"La del manojo de rosas" és una sarsuela amb lletra d'Anselmo C. Carreño i Francisco Ramos de Castro, i música del mestre Pablo Sorozábal, estrenada amb gran èxit al Teatre Fuencarral el 13 de novembre de 1934. Amb aquesta obra, una història d'amor en què la protagonista es nega a utilitzar el matrimoni com a eina d'ascens social, es va consagrar definitivament el mestre Sorozábal com a compositor; en ella va saber reflectir l'ambient del Madrid de l'època de l'estrena, conjugant sàviament els ritmes tradicionals del sainet com el pasdoble, la masurca o el xotis, amb altres com el fox trot o la farruca, donant-li un nou caràcter i sentit.
Ole chavales, vosotros si que sois un buen manojo
Muchas gracias Jesús! 😊❤️
Assistindo aqui na margem esquerda do Rio Negro próximo a Santa Izabel do Rio Negro.
Buenos dias. Gracias.
Gracias a ti
Precioso
Hola buenas tardes acá en Chile escuchandoles gracias por la música Saludos y abrazos cuidense mucho bendiciones
Wow That was So Good and what a Delight to see so many Younger members with you Now Thank You All that was Awesome
Thank you very much!!!
Si se disfruta esta música gracias a la formidable Interpretación.
Si se disfruta esta música gracias a la formidable Interpretación de la banda.
Muy bonita gracia❤
Y seguimos escuchando buena .musica y muy buena interpretación felicidades a todos saludos desde Mallorca para todos
Saludos!!
Wonderful! Thank you!
Preciosa música!!
Bonita interpretación de una zarzuela muy chulapona .
Muchas gracias!!
Bravo 🎉très bonne harmonie!
Muy bien.
Asó que es
"La del manojo de rosas" és una sarsuela amb lletra d'Anselmo C. Carreño i Francisco Ramos de Castro, i música del mestre Pablo Sorozábal, estrenada amb gran èxit al Teatre Fuencarral el 13 de novembre de 1934.
Amb aquesta obra, una història d'amor en què la protagonista es nega a utilitzar el matrimoni com a eina d'ascens social, es va consagrar definitivament el mestre Sorozábal com a compositor; en ella va saber reflectir l'ambient del Madrid de l'època de l'estrena, conjugant sàviament els ritmes tradicionals del sainet com el pasdoble, la masurca o el xotis, amb altres com el fox trot o la farruca, donant-li un nou caràcter i sentit.