Jo tinc 43 anys i l'accés a la universitat per a majors de 25 anys i m'està costant la vida. Jo vull estudiar filologia catalana però, tot i que els mateixos professors diuen que falten persones per a estudiar filologia catalana, no ho faciliten gens ni mica, però, tot i així, continuo endavant perquè és el meu somni. Moltíssimes gràcies pel teu vídeo. Sí. Treballar i estudiar és duríssim. A mi em venen ganes de plorar i tot.
Completament d'acord! La persona que escull anar a l'universitat no és la que l'acabarà. Si seguim sense saber que fer un cop acabem la carrera imagina't al principi... S'haurien d'ensenyar alternatives i animar a la gent a no anar a la unviersitat per la por de si no vaig = death.
Jo crec que estudiar sempre es quelcom necessari, la cosa és que no sempre el que estudies al principi és el que faràs en un futur. Pot ser que acabis treballant d'una altra cosa com la comunicació, però segurament mentre treballes en això t'hauràs de formar (i + en comunicació que està en canvi constant).
Molt d'acord en tot el q dius excepte una cosa: q és un tópic dir q per ser jove o nen 'no saps el q vols' o 'no et coneixes prou'... A mi, l'experiència m'ha ensenyat q de nen saps molt bé el q vols, des q neixes, el q passa és q tant fer-te creure q no i no deixar-te triar, arribes als 17 anys q no creus en el teu criteri i ja ni l'escoltes 🤭
sí, el paternalisme dels adults és present des que naixem i és evident que condicionen totes les nostres opinions segons el seu coneixement del sistema (que nosaltres ignorem fins que som grans). Però precisament en aquestes edats (16-18-20) és quan comencem a conèixer de veritat el sistema i quan les nostres decisions tenen impacte real en ell, per tant trobo encara més imprudent i irreversible decidir coses sense un autoconeixement previ d'un mateix i del sistema... que amb 5 anys et diguin que el rosa és de nenes és un problema, però crec que et condicioni tant com que als 16 et diguin que si no vas a la uni no tindràs res
no crec que només sigui qüestió d'interès o no, jo per exemple estudiant disseny de producte8 industrial) totes les meves assignatures es basen en fer treballs ( la majoria en grup) on hem de fer prototips, maquetes de productes, les memòries, etc.. i és complícadissim poder compaginar fer 7 treballs en grup a la vegada durant 3 mesos, quadrant horaris de tothom i feina. Les vegades que vaig estar treballant, ho feia de 3 a 10 de la nit, arribava a casa, sopava i em quedava fent les entregues cada dia fins les 4 de la matinada... Així durant 3 mesos, al final estava malalta de que el meu cos no aguantava més. Però clar si no treballava, no tenia ni un cèntim.. enfi és tot molt complicat. Cert que depèn molt del tipus de carrera la verritat, però en el meu cas, que sóc una persona molt exigent i acostumo a treure notables sempre perquè m'esforço molt, em resultava complicadíssim, ara sí, si m'hagués donat igual quina nota treure, hagués pogut fer de tot
vaig fer un any presencial a la UAB de filosofia y jo que entrava amb tota la passio y ganes d'aprendre casi me le tiren per terra por tots aquets problemes estructurals que comentes
real que hi ha molt personal docent sense cap ganes d'ensenyar.. des de que era petita les assignatures que més he odiat, han estat les que he tingut profes que em feien sentir malament per no entendre a la primera el que estaven explicant. A mi per exemple m'hagués encantat estudiar odontologia però com desde petita tenia les matemàtiques entrevessades per culpa de profes que em maltractaven psicològicament, doncs així estic
No es tan per fer amics sinó que per primera vegada trobaràs molt gent que no tota amb la mateix interés intelectual cap a una materia, i que fins ara no havies trovat i amb qui potser acabeu sent molt bons amics.
Tenia moltes esperances en aquest video i m'ha semblat un bluff. Estic d'acord que hi han molts motius per no anar a la universitat però estic en desacord en el motiu de l'edat. Jo vaig començar una carrera al 2011 degut a la pressió familiar que em deia que no estudiés periodisme i que estavem en una crisi econòmica que no era el temps de "fer experiments". La vaig començar, al cap d'un any la vaig deixar, vaig estar un any sense anar a la uni per estudiar un altre cop per la sele per a poder entrar a la carrera que finalment vaig decidir fer que no tenia absolutament res a veure amb la primera i de la que ja fa 4 anys em vaig graduar. Res t'empodera més en aquestes edats que veure que pots corretgir les teves decisions i que has de ser tu qui les prengui. Quan abans t'hi enfrontis millor. Però el motiu pel qual no m'ha agradat el video és per que obvia l'elefant que hi ha dins l'habitació. NO cal anar a la universitat. Ningú en parla d'això. O molt poc. Si algú veu aquest vídeo no trobarà una resposta sobre les opcions que té si no vol anar a la universitat. No es tracta d'incitar a ningú a No anar a la uni. Però sí d'explicar que perfectament pots anar a fer una carrera a l'estranger. que pots començar a treballar en àmbits on anar a la universitat no és tan necessari. Que et pots auto-formar i tot i que et diran que no, sí que pot funcionar. En fi, amb carinyo Laura, però el vídeo ha sigut fluixet. Respecte a la qualitat educativa un consell, gràcies a formar part de la unió europea podem anar a estudiar a la universitat a qualsevol altre país de la UE. Segur que la Uni que té la millor reputació i els i les millors profes està a alemanya, frança, països baixos o Itàlia i si hi vas allà a estudiar la carrera aprendràs tot el que aquí no aprendries i a sobre aprendràs idiomes. És una opció que no et diran, però la tens.
el vídeo era precisament per dir que no cal anar a la universitat! I sí, canviar de carrera i tot això pot ser molt empoderador però per viure-ho així has de ser privilegiat (no jugar-te beques, més anys de matrícula i transport sense una feina estable etc). La part de que no parlo de les alternatives sí que te la compro, perquè penso que quan es critica una cosa s'han de proposar alternatives però en tot cas n'hi ha tantes que en tenim per un altre vídeo! Em sap greu que no t'hagi agradat! Es fa el que es pot joemdic2211622313
També hi ha gent que no es pot permetre equivocar-se de carrera, el meu novio x exemple va començar amb una i al acabar el primer any va veure que no li agradava i la seva mare li va dir "et fots, ara ja no te'n pago una altre per fer-me perdre els diners" no és un cas universal, però hi ha gent que no pot equivocar-se
Bones reflexions. Pensament crític. I bon nivell de català 👏
Jo tinc 43 anys i l'accés a la universitat per a majors de 25 anys i m'està costant la vida. Jo vull estudiar filologia catalana però, tot i que els mateixos professors diuen que falten persones per a estudiar filologia catalana, no ho faciliten gens ni mica, però, tot i així, continuo endavant perquè és el meu somni. Moltíssimes gràcies pel teu vídeo. Sí. Treballar i estudiar és duríssim. A mi em venen ganes de plorar i tot.
Molt bon video Laura!! 👍👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
Bravo! Tot això no ho vaig considerar amb 16, 17 i 18 anys. Molt bon video.
Fantàstica feina, Laura!
Completament d'acord! La persona que escull anar a l'universitat no és la que l'acabarà. Si seguim sense saber que fer un cop acabem la carrera imagina't al principi... S'haurien d'ensenyar alternatives i animar a la gent a no anar a la unviersitat per la por de si no vaig = death.
Jo crec que estudiar sempre es quelcom necessari, la cosa és que no sempre el que estudies al principi és el que faràs en un futur. Pot ser que acabis treballant d'una altra cosa com la comunicació, però segurament mentre treballes en això t'hauràs de formar (i + en comunicació que està en canvi constant).
Molt d'acord en tot el q dius excepte una cosa: q és un tópic dir q per ser jove o nen 'no saps el q vols' o 'no et coneixes prou'... A mi, l'experiència m'ha ensenyat q de nen saps molt bé el q vols, des q neixes, el q passa és q tant fer-te creure q no i no deixar-te triar, arribes als 17 anys q no creus en el teu criteri i ja ni l'escoltes 🤭
vaja, q el 'rentat d cervell' no és al batx, és des d 1r d primària (P3 a P5 encara se salven) 😅
m'agradaria q em comentessis com ho veus, per contrastar 🤗
sí, el paternalisme dels adults és present des que naixem i és evident que condicionen totes les nostres opinions segons el seu coneixement del sistema (que nosaltres ignorem fins que som grans). Però precisament en aquestes edats (16-18-20) és quan comencem a conèixer de veritat el sistema i quan les nostres decisions tenen impacte real en ell, per tant trobo encara més imprudent i irreversible decidir coses sense un autoconeixement previ d'un mateix i del sistema... que amb 5 anys et diguin que el rosa és de nenes és un problema, però crec que et condicioni tant com que als 16 et diguin que si no vas a la uni no tindràs res
també sóc d'educacióUB i estic agraidíssima de que hagis dit TANTES veritats !!!
És possible treballar i estudiar alhora. Només cal organitzar-se adequadament però és cert que no tothom té la capacitat e interès per fer-ho!
no crec que només sigui qüestió d'interès o no, jo per exemple estudiant disseny de producte8 industrial) totes les meves assignatures es basen en fer treballs ( la majoria en grup) on hem de fer prototips, maquetes de productes, les memòries, etc.. i és complícadissim poder compaginar fer 7 treballs en grup a la vegada durant 3 mesos, quadrant horaris de tothom i feina. Les vegades que vaig estar treballant, ho feia de 3 a 10 de la nit, arribava a casa, sopava i em quedava fent les entregues cada dia fins les 4 de la matinada... Així durant 3 mesos, al final estava malalta de que el meu cos no aguantava més. Però clar si no treballava, no tenia ni un cèntim.. enfi és tot molt complicat. Cert que depèn molt del tipus de carrera la verritat, però en el meu cas, que sóc una persona molt exigent i acostumo a treure notables sempre perquè m'esforço molt, em resultava complicadíssim, ara sí, si m'hagués donat igual quina nota treure, hagués pogut fer de tot
100% dacord amb tot el que dius!!!
vaig fer un any presencial a la UAB de filosofia y jo que entrava amb tota la passio y ganes d'aprendre casi me le tiren per terra por tots aquets problemes estructurals que comentes
No hi ha res més trist que anar dormit per la vida. GAS
👏👏👏
real que hi ha molt personal docent sense cap ganes d'ensenyar.. des de que era petita les assignatures que més he odiat, han estat les que he tingut profes que em feien sentir malament per no entendre a la primera el que estaven explicant. A mi per exemple m'hagués encantat estudiar odontologia però com desde petita tenia les matemàtiques entrevessades per culpa de profes que em maltractaven psicològicament, doncs així estic
No es tan per fer amics sinó que per primera vegada trobaràs molt gent que no tota amb la mateix interés intelectual cap a una materia, i que fins ara no havies trovat i amb qui potser acabeu sent molt bons amics.
les teves tasques ..
Faras molts amics si no treballes xd
Hahah vaig a la ESO i m'has desmitificat la uni un colló
Tenia moltes esperances en aquest video i m'ha semblat un bluff. Estic d'acord que hi han molts motius per no anar a la universitat però estic en desacord en el motiu de l'edat. Jo vaig començar una carrera al 2011 degut a la pressió familiar que em deia que no estudiés periodisme i que estavem en una crisi econòmica que no era el temps de "fer experiments". La vaig començar, al cap d'un any la vaig deixar, vaig estar un any sense anar a la uni per estudiar un altre cop per la sele per a poder entrar a la carrera que finalment vaig decidir fer que no tenia absolutament res a veure amb la primera i de la que ja fa 4 anys em vaig graduar. Res t'empodera més en aquestes edats que veure que pots corretgir les teves decisions i que has de ser tu qui les prengui. Quan abans t'hi enfrontis millor. Però el motiu pel qual no m'ha agradat el video és per que obvia l'elefant que hi ha dins l'habitació. NO cal anar a la universitat. Ningú en parla d'això. O molt poc. Si algú veu aquest vídeo no trobarà una resposta sobre les opcions que té si no vol anar a la universitat. No es tracta d'incitar a ningú a No anar a la uni. Però sí d'explicar que perfectament pots anar a fer una carrera a l'estranger. que pots començar a treballar en àmbits on anar a la universitat no és tan necessari. Que et pots auto-formar i tot i que et diran que no, sí que pot funcionar. En fi, amb carinyo Laura, però el vídeo ha sigut fluixet. Respecte a la qualitat educativa un consell, gràcies a formar part de la unió europea podem anar a estudiar a la universitat a qualsevol altre país de la UE. Segur que la Uni que té la millor reputació i els i les millors profes està a alemanya, frança, països baixos o Itàlia i si hi vas allà a estudiar la carrera aprendràs tot el que aquí no aprendries i a sobre aprendràs idiomes. És una opció que no et diran, però la tens.
el vídeo era precisament per dir que no cal anar a la universitat! I sí, canviar de carrera i tot això pot ser molt empoderador però per viure-ho així has de ser privilegiat (no jugar-te beques, més anys de matrícula i transport sense una feina estable etc). La part de que no parlo de les alternatives sí que te la compro, perquè penso que quan es critica una cosa s'han de proposar alternatives però en tot cas n'hi ha tantes que en tenim per un altre vídeo! Em sap greu que no t'hagi agradat! Es fa el que es pot joemdic2211622313
@@laugut3 m'agradarà l'altre video doncs!! ;)
Doncs jo penso que és dels teus millors vídeos! A tope amb el que fas!
També hi ha gent que no es pot permetre equivocar-se de carrera, el meu novio x exemple va començar amb una i al acabar el primer any va veure que no li agradava i la seva mare li va dir "et fots, ara ja no te'n pago una altre per fer-me perdre els diners" no és un cas universal, però hi ha gent que no pot equivocar-se
@@noemivillarino9168 Esta clar que no hi han solucions universals valides per a tothom.
Toma ya