Recerca MAC 2021 - Excavacions a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol (Tornabous)

El 2021 ha tingut lloc la darrera campanya d’excavacions a la ciutat ibèrica del Molí d’Espígol
(Tornabous, l’Urgell), corresponent al projecte quadriennal de recerca (2018-2021): El Molí
d’Espígol, capital dels Ilergets (MECI; investigador principal: Dr. Jordi Principal), coordinada
des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i desenvolupada entre el 20 de setembre i l’1
d’octubre.
El Molí d’Espígol
és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del
qual ocuparia una superfície aproximada d’una hectàrea. La projecció de les restes visibles
mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos, que evolucionen i es
desenvolupen al llarg d’uns cinc segles (del final del segle VIII al final del segle III a. de la n.
e.). Tanmateix, durant el període ibèric ple (segles IV a III a. de la n. e.) es produeixen canvis
substancials en el jaciment, detectables sobretot a nivell formal, la traducció política, social
i econòmica dels quals ens portaria a considerar el Molí d’Espígol
com una autèntica ciutat
protohistòrica. Aquesta nova realitat permetria plantejar que, en aquests moments, el Molí d’Espígol
assoliria un estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la Depressió
Central catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia atribuïm a l’antic
poble iber dels ilergets.
El projecte MECI, que finalitza enguany, s’ha plantejat com a objectiu aprofundir en el
coneixement arqueològic d’aquells aspectes que acreditarien aquesta “capitalitat”; d’una
banda, el seu urbanisme, el disseny i l’organització dels espais interiors i dels edificis, cases i
habitatges, i de l’altra, el seu sistema defensiu, que no solament es defineix per unes potents
muralles, sinó també per l’existència de fossats. Aquest darrer aspecte, el defensiu, atorga
al jaciment una gran monumentalitat i ha capitalitzat els esforços de la recerca en els darrers
dos anys.