Els castellans fa molts anys que treballen per dividir-nos i per obligar-nos a ser com ells. Amb els meu 50 anys mai he conegut cap català que tingui cap sentiment de superioritat o de propietat vers els valencians i és un escàndol com els castellans han aconseguit dimonitzar Catalunya a València tenint present que Catalunya mai ha tingut cap poder per a fer res contra València
A la sèrie multilingüe "Máxima" la nòvia argentina del príncep dels Països Baixos es enviada a Brusseles a aprendre neerlandés, tot i que el príncep l'adverteix que l'aprendrà amb un accent diferent
A la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia) gens sospitosa de pancatalanisme, no hi ha opció de fer cap examen de català ni de valència - hi ha, però, l'opció de fer un examen de catalá-valencià.
Realment, has fet una errada en una explicació, i és que, a diferència de les altres llengües que has posat en els exemples al llarg del vídeo, en el cas del valencià i el català és distint, perque SÍ és possible nomenar a tota la llengua valencià i també català. A diferència de "mallorquí" o "rossellonés" (dins del català/valencià) o "quebequés" i "flamenc" (francés i neerlandés, respectivament), "valencià" no només indica la forma de parlar, sino la llengua en la que es parla. Igual que si diguerem català, per a que ens entenguem. En el cas dels valencians, és diferent a eixos exemples, també, perque en CAP lloc del territori valencià està assegut el terme «català» per a nomenar la llengua, cosa que per exemple sí està present a les Balears i en el Rosselló (per exemple) i no se té el concepte de "valencià" com a dialecte (al igual que en Catalunya tampoc es té el de "català" com a dialecte) a diferència de «quebequés». De forma que, «valencià» és un terme tant per a anomenar a la forma en la que es parla la llengua, com per a anomenar a la mateixa (llengua) en la seua totalitat.
Però valencià també fa referència a la varietat dialectal del català parlada després del tortosí al País Valencià. Hem posat com a terme global tant valencià com català i ho puc dir, sí. Però per a mi tots parlem català però al Rosselló o a Mallorca no parlen com jo. Jo li dic valencià al que jo parle però en el fons és una divisió per a intentar aniquilar-nos com a poble els de sempre. Que cada u li diga com vullga
Això mateix he dit, pero, no te per que ser una divisió. És una unió diferenciada. Polimòrfia com solen dir-li. Si usen valencià per a dir-li a tota la llengua, bé, que li diuen català, també està bé. El tema és acceptar el que n'hi ha i protegir la llengua en les seues diferents formes allà on es parle.
No es cert. Visc a Lleida i soc de Barcelona. La quantitat de cops que he vist discriminar a una persona a Barcelona a la gent que parla lleidatà és horrible. Per aquí a Barcelona essent igualment Català hi ha una discriminació pel dialecte. Després parles de la manera de parlar a València? Jo he anat molt sovint al País Valencià i la gent que parla a Alacant I proximitats tenen una forma de dir les coses molt semblants a les que té Barcelona. La gent que parla a Vinaròs i Benicarló i la zona nord del País Valencià és exactament la mateixa que hi ha al Sud de Catalunya. I això passa perquè a dintre del País Valencià també hi ha dialectes com passa igualment a Catalunya. Has fet d’anomenar ho valencià ja ens fa demanar quin dialecte del valencià? El fet de parlar de Català també ens hauria de demanar quin dialecte del Català? És el mateix el Català que es parla a Lleida que el de les terres de l’Ebre, que a Barcelona o que el nord de Girona? Evidentnent no. A Girona el verb ésser, la tercera persona del singular es pronuncia és amb una “e” oberta. A Mallorca que parlen també Català, la primera persona del singular de qualsevol verb molt sovint no té desinència vocàlica i diuen “jo pens”. Tots aquests canvis són motius de les formes dialectals de cadascun dels territoris. El meu poble a sant Vicenç dels Horts, quan vivia allà, la gent deia “un tou” Aquesta expressió no es coneix tres pobles més allà on diuen la variant més formal “un munt”. Però és que tres pobles cap a l’altre costat com Martorell es diu “un cap” ( un cap de coses seria, un munt de coses) . Per tant són coses molt normals les variants dialectals i molt sovint canvien de poble a poble. Tot això el que vull dir és que la llengua és la mateixa i que absolutament tots tenim el nostre propi directe. I fins i tot tenim el nostre propi idiolecte. Pero tots ens entenem perfectament.
M'acabe d'adonar d'una cosa que no vaig mencionar en el meu argument (almenys no de forma detallada). També cal dir que, valencià, a diferència d'altres denominacions de la llengua com ara "mallorquí", "rossellonés" o "lleidatà" no pot ser equiparat a estos per l'ús del terme (la seua concepció) i l'extensió. En este cas, denominacions com les prèviament mencionades són concebudes pels mateixos parlants com una varietat específica de la llengua en la que parlen (el català, en este cas), mentre que consideren com a la llengua general al català i així denominen a eixa mateixa llengua en què parlen. A més, moltes de les denominacions es reserven només a territoris reduïts, com ara, comarques o simplement municipis. També hi ha casos com el "balear" que només és un nom científic. No obstant, ”valencià", al contrari dels casos anteriors, no és equiparable, ja que és una denominació general que rep la llengua parlada a tot el territori valencià i s'entén, no com a varietat, sinó com a llengua. És la denominació hegemònica a la Comunitat Valenciana -pràcticament ningú diu que la llengua en la que parla és el català- des de fa segles. És el nom que rep la llengua per més de 2 milions de parlants (i 5 si comptem amb tota la població valenciana). Si ben és cert que la concepció per a referir-se al "valencià", a l'hora de comparar-se amb les formes que es parlen a Catalunya o les Balears, generalment és per a referir-se a la manera específica que es parla a la Comunitat Valenciana, s'entén que allò que denominen "català" a Catalunya i a les Balears, és la mateixa llengua amb distint nom. Per tant, s'assumix la unitat de la llengua des d'una dualitat onomàstica, en este cas, "valencià/català" o "català/valencià" i per això, a diferència d'altres exemples, la denominació valencià està emparada (o deuria estar-ho) per a referir-se a tota la llengua, ja que és una denominació general de la llengua a la Comunitat Valenciana (mentre que "català" ho és a Catalunya i altres territoris) i no local i tampoc amb consciència de varietat. A més dir que, "català" no és denominació general a la Comunitat Valenciana per a referir-se a la llengua, ni a l'inrevés, "valencià" tampoc ho és en els altres territoris (a excepció d'alguns pobles de Matarranya, crec).
Moltes gràcies per la informació, molt il·lustrativa! Però l'autoglotònim del neerlandés és "Nederlands" (nl.wikipedia.org/wiki/Nederlands), no "dutch"… "Dutch" és com en diuen els anglòfons, que, per cert, ve de l'antic neerlandés mitjà "Diets" (nl.wikipedia.org/wiki/Diets), que significa "poble" i té el mateix origen que l'autoglotònim de l'alemany ("Deutsch").
Aquest senyor sap d'el que parla. Es una pobressa escoltar aquests que diuen que valenciá no es catalá i es basen en el fet de castellanitzar-ho tot. Ignorants. Soc un murciá que intenta parlar catalá / valenciá i recordeu que la la Regió de Murcia es parla valenciá, en la comarca de la Serra del Carxe.
D'acord amb tot excepte que per a mi llengua i identitat van lligades. La meua nació és la meua llengua. Si parles la meua llengua, eres de la meua nació. Per tant, tots els catalanoparlants som la mateixa nació. No només els valencians. Els valencians som un país de nacionalitat catalana. Catalana en el sentit ampli, o siga, del territori on es parla català, no de Catalunya. Es el meu punt de vista, diferent al teu, que per cert respete molt.
Grandíssim! ✨️
Ací tinguem molt d'auto odi... tant que per alguns primer parlarien castellà que reconeixer que parlen català
Els castellans fa molts anys que treballen per dividir-nos i per obligar-nos a ser com ells. Amb els meu 50 anys mai he conegut cap català que tingui cap sentiment de superioritat o de propietat vers els valencians i és un escàndol com els castellans han aconseguit dimonitzar Catalunya a València tenint present que Catalunya mai ha tingut cap poder per a fer res contra València
VISCA ELS PAÏSOS VALENCIÀNS!! 👍🦕🌀🌀🏁✳️👉
PARLAR CLAR UNEIX OI?👋👋👋👋👋👋👋👋
🎉👍🦕🦕🌊🌊✳️✳️👉
Este vídeo no té imatge?
Crec que li l'he posada
A la sèrie multilingüe "Máxima" la nòvia argentina del príncep dels Països Baixos es enviada a Brusseles a aprendre neerlandés, tot i que el príncep l'adverteix que l'aprendrà amb un accent diferent
A la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia) gens sospitosa de pancatalanisme, no hi ha opció de fer cap examen de català ni de valència - hi ha, però, l'opció de fer un examen de catalá-valencià.
Realment, has fet una errada en una explicació, i és que, a diferència de les altres llengües que has posat en els exemples al llarg del vídeo, en el cas del valencià i el català és distint, perque SÍ és possible nomenar a tota la llengua valencià i també català. A diferència de "mallorquí" o "rossellonés" (dins del català/valencià) o "quebequés" i "flamenc" (francés i neerlandés, respectivament), "valencià" no només indica la forma de parlar, sino la llengua en la que es parla. Igual que si diguerem català, per a que ens entenguem. En el cas dels valencians, és diferent a eixos exemples, també, perque en CAP lloc del territori valencià està assegut el terme «català» per a nomenar la llengua, cosa que per exemple sí està present a les Balears i en el Rosselló (per exemple) i no se té el concepte de "valencià" com a dialecte (al igual que en Catalunya tampoc es té el de "català" com a dialecte) a diferència de «quebequés». De forma que, «valencià» és un terme tant per a anomenar a la forma en la que es parla la llengua, com per a anomenar a la mateixa (llengua) en la seua totalitat.
Però valencià també fa referència a la varietat dialectal del català parlada després del tortosí al País Valencià. Hem posat com a terme global tant valencià com català i ho puc dir, sí. Però per a mi tots parlem català però al Rosselló o a Mallorca no parlen com jo. Jo li dic valencià al que jo parle però en el fons és una divisió per a intentar aniquilar-nos com a poble els de sempre. Que cada u li diga com vullga
Això mateix he dit, pero, no te per que ser una divisió. És una unió diferenciada. Polimòrfia com solen dir-li. Si usen valencià per a dir-li a tota la llengua, bé, que li diuen català, també està bé. El tema és acceptar el que n'hi ha i protegir la llengua en les seues diferents formes allà on es parle.
No es cert. Visc a Lleida i soc de Barcelona. La quantitat de cops que he vist discriminar a una persona a Barcelona a la gent que parla lleidatà és horrible. Per aquí a Barcelona essent igualment Català hi ha una discriminació pel dialecte. Després parles de la manera de parlar a València? Jo he anat molt sovint al País Valencià i la gent que parla a Alacant I proximitats tenen una forma de dir les coses molt semblants a les que té Barcelona. La gent que parla a Vinaròs i Benicarló i la zona nord del País Valencià és exactament la mateixa que hi ha al Sud de Catalunya. I això passa perquè a dintre del País Valencià també hi ha dialectes com passa igualment a Catalunya. Has fet d’anomenar ho valencià ja ens fa demanar quin dialecte del valencià? El fet de parlar de Català també ens hauria de demanar quin dialecte del Català? És el mateix el Català que es parla a Lleida que el de les terres de l’Ebre, que a Barcelona o que el nord de Girona? Evidentnent no. A Girona el verb ésser, la tercera persona del singular es pronuncia és amb una “e” oberta. A Mallorca que parlen també Català, la primera persona del singular de qualsevol verb molt sovint no té desinència vocàlica i diuen “jo pens”.
Tots aquests canvis són motius de les formes dialectals de cadascun dels territoris. El meu poble a sant Vicenç dels Horts, quan vivia allà, la gent deia “un tou” Aquesta expressió no es coneix tres pobles més allà on diuen la variant més formal “un munt”. Però és que tres pobles cap a l’altre costat com Martorell es diu “un cap” ( un cap de coses seria, un munt de coses) . Per tant són coses molt normals les variants dialectals i molt sovint canvien de poble a poble.
Tot això el que vull dir és que la llengua és la mateixa i que absolutament tots tenim el nostre propi directe. I fins i tot tenim el nostre propi idiolecte. Pero tots ens entenem perfectament.
M'acabe d'adonar d'una cosa que no vaig mencionar en el meu argument (almenys no de forma detallada). També cal dir que, valencià, a diferència d'altres denominacions de la llengua com ara "mallorquí", "rossellonés" o "lleidatà" no pot ser equiparat a estos per l'ús del terme (la seua concepció) i l'extensió. En este cas, denominacions com les prèviament mencionades són concebudes pels mateixos parlants com una varietat específica de la llengua en la que parlen (el català, en este cas), mentre que consideren com a la llengua general al català i així denominen a eixa mateixa llengua en què parlen. A més, moltes de les denominacions es reserven només a territoris reduïts, com ara, comarques o simplement municipis. També hi ha casos com el "balear" que només és un nom científic. No obstant, ”valencià", al contrari dels casos anteriors, no és equiparable, ja que és una denominació general que rep la llengua parlada a tot el territori valencià i s'entén, no com a varietat, sinó com a llengua. És la denominació hegemònica a la Comunitat Valenciana -pràcticament ningú diu que la llengua en la que parla és el català- des de fa segles. És el nom que rep la llengua per més de 2 milions de parlants (i 5 si comptem amb tota la població valenciana). Si ben és cert que la concepció per a referir-se al "valencià", a l'hora de comparar-se amb les formes que es parlen a Catalunya o les Balears, generalment és per a referir-se a la manera específica que es parla a la Comunitat Valenciana, s'entén que allò que denominen "català" a Catalunya i a les Balears, és la mateixa llengua amb distint nom. Per tant, s'assumix la unitat de la llengua des d'una dualitat onomàstica, en este cas, "valencià/català" o "català/valencià" i per això, a diferència d'altres exemples, la denominació valencià està emparada (o deuria estar-ho) per a referir-se a tota la llengua, ja que és una denominació general de la llengua a la Comunitat Valenciana (mentre que "català" ho és a Catalunya i altres territoris) i no local i tampoc amb consciència de varietat. A més dir que, "català" no és denominació general a la Comunitat Valenciana per a referir-se a la llengua, ni a l'inrevés, "valencià" tampoc ho és en els altres territoris (a excepció d'alguns pobles de Matarranya, crec).
Moltes gràcies per la informació, molt il·lustrativa! Però l'autoglotònim del neerlandés és "Nederlands" (nl.wikipedia.org/wiki/Nederlands), no "dutch"… "Dutch" és com en diuen els anglòfons, que, per cert, ve de l'antic neerlandés mitjà "Diets" (nl.wikipedia.org/wiki/Diets), que significa "poble" i té el mateix origen que l'autoglotònim de l'alemany ("Deutsch").
Clar, és el que dic al vídeo:
Neerlandés = dutch
Alemany = deutsch
Aquest senyor sap d'el que parla. Es una pobressa escoltar aquests que diuen que valenciá no es catalá i es basen en el fet de castellanitzar-ho tot. Ignorants. Soc un murciá que intenta parlar catalá / valenciá i recordeu que la la Regió de Murcia es parla valenciá, en la comarca de la Serra del Carxe.
Perdoneu les faltes ortográfiques. Estic aprenent-ho.
D'acord amb tot excepte que per a mi llengua i identitat van lligades. La meua nació és la meua llengua. Si parles la meua llengua, eres de la meua nació. Per tant, tots els catalanoparlants som la mateixa nació. No només els valencians. Els valencians som un país de nacionalitat catalana. Catalana en el sentit ampli, o siga, del territori on es parla català, no de Catalunya. Es el meu punt de vista, diferent al teu, que per cert respete molt.
@@paskylalcudia3823 gràcies 🙌🏻 també és cert que, segons el significat de Nació, pot haver una nació dins d'una Nació. No és excloent