La capta de sant Marçal.

La capta de Sant Marçal és una d'aquelles festes del nostre calendari tradicional que s'acompanyava amb música. No una música qualsevol, sinó una tonada pròpia que la gent va saber guardar dins la seva memòria, i més encara quan la capta i la música desaparegueren dels carrers de Felanitx, el penúltim dia de juny, un any darrere l'altre.
Reculant dins l'avior dels dies del segle XVIII, trobam que sant Marçal ja rebia culte a la nostra Parròquia abans de 1751, i la seva festa era celebrada solemnement a despeses de la seva Obreria.
Les notícies d'una música, que possiblement ja acompanyava una capta, no apareixen fins devers l'any 1842, i així i tot no són massa aclaridores.
Gràcies a les transcripcions de la tonada, que va recollir Josep Massot i Planes, entre 1909 i 1911, i a una altra per part de l'Ajuntament, l'any 1920, ja podem conèixer la música i la manera de fer la capta. Així, dos sonadors, amb flabiol i violí, acompanyaven els obrers, que captaven per tota la vila, l'horabaixa del dia de sant Pere, vigília de la festa del Sant bisbe.
Però l'any 1931, amb l'entrada de la II República, es prohibiren totes les manifestacions religioses al carrer, i entre elles, el ball de Sant Joan Pelós i la capta de Sant Marçal.
L'any 1934 tengué una reeixida, d'on va prendre la formació de tres sonadors de violí, guitarra i guitarró. Però només va perdurar cinc anys, fins 1938. Els sonadors es desavingueren, i mossèn Joan Pou, el darrer obrer, havia mort uns anys abans, cosa que no va afavorir gens la recomposició de la comitiva, i la tonada va ser víctima del silenci.
Haguérem d'esperar onze anys més fins a una nova represa, aquesta, per part de l'Ajuntament de 1949. Uns altres sonadors dugueren a terme la capta sis o set anys més. L'edat avançada d'un d'ells, i posteriorment la seva mort, silenciaren de bell nou aquesta tonada.
La gent mai la va oblidar, i la partitura va ser publicada a un breu estudi del Congrés d'arts i costums populars, l'any 1975, i en el programa de festes de Sant Agustí de 1985. La música també va ser enregistrada en diverses ocasions; la fundació Cosme Bauçà, l'any 1970; el grup Sis Som, l'any 1987; i s'Estol des Gerricó, l'any 1995, sortint, l'any vinent, a fer la capta pels nostres carrers, només una sola vegada.
I és de 2008 ençà, que tornam sonar la música de Sant Marçal, el mateix dia que tradicionalment li pertoca, perquè mai més se perdi aquesta tradició felanitxera que la gent recordava cantussant allò de
Gigu-gigu, Sant Marçal,
que està dins una garriga,
i no pot menjar cap figa
perquè no té figueral.

[@egildadebonnin2772]

Que bonita cancion y que Recuerdo. !!!!!!