Els Esquirols fou un grup de música folk català nascut al poble de l'Esquirol, al cor del Collsacabra, a partir de 1969, i desaparegut l'any 1986, un moment de canvis històrics en què cantar en català era tot un repte. Tanmateix, el panorama de la cançó estava en efervescència amb la irrupció de molts grups i solistes, i la situació política i social del país obria noves esperances de cara al futur.
En aquest context, Esquirols es va caracteritzar per fer cançons compromeses amb el seu temps, tant per les lletres -a voltes satíriques, a voltes emotives i contundents- com per la seva voluntat d'arribar a un públic majoritari. Les influències inicials de la cançó de muntanya i el folk nord-americà van deixar pas, de mica en mica, a un estil propi i elaborat, i a una sonoritat plena de matisos instrumentals i vocals.
El grup edità sis discos de llarga durada: Cants al vent, Fent camí, Colze amb colze, Licor d'herbes bones, Torna, torna Serrallonga, Com un anhel i enregistrà el disc El comte Arnau amb Rafael Subirachs, que encara resta inèdit.
Les cançons d'Esquirols van formar part de la banda sonora d'una generació.