molt llest en aquest aprenentatge 😄 - és que m'agrada molt la llengua, la motivació era força gran, res més), doncs perdona'm per això.
Vull dir encara que el vídeo està xulíssimo i molt interessant! 🙂 Fins a la propera i saluts des de Portugal!
I FEEL YOU 100%
Doncs jo trobo q això ens passa a moltes, crec q ets llesta i intel.ligent però potser creus que et falta cultura i coneixements. Són coses diferents, i es soluciona llegint i estant al dia. Jo em considero llesta i estic totalment desconnectada del món i tinc pica cultura si em comparo amb el meu entorn proper. Això no és ser tonta, és saber menys q els del teu entorn. Segons amb qui et relaciones et sents més o menys tonta 😉
Fa molta ràbia no haber aprés els coneixements de la ESO. I una de les meues ràbies va dirigida al sistema educatiu, que no està dissenyat per a que assimilem els coneixements. (Entre otros, el valencià para mi jajajaja).
Les capitals ens las sabrem, cada día una ;)
És una merda sentir-se així, però també està molt bé. Adonar-se de les pròpies limitacions + les ganes de formar-se i saber i entendre, crec que mola, però la inseguretat que provoca és un entrebanc. L’amica geniale és un seriot (si afines l’orella i distingeixes l’ús del napolità i italià segons el context fa mal al cor per la diglòssia) i m’identifico amb tot el que dius menys amb què t’agradi la hailey bieber, que és un peix bullit. 🧡
Identificada x100000
literalment el meu dia a dia
Senzillament no es pot saber tot i crec que intento aprendre que el saber sí té un límit i abans també em mostrava més llesta davant la resta de la humanitat però me n'he adonat de què en certes situacions, fent-me la tonta és com millor resultats he obtingut, i amb cap pudor de dir: No sé el que vol dir això, si us plau pots fer-m'ho entendre? perquè així és com la divulgació de sabiduria arriba a àmbit col·lectiu i ens podem fer entendre molt millor entre éssers humans, punt. Per mí el límit està en el moment en què una persona llesta vol demostrar com altres persones amb les que s'envolta són més tontes que ella de manera continuada i conscient, fent sentir a la resta d'estúpids. El de tiktok que explicaves em va passar i me'l vaig llevar per això, el de tancar-me per llegir tots els llibres també m'ha passat i al cinquè tocho ja estava fins als nassos i el de l'ESO també. Vull dir, no ets sola, els pensaments intrusius sobre la sabiduria ens poden arribar, però no pots deixar que abarquen tant com per eclipsar la resta d'àmbits de la vida. Tot està bé en la seua justa mesura, les obsessions torben l'existència :)
Juliana!! t'antenc un muntó, n'hi ha dies que la ment ens fa una mala jugada i ahi es quan tens que recordar que existeix gent com la Marina Yers, que no te cap problema a dir estupideses... Pensant això, estic segura de que et trobaras millor amb tu mateixa 😂😂😂
Crec que som molts que ens passa, si trobes solucions avisans plis jejejeje
Hmmm… aquesta pregunta és molt interesant i curiosa…🤔 Però, ningú és tont@ és sol que té diferents pensaments.
El cert és que tu ets moooolt llesta i força intel·ligent i empàtica Juli. MOLTAFORÇA!!!!
M'encanta escoltarte parlar I damunt quasi sempre son temes que passen pel meu cap i es com parlar en una amiga
Descentramiento al eneatipo 5?
També crec que això ens passa més a les germanes grans perquè quan érem petites érem més llestes que les nostres germanes i ja no ho sóm 🥲
tens una intel-ligència natural espatarrant. et poden agradar mes o menys els teus comentaris en els programes on actues, però jo trobo que es així. que et vagi molt bé. una abraçada. ;)
per cert. podríes parlar en algun programa teu si practiques algun esport o que en penses de l'esport?. merci.
Caldria diferenciar molt bé el que és ser "llest" i allò que és ser "intel·ligent“. No se, és una visio/qüestió personal que voldria exposar al vostre criteri personal
literalment com m'estic sentint ara lol
He vingut per un error al clicar però em quedo i m'he subscrit. No dic més...
Intenta llegir cada dia una mica, literatura, revistes...
ets la mijor
En qué idioma habla???
català
Som molt q el contingut q sabem. Un vídeo honest en tot cas.
Jo m'he adonat que el tiktok m'estressa mentalment, baixa la meva capacitat d'atenció.
Per jo m'he tret la app. Total no t'aporta res, no es una app necessaria la veritat
Síndrome de la impostora. Sí que ets llesta. No et comparis amb els altres.
No sòc un adolescent sóc un avi. La vida viscuda m'ha demostrat que a mida que et fas gran ets tu qui vas escollint què et convé aprendre, perquè ja has viscut la necessitat de fer-ho. Pots aprendre al llarg de la teva vida i no aporta res obsessionar-se i voler sabet-ho tot de cop. Amb els anys, es descobreix què és realment important pet a tu.
No cal fer un màster per fer front a cada mancança formativa que hom pugui detectar.
És important detectar les oportunitats d'aprenentatge que ofeteix l'entorn.
Per exemple, en una conversa, preguntar demanar l'aclariment, no passar vergonya per això