Damià Bardera (I) - Incompetències Bàsiques [CAT]

Поделиться
HTML-код
  • Опубликовано: 29 янв 2025

Комментарии • 15

  • @llibrescuinaimusica7273
    @llibrescuinaimusica7273 Месяц назад

    Gràcies per compartir l'entrevista. Ha estat molt interessant.
    El professor Damià diu tota la veritat.

  • @alexandremiroaltimira-xx7bl
    @alexandremiroaltimira-xx7bl Месяц назад +4

    Totalment d'acord amb en Bardera! Quan pretenem igualar per a "baix" estem desatenent a part de l'alumnat que tiraria molt més en un altre entorn. Si fas que tothom vagi en el mateix tren, i esperes a que tothom hi pugui pujar, el que fas és aturar el tren per a tothom. Com a profe ho pateixo cada dia i com a pare m'obsessiona que no facin perdre el temps a la meva filla.

  • @juditenric
    @juditenric 20 дней назад +1

    La segregació és el futur

  • @caphaddock1126
    @caphaddock1126 Месяц назад +3

    Salvem Catalunya.

  • @63Anul
    @63Anul Месяц назад +4

    Sobre lo que discutís al principio de la entrevista, de segregar a los alumnos por niveles: Eso ya se hacía en el colegio Obispo Salinas de Hellín (Albacete), a principios de los años setenta del pasado siglo. Había dos cursos de quinto de EGB (alumnos de diez años): "Quinto de los listos" y "quinto de los tontos". Se llamaban así, sin ningún rubor. Quinto de los listos usaba libros de texto Everest. Quinto de los tontos, formado por repetidores de curso, libros Álvarez, más fáciles. Aquel año murió mi abuela en una aldea remota y eso retrasó mucho mi incorporación al curso. Por eso, me pusieron en quinto de los tontos, aunque, en principio, me correspondía el de los listos. Eso me atrasó mucho. Luego, a partir de sexto, los listos y los tontos volvíamos a confluir, suponiendo que los tontos aprobasen el curso, lo cual se daba poco.

  • @pippo1999
    @pippo1999 Месяц назад +2

    A Holanda fa anys que existeix aquesta idea d’escola segregada o per nivells, i funciona. De fet, no només s’aplica a secundària i bachillerat sinó també a la univesitat diferenciant entre currículums científics (dret, filosofia, matemàtiques, biologia, economia, etc.) i altres currículms (ade, marketing, audivisuals, etc.). El resultat és que tenen les millors universitats públiques del món en paral.lel a les privades americanes i britàniques sinó fins i tot millors de mitjana.

  • @laurentine157
    @laurentine157 2 месяца назад +4

    Per fi una entrevista amb temps..llarga

  • @peperuiz1313
    @peperuiz1313 2 месяца назад +4

    Se puede decir tanto sobre este tema… estoy bastante de acuerdo aún con lo que decís, y es una pena, pq mira que sólo hay que copiar los modelos que ya funcionan en el resto del mundo, y se dedican a copiar los que ya tienen críticas por no funcionar, encima con menos recursos. Personalmente como padre de 3 hijos con CI mayores a 150, en alguna prueba incluso fuera de muestra, doy por perdida la batalla educativa institucional. Les bombardeo con la importancia del esfuerzo y tiro junto a mi mujer por nuestro lado, sacando horas, energía y paciencia de donde casi no hay.

  • @joanromeusendros0251
    @joanromeusendros0251 2 месяца назад +6

    No seria més senzill crear el xec escolar i que hi hagués competència entre escoles i carregar-se tants inspectors, protocols, departament d'ensenyança, consellers...

    • @pauturro
      @pauturro Месяц назад +2

      De competència entre instituts ja n'hi ha, aquest és un dels problemes que provoca maquillatge de les dades.

    • @carlosms2847
      @carlosms2847 Месяц назад

      Copiar el model suec que no ha funcionat? No, gràcies. De copiar el model finandés sense escola privada no en parlem perquè sí que funciona no?

    • @pauturro
      @pauturro Месяц назад

      @@carlosms2847 No sé què intentes dir-me, Carlos.