Qui s’amaga sota el pseudònim “Erasme de Rotterdam”? - Pep Mayoles

Segons l’Stefan Zweig, Erasme “no tenia pàtria ni llar: en certa manera havia nascut en el buit. El nom amb el qual es va fer mundialment cèlebre, Erasme de Rotterdam, no era herència del seu pare o dels seus avantpassats sinó un nom inventat. La llengua que parlà tota la seva vida no fou l’holandès de la seva terra natal sinó el llatí, una llengua apresa. El dia i les circumstàncies del seu naixement romanen envoltats en una estranya foscor. (…) De totes aquestes ombres no és Erasme innocent en absolut”. D’altres estudiosos de la seva figura coincideixen en avisar de la seva inaccessibilitat. “En Erasme s’amaga quelcom d’inaprehensible, i això ha de ser pres en consideració pels seus biògrafs”, diu Augustijn. I “no es tracta que escassegin les fonts”, remarca. En Huizinga el qualifica de “mestre de la cautela”, i el mateix Augustijn es contradiu una mica quan recull que “fins al moment de la seva ordenació sacerdotal el 1492, falten dades fiables sobre la [seva] vida (…). El seu nom de pila, Erasme, té l’origen en un dels catorze sants populars en aquell segle, al qual afegí ‘Roterodamus’, evocació del seu lloc de naixement, Rotterdam; ‘Desiderius’, que sorgeix després, és un ornament literari”.
O sigui que “Erasme” era el pseudònim d’un senyor que representa que era holandès però que no s’expressava en holandès, de qui no en coneixem ni la data, ni el lloc, ni les circumstàncies reals del naixement i del qual, de fet, no tenim gaires dades fiables fins al 1492. I resulta que de tota aquesta obscuritat n’era responsable el mateix Erasme.
Si “Erasme fou holandès, però l’erasmisme va ser espanyol”, com diu en José Luís Abellán, resulta xocant que Erasme de Rotterdam, segons la història oficial, no posés mai els peus a Espanya. ”Non placet Hispania”, deia cap al juliol de l’any 1517 en una carta a Thomas More. I el 23 d’agost Erasme repeteix, en carta a Beatus Rhenanus: “El Cardenal de Toledo ens ha convidat; però no és en el nostre ànim hispanitzar”. Com és que Erasme menysté Espanya, i en canvi seran certes parts de la península ibèrica els territoris europeus on més ressò tindran les seves obres i on més perdurarà la seva influència malgrat les prohibicions enllà de la seva mort? I per què aquesta insistència, davant les seves amistats, a descartar Espanya com a residència fixa? QUI S’AMAGA RERE “ERASME DE ROTTERDAM”?
PEP MAYOLAS
Va néixer a Arenys de Mar el 1962. És investigador de l’Institut Nova Història, coordinat per Jordi Bilbeny. Ha escrit en premsa local del Maresme: Pedra de toc, El correu del Maresme i El Nap, i també a la revista Terra Rubra sobre temes colombins. Ha fet de guionista i locutor a Ràdio Arenys. L’any 2011 va publicar el seu primer llibre, La princesa a l’exili. Felipa de Coïmbra (1435-1497) i fa poc acaba de sortir el segon, un recull d’articles d’història editat amb el títol Fins que en Colom begui a galet, els dos a Llibres de l’Índex.
plural-21.org/h...

[@xavierp875]

el audio......una pena