Dansa de la Moma front a l’altar major de l’església de Sant Antoni Abat d’Alginet.

Fa unes poques setmanes el nostre Quadre de Balls Populars va ser convidat per part dels representants de la parròquia de Sant Antoni Abat d’Alginet a participar amb les nostres danses en la processó del Corpus Christi. Tot un honor i tota una responsabilitat, ja que pensem que aquest tipus d’actes transcendeixen de l’àmbit purament religiós i són, a més a més, part de la nostra cultura tradicional. Havíem de preparar tres dansetes processionals carregades de significat, com ara la Dansa de la Magrana, la Dansa dels Nanos i la Dansa de la Moma, potser la més coneguda i característica del Corpus Valencià.
No direm, com sol ser habitual en aquestos casos, que recuperem res, ja que no tenim cap constància oral o documental de la presència de danses a la processó del Corpus Christi d’Alginet. Es tracta per tant d’instituir una nova tradició basada, això sí, en l’originària existent a València, Cap i Casal i sempre exemple a seguir pels pobles del seu antic regne.
La Dansa de la Moma és, com s’ha dit, la més coneguda de les ballades a la processó del Corpus de la Ciutat de València. El seu personatge central, la Moma, és, fins i tot, part de l’imaginari popular de la ciutat i existeixen diverses dites que es refereixen a d’ella. Simbolitza la virtut, que lluita en un combat ballat contra els set pecats capitals: La Luxúria, la Gola, l’Avarícia, la Peresa, la Ira, l’Enveja i el principal de tots, la Supèrbia.
Com totes les danses rituals els dansants porten uniformes amb una forta càrrega de significat. Els pecats van abillats amb vistoses casaques roges guarnides amb flocs i fulles de retall, calçó curt negre amb ratlles grogues i un vistós barret amb el símbol del pecat que representen. Porten la cara amagada darrere d’un vel i a la mà un bastó destinat a infringir patiment a la virtut. Aquesta vestimenta es pot veure representada en diversos documents, com el famós Rotllo del Corpus que conserva l’Arxiu Municipal de València, l’Àlbum del pare Tarín, nombroses fotografies i, com no, els vestits antics que conservava la roberia Casa Insa, encarregada de llogar tots els anys eixos vestits. En el cas d’Alginet s’ha reproduït aquest model de Casa Insa. Hem decidit incloure també la figura de l’abanderat portador d’una senyera amb símbols demoníacs.
En el cas de la indumentària de la Moma, eren diversos els dubtes que ens plantejava, raó per la qual hem recorregut a l’assessorament de Paco Camanyes i Francisco Zanón, amics i prestigiosos investigadors de la nostra indumentària, que no han dubtat a brindar-nos en tot moment la seua ajuda.
Una de les primeres qüestions és que es tracta d’un vestit de dona però portat per un home, ja que la tradició marcava que les dones no podien participar en les danses rituals de tradició teatral. Calia que no fora una disfressa impròpia, però calia evitar alhora detalls massa femenins. Hem de tindre en compte que era una dansa gremial ballada per dansadors populars, per la qual cosa hem pensat també que devíem prescindir de teles massa luxoses o detalls més propis d’un gust per la vestimenta més femení.
Per altra banda se’ns presentava el dubte del color. Hui la Moma sol vestir de rigorós blanc, però no sembla haver segut sempre així. Comptem amb fotografies en blanc i negre, però tant el rotllo com l’Àlbum de Tarín , que representen la processó a mitjan segle XIX, mostren una Moma vestida de color, entre un verd turquesa i un blau puríssima. Davant el dubte la solució trobada ha estat reproduir un cos i un sadalejo de mussolina ratllada, teixit caracteritzat per la seua transparència. Així, aquest sadalejo es sobreposa a un altra tela de color blau que deixa veure la seua tonalitat. En un mateix vestit, aconseguim així el blanc, que simbolitza la puresa, i el blau propi de la Puríssima, i que pensem calia recuperar en la vestimenta de la moma.
Per al calcer, i insistint en el caràcter popular del personatge, hem optat per espardenyes catalanes blanques ornades amb un llaç doble guarnit d’agradables.
El conjunt es remata amb una carasseta i una mantellina rodona guarnida amb cinta i davantal i mocador de coll, i el ceptre que la Moma porta a la ma i que simbolitza el poder de la Virtut.
Per a acabar volem destacar l’immens treball i imparable empenta de Maria Rosa Roig Bosch, la Blanquilla, que ha dirigit amb mà de ferro i guant de vellut el taller de costura en el que s’ha convertit sa casa, recolzada per la sabiesa de la nostra Imma Palop i la col·laboració inestimable de Sefa Bonet i Maria Amparo Bosch. A l’equip habitual s’han afegit, a més a més, Isabel Cholvi, Maria Jesús Espert, i fins i tot dones del veïnat, com ara Amparo Cuñat, Carmen Mateu, Rosa Roig la Pipa i Tere Tortajada, que han obeït sense objeccions els treballs manats pel mestre Lutxo Palop i les indicacions, sovint complicades, de Paco Camanyes. A totes elles i ells...gràcies!

[@vicentaliaga]

Lluís, deuries plantejarte escriure un llibre....eres molt gran i eixa sabiessa deuries compartir-la. Una abrassada.