Mare meva, quina meravella... La veu, la música. Gràcies per aquest vídeo tan fantàstic. I si m'ho permeteu, visca Catalunya!! I com va dir en Lluís "estic cansat que les meves cançons després de 30 anys encara avui serveixin per reivindicar". Visca Catalunya!
Concert al Teatre Grec de Barcelona el 15 de juliol de 1974, realitzat per Lluís M. Güell per a TVE Catalunya. Concert que va ser censurat i no es va emetre.
El meu Llac , llavors les proclames eren Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ... Ara sembla que no estimem Catalunya ... Tot té un moment i es veurà ... Salut ...
dear friend, the song lyrics are related to the need of not forgetting and fighting for freedom, in a moment when fascism was in power, killing workers and fighting against catalan culture. Fascism and intolerance are the miserable people that brings Llach into anger and strength (then and now)!
Després de tants anys aquestes cançons son totalment actuals i com no posem fre a l’ultradretà la situació encara ho estaran mes! Salut i Republica companys! Fora els borbons i fora els feixistes de totes les institucions!!
Approximate translation: I have so few words to say, and the ones I'm saying are so used it shall be necessary to find new paths where words are not needed. How little strength I have, so may times I have missused it I want to keep it all for tomorrow when the feat leads to dawn What an anger I have should be a hountdog from now on what an anger I have and I don't wanna forget it How little hope I have and maybe I will need to drop it so that keeping it takes us away from acting What a misery I have beneath my feet, on my shoulders and I want to keep it with me until the day of the miserables arrives.
A la grada hi ha Ovidi i Flotats! Gran Lluís Llach!
lo vi actuar en directo varias veces, y segun su estado de animo interpretaba las canciones.
my people I love each and everyone of them, long live Catalonia
és l'idol. llàstima que no hi hague més talents com ell.simplement és únic
Simplemente genial. Llach es simplemente el mejor
moltes gràcies per la resposta. una abraçada des de Itàlia.
Mare meva, quina meravella... La veu, la música. Gràcies per aquest vídeo tan fantàstic. I si m'ho permeteu, visca Catalunya!! I com va dir en Lluís "estic cansat que les meves cançons després de 30 anys encara avui serveixin per reivindicar". Visca Catalunya!
Mestre d'anhels i esperançes... per sempre Lluís
impressionant!!
Aquesta interpretació és increible, em fica els pèls de punta.
Gràcies Lluís.
Me emociona mucho ver al publico seguir y cantar la cancion! Es muy, muy especial! Gracias por subir este video!
Recital impressionant de bones interpretacions amb sentiment i força!
Seny, pit i collons!!!!
ets GRAN Lluís, MOLT GRAAAAN!!!!! T'enyorem... i com t'enyorem!!!!!!!
CANÇONS QUE SEMPRE STARAN PRESENT.
Quina sorpresa veure l'Ovidi. Dos grans personatges
Lluis...com sempre...el millor
¡Que ingenuos eramos...algunos, bueno muchos!.
Concert al Teatre Grec de Barcelona el 15 de juliol de 1974, realitzat per Lluís M. Güell per a TVE Catalunya. Concert que va ser censurat i no es va emetre.
Només fa 50 anys!!! 🌀🌀
El meu Llac , llavors les proclames eren Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia ... Ara sembla que no estimem Catalunya ... Tot té un moment i es veurà ... Salut ...
Gracias.
Gran, molt gran!
dear friend,
the song lyrics are related to the need of not forgetting and fighting for freedom, in a moment when fascism was in power, killing workers and fighting against catalan culture. Fascism and intolerance are the miserable people that brings Llach into anger and strength (then and now)!
Molt i molt en-coratjosa, potent i musicalment interpretació única! gracies per sempre estimat Lluis
Passen els anys, i més del mateix. Quanta miseria...
Ovidi, ni oblit ni perdó.
Escolto un CLARINET?.... de fons.......
Una ACTUACIÓ MEMORABLE ✳️✳️👍👍🌈🌈🌀🌀🎬🎬
I ara al 2018, el jorn dels miserables, reflexa fidelment els sentiments d'una gran part del poble català.
estupendo!!!
Navàs 2010, tardor... paraules profètiques!
Ovidi Montollor i Josep Maria Flotats juntets.
QUINA FORÇA
0:49 Ovidi Montllor!
Després de tants anys aquestes cançons son totalment actuals i com no posem fre a l’ultradretà la situació encara ho estaran mes! Salut i Republica companys! Fora els borbons i fora els feixistes de totes les institucions!!
També es veu el Josep Maria Flotats a continuació de l'Ovidi Montllor
El jorn dels miserables vol dir: The salary of the poors
❤
Si no fuese por los anticatalanistas, no se hablaría tanto de Sabina o de El canto del Loco, se hablaría de Lluis Llach y Maria del Mar Bonet.
tots ens em fet grans.
Ei!!!!
El xicon del 0:49 no és l'Ovidi Montllor???
Grandíssim!
Sí que ho és sí!
Can anyone translate lyrics to this beautiful song, please... how is this text related to Victor Hugo novel?
Approximate translation:
I have so few words to say,
and the ones I'm saying are so used
it shall be necessary to find new paths
where words are not needed.
How little strength I have,
so may times I have missused it
I want to keep it all for tomorrow
when the feat leads to dawn
What an anger I have
should be a hountdog from now on
what an anger I have
and I don't wanna forget it
How little hope I have
and maybe I will need to drop it
so that keeping it
takes us away from acting
What a misery I have
beneath my feet, on my shoulders
and I want to keep it with me
until the day of the miserables arrives.
Entre el public està l’Ovidi Montllor. Des de la plana baixa de Castelló, visca la terra lliure.
hola, algù sap de quin any és aquest concert? gràcies des de Italia/hi, does anyone know which year this video is? thanks from Italy.
1976, Palau d'esports de Barcelona
No.... 1974 al Grec de Barcelona
... QUAN LA FESTA PORTI L' ALBA....