Polifemo AV39 - Andrés Valero-Castells

Banda del Conservatori Professional de Música d´Elx
Director. José Vicente Campello
20 de maig del 2015
Gran Teatre d´Elx
Projecte ElXXI d´Innovació Educativa
Gravació: Estudi Audiovisual Rafa Ballester: www.estudioaudi...
POLIFEMO (2000-AV39)
Composició encarregada pel Exmo. Aj. de València, per a ser obra obligada en el Certamen
Internacional de Bandes "Ciutat de València" de l'any 2001. Va ser estrenada per les 8 bandes participants, procedents d'Espanya, Itàlia i Noruega. Posteriorment s'ha difós especialment a Holanda i al Japó. Existeixen més de 10 gravacions en CD d'aquesta peça.
Partint d'aquest treball, l'autor va compondre en 2006 una obra orquestral més extensa (“Polifemo i
Galatea”), per encàrrec de la Fundació Autor i la AEOS, a petició de l'Orquestra de Còrdova i del seu
director M. Hernández Silva, els qui la van estrenar en l'IV Festival de Música Espanyola de Cadis.
Aquesta obra està inspirada en el mite de Polifem, un dels més antics que coneix la humanitat.
Ja des de l'època greco-llatina existeixen dues branques ben distintes, una que relaciona al nostre personatge amb l'Ulisses de la «Odissea» homèrica, i una altra la que ens interessa que relata la dissort amorosa de Polifemo. De tots els autors que han tractat aquesta història, el que major influència ha exercit ha estat Ovidio, en les seves «Metamorfosis». En els segles XVI i XVII, aquest va ser un tema predilecte per a molts poetes italians i espanyols, destacant amb diferència la genial «Rondalla de Polifemo i Galatea» de Luis de Góngora.
Una vegada aclarides les fonts argumentals, vegem quin seria el relat al qual s'ajusta aquesta
composició:
En primer lloc observem panoràmicament la bella costa siciliana, lloc en el qual es desenvolupa l'acció. Tot seguit capta la nostra atenció un punt d'entre el vast paisatge, es tracta de
l'estatge del cíclope. És una cova freda, fosca i misteriosa. En el seu interior es troba el gegant d'un
sol ull, que apareix feroçment donant maldestres i demolidores trepitjades, tocant el seu gran zampoña, i fent gala de la més grotesca deformitat. Però l'horrible impressió que primerament ens
produeix Polifemo, dona pas a la tendresa dels sentiments amorosos que el nostre protagonista professa cap a la bella Galatea. Un amor no correspost que transformarà la tendresa en terrible gelosia i un odi mortal que posarà fi a la vida del pastor Acis, brutalment assassinat per l'amant despechado. La tragèdia s'ha consumat, no obstant això l'amor, el veritable amor que uneix les ànimes de Acis i Galatea triomfarà immortalment, ja que la sang vessada és convertida per gràcia divina en l'aigua d'una font imperible.
Andrés VALERO-CASTELLS
(www.andresvalero.com)