És un tema del que sento parlar periòdicament, l'últim cop va ser a twitter, i em sembla que era referent a l'Aramburu. A mi em costa molt separar obra d'autor, moltíssim. Pot ser que trobis que algun autor aborda els temes des d'una perspectiva que no és la teva i pot arribar a ofendre't, però fins aquí, doncs mira. És una obra. El problema és quan sents els autors en entrevistes, o quan fan declaracions. Allà corres el risc de descobrir o bé que són uns fatxes, i mal, o bé que són uns capullos integrals, i igualment mal. Estic convençut que en llegeixo molts que si els sentís parlar em sembla que deixaria de llegir-los. La solució, mirar de no conèixer-los i valorar-los només per l'obra. Ja sé que és difícil, però és que tothom acaba decebent d'una manera o altra, i si és algú que has idolatrat... se't cau l'ànima als peus. (Serg)
Totalment! Crec que és més fàcil “no conéixer” els autors escriptors, poden haver altres disciplines com la música, l’actuació, etc. que potser caus més en la idolatració perquè els poses més cara que a escriptors (?). No ho sé, era una idea!
M'encanta com edites els vídeos Marta! XD Sempre aconsegueixes arrencar-nos un somriure! Com dius tu, és un tema molt complex, però crec que aquesta frase d'Aurora Bertrana ho resumeix prou bé: "No em condemneu sense llegir-me". Potser, com dius, enlloc de cancelar creadors de contingut, hauríem de fomentar el pensament crític. Però cada cas és un món!
El tema de separar obra i artista em pareix complexíssim, a vegades penso una cosa i després canvi d'opinió. Gràcies per compartir la teva perspectiva, és un video molt interessant.
Ai mare, és que és un debat sucós i complicat 😫 jo personalment soc team separar l'obra de l'autor jj Houellebecq és tot això que dius i molt més. Jo només li he llegit Serotonina, però la meua impressió sobre ell és que és un conservador com cal: intel·ligent, molt lúcid i a qui puc entendre tot i no ser de la mateixa corda política. Al capdavall, pense que la gent ho separa o no segons els interesse i a més, ho entenc. Tots desenvolupem sentiments irracionals d'estima cap a aquells artistes que ens remouen i, sovint, la ruptura amb ells quan ens deceben és complicada, com amb una amistat que ens defrauda 😢 ara, allò més important és que el seu estatus no els valga per a justificar la seua mesquinesa, que és el que havia passat (i passa) fins ara! Ah, i el vídeo, fantàstic :)
Primer de tot miraria molt amb lupa com s'etiqueten aquestes persones que es troben en el punt de mira. El cas de Rowling, per exemple, es tracta d'una escriptora que en el tema del transgènere no se l'ha volguda entendre. Analitzant bé el seu discurs, he arribat a veure que alguns dels seus arguments (els que he llegit), no són transfòbics. En ells, ella simplement buscava fer entendre que en el món cadascú hauria de ser lliure i respectat, però que hi ha aspectes que s'han de mirar bé a fi d'evitar donar consideració a uns, mentre això resulta una desconsideració per a uns altres. He sabut, per exemple, que el fet que una persona transexual (que no es presenti amb un aspecte diferenciador del sexe amb el qual ha nascut) entri a un lavabo del seu sexe oposat (i és important saber distingir entre sexe i gènere), podria generar incomoditat i malestar als o a les altres que estiguin en el mateix lavabo. On és el límit? Pot qualsevol persona que digui que es considera del gènere oposat al sexe amb què ha nascut entrar en un lavabo, en uns banys públics, simplement dient que es considera un home o una dona? No podria això ser abusat per tercers que podrien tenir males intencions? Aquest va ser un dels arguments de la Rowling. Vaig anar més enllà i també vaig sentir dones atletes que es queixaven per haver de competir amb dones transexuals. Aquestes atletes no són transfòbiques, simplement es queixen que haver de competir amb dones que posseeixen un físic amb més avantatge (per exemple, el sexe masculí tendeix a tenir més força física que el sexe femení), els suposa un repte inassequible. Després, també tinc molt present que la postura de la gent és sovint la de buscar culpables i deixar-se endur pels rumors. "Oh, aquest ha dit això?? És un misogin!" "Oh, aquesta ha dit allò!? És homòfoba!". Crec que el problema principal és la falta de comprensió oral i escrita, el morbo dels rumors, així com alimentar un pensament generalista, les ganes de buscar culpables, dolents, la falta d'un pensament crític i la falta de ganes d'indagar en el tema. Així simplement ens deixem endur per les etiquetes que ens plantegen de la gent, però en realitat no sabem de la missa la meitat.
Dona, si han fet de Vargas Llosa un best seller no és per casualitat. Si un milió de persones el llig, per suposat que això té un impacte social negatiu. Pensar en termes individuals de fet ja és assumir el seu discurs. La teua por està més que justificada, però si és popular tampoc no és gràcies a tu (o a mi, vaja).
Això em recorda a la cara que va posar el meu pare quan em va pillar llegint el Mein Kampf xD. Jo soc massa curiós i no pose vetos literaris.
És un tema del que sento parlar periòdicament, l'últim cop va ser a twitter, i em sembla que era referent a l'Aramburu. A mi em costa molt separar obra d'autor, moltíssim. Pot ser que trobis que algun autor aborda els temes des d'una perspectiva que no és la teva i pot arribar a ofendre't, però fins aquí, doncs mira. És una obra. El problema és quan sents els autors en entrevistes, o quan fan declaracions. Allà corres el risc de descobrir o bé que són uns fatxes, i mal, o bé que són uns capullos integrals, i igualment mal. Estic convençut que en llegeixo molts que si els sentís parlar em sembla que deixaria de llegir-los. La solució, mirar de no conèixer-los i valorar-los només per l'obra. Ja sé que és difícil, però és que tothom acaba decebent d'una manera o altra, i si és algú que has idolatrat... se't cau l'ànima als peus. (Serg)
Totalment! Crec que és més fàcil “no conéixer” els autors escriptors, poden haver altres disciplines com la música, l’actuació, etc. que potser caus més en la idolatració perquè els poses més cara que a escriptors (?). No ho sé, era una idea!
M'encanta com edites els vídeos Marta! XD Sempre aconsegueixes arrencar-nos un somriure! Com dius tu, és un tema molt complex, però crec que aquesta frase d'Aurora Bertrana ho resumeix prou bé: "No em condemneu sense llegir-me". Potser, com dius, enlloc de cancelar creadors de contingut, hauríem de fomentar el pensament crític. Però cada cas és un món!
El tema de separar obra i artista em pareix complexíssim, a vegades penso una cosa i després canvi d'opinió. Gràcies per compartir la teva perspectiva, és un video molt interessant.
gràcies :)
Ai mare, és que és un debat sucós i complicat 😫 jo personalment soc team separar l'obra de l'autor jj
Houellebecq és tot això que dius i molt més. Jo només li he llegit Serotonina, però la meua impressió sobre ell és que és un conservador com cal: intel·ligent, molt lúcid i a qui puc entendre tot i no ser de la mateixa corda política.
Al capdavall, pense que la gent ho separa o no segons els interesse i a més, ho entenc. Tots desenvolupem sentiments irracionals d'estima cap a aquells artistes que ens remouen i, sovint, la ruptura amb ells quan ens deceben és complicada, com amb una amistat que ens defrauda 😢 ara, allò més important és que el seu estatus no els valga per a justificar la seua mesquinesa, que és el que havia passat (i passa) fins ara!
Ah, i el vídeo, fantàstic :)
Primer de tot miraria molt amb lupa com s'etiqueten aquestes persones que es troben en el punt de mira. El cas de Rowling, per exemple, es tracta d'una escriptora que en el tema del transgènere no se l'ha volguda entendre. Analitzant bé el seu discurs, he arribat a veure que alguns dels seus arguments (els que he llegit), no són transfòbics. En ells, ella simplement buscava fer entendre que en el món cadascú hauria de ser lliure i respectat, però que hi ha aspectes que s'han de mirar bé a fi d'evitar donar consideració a uns, mentre això resulta una desconsideració per a uns altres. He sabut, per exemple, que el fet que una persona transexual (que no es presenti amb un aspecte diferenciador del sexe amb el qual ha nascut) entri a un lavabo del seu sexe oposat (i és important saber distingir entre sexe i gènere), podria generar incomoditat i malestar als o a les altres que estiguin en el mateix lavabo. On és el límit? Pot qualsevol persona que digui que es considera del gènere oposat al sexe amb què ha nascut entrar en un lavabo, en uns banys públics, simplement dient que es considera un home o una dona? No podria això ser abusat per tercers que podrien tenir males intencions? Aquest va ser un dels arguments de la Rowling. Vaig anar més enllà i també vaig sentir dones atletes que es queixaven per haver de competir amb dones transexuals. Aquestes atletes no són transfòbiques, simplement es queixen que haver de competir amb dones que posseeixen un físic amb més avantatge (per exemple, el sexe masculí tendeix a tenir més força física que el sexe femení), els suposa un repte inassequible. Després, també tinc molt present que la postura de la gent és sovint la de buscar culpables i deixar-se endur pels rumors. "Oh, aquest ha dit això?? És un misogin!" "Oh, aquesta ha dit allò!? És homòfoba!". Crec que el problema principal és la falta de comprensió oral i escrita, el morbo dels rumors, així com alimentar un pensament generalista, les ganes de buscar culpables, dolents, la falta d'un pensament crític i la falta de ganes d'indagar en el tema. Així simplement ens deixem endur per les etiquetes que ens plantegen de la gent, però en realitat no sabem de la missa la meitat.
Gràcies CRACK
Dona, si han fet de Vargas Llosa un best seller no és per casualitat. Si un milió de persones el llig, per suposat que això té un impacte social negatiu. Pensar en termes individuals de fet ja és assumir el seu discurs. La teua por està més que justificada, però si és popular tampoc no és gràcies a tu (o a mi, vaja).