Muchas gracias Sergi por todo tu esfuerzo en reivindicar a todos los profesores que hicieron una revolución pedagógica, por ejemplo de Antoni Benaiges. Viva por siempre Antoni Benaiges y todos lis profesores que lucharon por la igualdad y la libertad!❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤
L'esperit del mestre Antoni Benaiges i d'altres, de ben segur, esteien en aquest taller. És molt emocionant veure el funcionament de les impremptes Freinet a l'actualitat i veure l'il•lusió als ulls d'aquestes criatures mentre van creant les seves publicacions. El mateix que degueren sentir les criatures de Bañuelos de Bureba quan, amb tota il•lusió, feien les seves creacions amb el mestre Antoni Benaiges. Il•lusions que foren assassinades i, quasi, esborrades de la memoria. Moltes gràcies i una abraçada des de Mallorca.
Mercès company. LA tradició freinetiana a les Balears és admirable. Totjust avui he introduï a la base de dades al malaguanyat: Jaume Ferrer Vidal sergibernal.eu/Escuelas_Maestros_Freinet/ salut!
@@sergibernalf Moltes gràcies! Aquesta informació serà de gran utilitat. Reconec la meva ignorància envers tot el tema Freientà. Però gràcies a la pel·lícula he començat a coneixer aquest món fascinant. Gràcies a la teva web, inclús he pogut comprovar que també n'hi va haver al meu poble patern, Montuïri. I l'historiador Miquel Deyà el conec.. Puc dir, sense temor a equivocar-me, que és la pel·lícula que més m'ha impactat fins avui. Ja estic cercant els llibres.. Una abraçada.
Com diuen a l’obra de Teatre El mar: “-Què salvem del temps? El temps és com un gran incendi, crema records, noms, cares, converses, olors, situacions,... -Que salvem del temps?“ Un bon professor ens obre les portes al coneixement, un bon educador estimula les nostres qualitats, però un bon mestre ens commou l’esperit. Doncs salvarem del temps aquesta memòria, la d’aquest mestre, símbol dels mestres republicans repressaliats i un exemple d’entrega i compromís cap els infants i l’Escola popular. I tot aquest esforç per recuperar aquesta memòria... • Tant de bó serveixi per a que la joventut, però tb a la població en general, sàpiga del que va ser la 2a República, el cop militar, la guerra civil i el feixisme franquista. • Tant de bó sigui una injecció d’entusiasme per a tants mestres que com Freinet o Benaiges, enamorats de l’escola, busquin alternatives a la classe rutinaria i repetitiva que mortifica l’escola. • Tant de bó que aquesta vida exemplar que vam rescatar fa anys i que reivindiquem faci prendre consciència del poder transformació de l’educació i la importància del compromís personal de cada mestre. SAlut!@@guillemmv3158
@ernalf Bon dia de nou!. Només voldria fer una petita aclaració respecte al meu escrit d'ahir. Vaig dir que coneixia a Miquel Deyà (Palerm), font de la gran base de dades de les escoles Freinet. Demàn disculpes per que me pensava que es referia a Miquel Deyà Bauzà, que és historiador i degà de la facultat de filosofia i letres de la UIB, que és el que conec, per raons de procedència i d'escola. Però he comprovat que es tracta d'un altre Miquel Deyà i sembla que ens va deixar el 1993. Una abraçada.
Muchas gracias Sergi por todo tu esfuerzo en reivindicar a todos los profesores que hicieron una revolución pedagógica, por ejemplo de Antoni Benaiges. Viva por siempre Antoni Benaiges y todos lis profesores que lucharon por la igualdad y la libertad!❤❤❤❤❤❤❤❤❤❤
Gracias!
No nos dejaron progesar, miles de vidas en las cunetas, 40 años perdidos...
Saludos de un Briviescano.
L'esperit del mestre Antoni Benaiges i d'altres, de ben segur, esteien en aquest taller.
És molt emocionant veure el funcionament de les impremptes Freinet a l'actualitat i veure l'il•lusió als ulls d'aquestes criatures mentre van creant les seves publicacions. El mateix que degueren sentir les criatures de Bañuelos de Bureba quan, amb tota il•lusió, feien les seves creacions amb el mestre Antoni Benaiges. Il•lusions que foren assassinades i, quasi, esborrades de la memoria.
Moltes gràcies i una abraçada des de Mallorca.
Mercès company. LA tradició freinetiana a les Balears és admirable. Totjust avui he introduï a la base de dades al malaguanyat: Jaume Ferrer Vidal
sergibernal.eu/Escuelas_Maestros_Freinet/
salut!
@@sergibernalf Moltes gràcies! Aquesta informació serà de gran utilitat. Reconec la meva ignorància envers tot el tema Freientà. Però gràcies a la pel·lícula he començat a coneixer aquest món fascinant. Gràcies a la teva web, inclús he pogut comprovar que també n'hi va haver al meu poble patern, Montuïri. I l'historiador Miquel Deyà el conec..
Puc dir, sense temor a equivocar-me, que és la pel·lícula que més m'ha impactat fins avui. Ja estic cercant els llibres.. Una abraçada.
Com diuen a l’obra de Teatre El mar: “-Què salvem del temps? El temps és com un gran incendi, crema records, noms, cares, converses, olors, situacions,... -Que salvem del temps?“
Un bon professor ens obre les portes al coneixement, un bon educador estimula les nostres qualitats, però un bon mestre ens commou l’esperit.
Doncs salvarem del temps aquesta memòria, la d’aquest mestre, símbol dels mestres republicans repressaliats i un exemple d’entrega i compromís cap els infants i l’Escola popular.
I tot aquest esforç per recuperar aquesta memòria...
• Tant de bó serveixi per a que la joventut, però tb a la població en general, sàpiga del que va ser la 2a República, el cop militar, la guerra civil i el feixisme franquista.
• Tant de bó sigui una injecció d’entusiasme per a tants mestres que com Freinet o Benaiges, enamorats de l’escola, busquin alternatives a la classe rutinaria i repetitiva que mortifica l’escola.
• Tant de bó que aquesta vida exemplar que vam rescatar fa anys i que reivindiquem faci prendre consciència del poder transformació de l’educació i la importància del compromís personal de cada mestre.
SAlut!@@guillemmv3158
@@sergibernalf Exactament. Totalment d'acord!!
@ernalf Bon dia de nou!. Només voldria fer una petita aclaració respecte al meu escrit d'ahir. Vaig dir que coneixia a Miquel Deyà (Palerm), font de la gran base de dades de les escoles Freinet. Demàn disculpes per que me pensava que es referia a Miquel Deyà Bauzà, que és historiador i degà de la facultat de filosofia i letres de la UIB, que és el que conec, per raons de procedència i d'escola. Però he comprovat que es tracta d'un altre Miquel Deyà i sembla que ens va deixar el 1993. Una abraçada.