Ciutat ibèrica del Molí d'Espigol - Tornabous (Urgell)

El yacimiento Molí d'Espigol, es de gran importancia debido fundamentalmente a que estamos ante un asentamiento de duración máxima ya que se crea en la primera edad de hierro (final s. VIII aC), tiene unas fases de consolidación y expansión, y se abandona en el 200 aC, con una nueva y breve ocupación un siglo después.
Al fundarse, el poblado, se caracteriza por tener robustas defensas, con un foso y seguramente un campo frisón, al estilo del cercano yacimiento de Vilars d'Arbeca, y con unas viviendas rectangulares con divisiones internas.
Posteriormente se realizan un par de ampliaciones construyendo la nueva muralla en el foso y realizando una expansión de forma radial, hasta tener una verdadera ciudad con barrios definidos e infraestructuras urbanas, como el alcantarillado y espacios de uso colectivo.
El Molí d'Espigol és l'assentament més gran del territori ocupat pels ilergetes i que en l'actualitat s'ha excavat aproximadament una tercera part. Les investigacions realitzades permeten saber que disposava d'una important activitat agrícola i ramadera, i que estava protegida per una muralla de més de 2 metres de gruix i gairebé 5 metres d'alçada, amb torres i fortificacions defensives.
Convé ressenyar que estem davant d'un jaciment amb un dels sistemes urbanístics més complexos i desenvolupats en el món ilerget i que determinades hipòtesis senyalen que podríem estar davant de la ciutat d'Athanàgia (Atanagrum, en llatí), que va ser la capital d'aquesta tribu, conquerida per Gneu Escipió en la segona guerra púnica, d'acord amb les cròniques que ens han arribat de Polibi i Titus Livi.