M'han acusat de somiar desperta, de no tocar de peus a terra o d'estar desconnectada de la realitat. Però, com pots explicar allò que no té paraules? Allò intangible que viu dintre d'un mateix. A vegades es por, a vegades il·lusió, a vegades fred i d'altres calor. O tot a l'hora. Mai he entès aquesta forma binaria de mostrar-se, o ets o no ets, però mai un potser. Qui sap com em sento avui. I si les meves paraules fossin vent i moviment? Aquelles que donen forma efímera a cada passa, com si d'una gota d'aigua al riu fos. La llavor que troba un lloc on poder ser i florir amb tot el seu esplendor. Fins i tot he ballat els meus somnis, on les úniques paraules es que es diuen creixen de la pr...