El Petit de Cal Eril - Estramoni (finis laus deo)

amb estramoni posat a sota del coixí
en un mal somni de l'ensurt es va morir
dins una saca a una fossa va a parar
un dia gris i mig plujós dalt d'un turó
ningú el plora, ni tan sols hi ha una flor
sonen campanes, toquen a morts, però no es per ell
rere la boira hi ve un cavall d'un pèl roig clar
i al darrere un penjat tot caminant
i jo me'l miro
té els ulls més clars que hagi vist mai
em diu "bon dia"
i jo em quedo mut, calla't
s'acosta lent, fins al forat
veig una llagrima que a mitja galta s'ha gelat
hi llença un lliri
que al tocar a terra s'ha trencat
en mil bocins que semblen neu dins el forat
quan de tot d'una m'ha semblat veure un moviment
de dins la saca en surt un braç amb puny tancat
ha perdut el senderi i s'ha fet el mort
i s'ha despertat a dins el sot