MURLA convert video online com

PASSEJADA per MURLA (31 de Juliol de 2021)
A Murla baixes o puges que ella està en pla. Agraeix el passejador que l’entramat dels seus ordenats i nets carrers estiga suaument abancalat. El traçat planet convida a rondar i, agradosament, esquadrinyar la vila.
Passejar per Murla no és qualsevol cosa, és delitar-se amb un bon talló d’Història, no debades, és bressol de la Vall de Pop, escenari de cruentes baralles entre els mafomètics, al servei del ‘cabdell al-Azraq, i els cristians catalans arribats i establerts amb Jaume I. També els moriscs, que combregaven a desgana i a la força, van fer-se forts en esta plaça quan va decretar-se, en 1609, la seua expulsió de terres hispàniques.
Un humil servidor de Déu, nat a Murla, home senzill i savi, Fra Pere Vives, preocupat pel poc interès d’entre la pleballa per les coses celestials, va compondre, en 1741 un Catecismo de la Doctrina Cristiana. Tot èxit literari i catecumen, si tenim en compte que ha estat el referent adoctrinador, en l’Arxidiòcesi Valentina, des de la seua publicació fins el Concili Vaticà II en 1962 D’esta manera va contribuir-se des de Murla a contrarestar el poc temor a Déu que havia pres la gent pobra i feréstega. Una escultura li fa memòria a la seua persona i al seu legat.
Bona nomenada i fama, va tenir i, li va donar al poble el més popular jugador de Pilota de la Marina, ‘Nel de Murla’. Excels pilotari, considerat d’entre els millors de la Història, fins i tot Azorín va escriure a l’ABC sobre ell. Va ser l’artífex de posar la corda al mig del trinquet per jugar, de forma neta i clara, a l’Alt. Va prendre el Nom del poble, com només fan els grans. També Tonico, Campió Mundial en 1993 (gràcies a la seua incommensurable treta) amb la Selecció Valenciana, era i és. “Tonico de Murla”.
“M’han dit que et cases en Murla, no seràs ditxosa, et faran picar algeps i sempre estaràs polsosa” Això diuen ela que no tenen altra faena que fer ni algeps que picar. En això s’assemblen Genovés i Murla; treballar l’algeps i sorgir pilotaris de primera fila. Això em ve al cap mentre entrem al poble i, en vore el bar Papa, me’n recorde d’un dia haver entrat acompanyant al gran Genovés. Que ben rebut va estar pel seu amic, l’amo de l’establiment, i com sabia posar-se la gent a la butxaca. Després, a la Cooperativa, delitarem un beníssim ‘Arròs amb fesols i naps’ que va cuinar, un altre gran, Tonico de Murla’. Encara roman en la memòria de tots els meus sentits, les tres platades que em vaig fotre. Més que me n’haveren posat. És dissabte 31 de Juliol, en arribar al migdia a casa, un amic, per whatApp, em dirà que Genovés (El de les mans prodigioses) ha faltat. Una llàstima, el seu traspàs, res podem fer, més que recordar-lo com era ell, com el dia que va entrar al bar Papa.
Enfilant la travessia avant passarem per l’Ermita de la Sang, elegant i senzill edifici del XVI que va ser presó i, també, hospital. Em sembla que la bona cosa de ciclistes que roden pacamunt i pacavall la Vall de Pop, no s’han donat compte de la seua noblesa. És dia de mercat, poc o molt, els dissabtes sempre hi ha alguna parada amb roba i altres productes, un poc més tardet, arribaran el pescater i el carnisser, i piularan fort per fer-se sentir. També tenen bona piula els murlers, i sembla que ben harmonitzada, encà hi ha costum de cantar en corró, acompanyats d’un gotet de bon vi. Diu Vicent Mengual (Desficacis), cuiner al restaurant Alahuar, que canten molt millor que la resta de pobles de la contornada.
La travessia de Murla és alhora, carrer major, plaça, Ajuntament i Església. El viatger que travesse la vila, només de passada, podrà guaitar que en petit poble hi ha noble solera. L’Església castell, amb ostentoses torres de ferma bellesa provoquen en el visitant un sentiment d’admiració quan la volteja en detinguda passejada. No en tots els pobles, la casa de Déu té tanta fortalesa, i tot hi ha que dir-ho: envoltada de sensibilidad.
Tornem a la plaça, i el mercat ha reviscolat, les terrasses del bar, ja estan plenes, les colles de ciclistes, a ca punt són més nombroses, es nota que demà és diumenge. Enfilem carretera de La Guar i anem a esmorsar ‘Coca amb Sépia’ amb l’amic Vicent Mengual a l’Hotel Alahuar. Ell també és murler...