Una altra pífia important, aquesta més significativa, és que l'Exposicio del 1888 va comptar amb 10 mil expositors, no els ridiculs 1000 que esmenta el comentarista. En alguns aspectes va ben documentat, com en l'Arc de triomf (del qual no cita l'arquitecte per cert), PERÒ EN D'ALTRES ES VEU QUE HAURIA DE POSAR AL DIA LES SEVES XIFRES! Què hi farem! Gràcies per l'esforç de totes maneres i també pels raquítics esforços de pronunciar en català alguns cognoms. Era el mínim del mínim senyor Ciutadà de la societat civil catalana!
El títol del reportatge és, doncs, un desig més que una realitat. L'Exposició del 1888 no va ser un exemple de cooperaciñó entre tots els espanyols, sinó una empresa d'iniciativa catalana, a la qual es van apuntar els poders de l'estat, però d'una manera molt relativa i insuficient! La realitat es repetiria dutant l'Exposició del 1929, aquesta sota una lamentable dictadura que li va canviar el sentit inicial, car des del 1909 ja s'havia previst renovar la "chance" de Barcelona com a seu d'na nova exposició. La guerra europea també va ajornar l'ocsió de la 2ona exposició interncional barcelonina, i va caldre esperar fins al tardà 1929.
Fue muy agradable escucharlo!
La historia tal cual es...gracias.
Muy interesantes y anecdoticas referencias historicas y especiales de Barcelona
Una altra pífia important, aquesta més significativa, és que l'Exposicio del 1888 va comptar amb 10 mil expositors, no els ridiculs 1000 que esmenta el comentarista. En alguns aspectes va ben documentat, com en l'Arc de triomf (del qual no cita l'arquitecte per cert), PERÒ EN D'ALTRES ES VEU QUE HAURIA DE POSAR AL DIA LES SEVES XIFRES! Què hi farem! Gràcies per l'esforç de totes maneres i també pels raquítics esforços de pronunciar en català alguns cognoms. Era el mínim del mínim senyor Ciutadà de la societat civil catalana!
El discurs polititzat del final de la intervenció es podia haver estalviat, perqupe és molt partidista.
El títol del reportatge és, doncs, un desig més que una realitat. L'Exposició del 1888 no va ser un exemple de cooperaciñó entre tots els espanyols, sinó una empresa d'iniciativa catalana, a la qual es van apuntar els poders de l'estat, però d'una manera molt relativa i insuficient! La realitat es repetiria dutant l'Exposició del 1929, aquesta sota una lamentable dictadura que li va canviar el sentit inicial, car des del 1909 ja s'havia previst renovar la "chance" de Barcelona com a seu d'na nova exposició. La guerra europea també va ajornar l'ocsió de la 2ona exposició interncional barcelonina, i va caldre esperar fins al tardà 1929.
Muy interesantes y anecdoticas referencias historicas y espaciales de Barcelona