Homenatge a Paquita Angelats i Ballonga, música, violinista i pedagoga de Tortosa (1924-2014)

Francesca Angelats i Ballonga, donya Paquita, com li deien els seus alumnes, va ser una música, violinista i pedagoga, que va desenvolupar tota la seva trajectòria professional a Tortosa
Paquita Angelats va néixer a Barcelona 2 de febrer de l’any 1924 i 3 anys més tard, el 1927, la família es va traslladar a viure a Tortosa.
Els seus pares li van transmetre des de ben petita l’amor per la música, i el seu pare, Joan Angelats, va fundar el 1934 el cor de Clavé tortosí, ‘Cantaires de l’Ebre’.
Quan tenia 6 anys, els Reis li van portar un violí que va marcar l'inici d'una passió duradora. Va començar a explorar aquest instrument de la mà del Sr. Ripoll, fundador de l'orquestra Pro-Cultura, qui va ser el seu primer guia en el món de la música.
L’any 1936 va esclatar la Guerra Civil. En aquella dura època, Paquita va seguir fent classes de violí. De fet, la casualitat va fer que el dia que van bombardejar la casa on vivien del Carrer Pescadors estés a classe de música, salvant la seva vida i el seu estimat violí.
Finalitzada la guerra, amb 17 anys, el sr Ripoll va aconsellar al seu pare que anés a estudiar música a Barcelona, perquè era una noia amb molt talent. Malgrat les dificultats per emprendre un projecte així en plena postguerra.
Amb molt d’esforç familiar es va poder matricular a la llavors Escola Municipal de Barcelona, que el 1945 va esdevenir Conservatori Superior de Música. Allà va estudiar amb grans mestres de la música catalana: violí amb Francesc Costa, cambra amb Eduard Toldrà, harmonia amb Lluís Millet, solfeig amb Zamacois, Alfonso, Lambert i Poch, entre d’altres. També va cursar estudis de piano. Paquita admirava els seus mestres. Els considerava humils però amb una gran saviesa.
Un cop va finalitzar els estudis superiors de violí al Conservatori, amb una qualificació d’excel·lent, va tornar a Tortosa on es va instal·lar per donar classes de música al carrer de la Sang. Era l’any 1947 i tenia 23 anys. Llavors, no hi havia escoles de música a la ciutat, i encara no s’havia creat el Conservatori de Tarragona. Per això, Paquita s’emportava els seus alumnes a examinar-se a Barcelona, i, també a Saragossa. Eren expedicions d’entre 15 i 20 alumnes que s’hostatjaven amb ella durant 15 dies per fer els exàmens.
Durant els anys 50, Paquita va desenvolupar-se com a violinista professional, realitzant nombrosos concerts a Tortosa, i va formar trio amb el violinista Mariano Jover i el pianista Fernando Munné. Va ser, a més, cofundadora de l’Orquestra de Tortosa, amb secció de corda i vent.
En aquella època, l’any 1954, es va obrir el Conservatori de Tarragona. I no va ser fins vint anys després, el 1974, que s’obre una delegació del Conservatori a Tortosa, on Paquita s’incorporà com a professora de violí. A més, va impartir el cinquè curs de solfeig, formes musicals, història de la música, i música de cambra.
El seu mètode d’ensenyar solfeig era original i efectiu. En un moment que no hi havia exercicis publicats, crea unes fitxes de treball amb les quals els alumnes podien seguir aprenent a casa, assegurant així la consolidació dels coneixements musicals.
Juntament amb Mariano Jover al front, i el claustre de professors, Paquita va lluitar perquè la delegació del Conservatori de Tortosa esdevingués seu oficial, amb la capacitat d’impartir totes les assignatures del grau professional de l’època.
Va exercir com a professora al Conservatori de Tortosa fins l’any 1990. Tot i així, la música la va acompanyar molts anys més, ja que sempre va continuar ensenyant des de casa, on hi havia un constant anar i venir de gent.
Paquita Angelats, a més de ser una intèrpret professional del violí, ha estat sobretot mestra de música per a nombrosos músics ebrencs i moltes altres persones. La seva passió per la música i la seva dedicació absoluta als seus alumnes la van definir com una professora amb una gran vocació pedagògica.
Amb un gran amor per la seva família i el suport incondicional del seu marit Antoni Caballol, Paquita va ser una persona de fermes conviccions. Sempre va creure que estudiar música requereix un treball constant, molta perseverança i una gran dedicació. No obstant això, estava segura que aquest esforç donava els seus fruits en forma de satisfacció personal i d’importants assoliments musicals per a tots els seus alumnes. Paquita mai va deixar d’ensenyar i tocar el violí.

[@angelscurtosolanes]

I siii jo tambe m'hemosionat mool moltisim beient el reportatge ,,, mel guardare como oro en panyo com es sol dir ,,,,, Donya Paquita una estimada desde aqui on som 🙅🙅🙅

[@angelscurtosolanes]

Holaaa la meu cunyada m'ha hembiat este reportatge de Donya Paquita ,,, soc Angels una de les seves alumnes , no sabia k ja no estaba entre naltros ,,, pues si una grandisima profesora i mol lluitadora pels seus alumnes ,, tinc un mool bon recort mol de ella i los meus companys ,,,, desde aki la Cava Deltebre una habrasada al Çel i a tots 🙅🙅🙅🙏

M'he emocionat. Quin bonic record de Donya Paquita! ❤ Gràcies!