Antonio Peláez, conegut artísticament com a Antonio Amaya va ser un ballarí i cantant de copla andalús. És considerat un dels millors intèrprets del gènere de la segona meitat del segle xx, conegut per èxits com Mi vida privada, Doce cascabeles i La niña ciega.
Des de petit, Antonio Amaya va tenir clara la seva vocació de convertir-se en artista. El 1947 va marxar cap a Barcelona, on va començar a treballar en un espectacle de varietats. Aquest mateix any va signar un contracte discogràfic amb la companyia Gramófono Odeón, per a la qual va enregistrar les seves primeres cançons, escrites pel Mestre Algarra. En aquesta mateixa ciutat va portar al teatre l'espectacle "Bronce y oro", que finalitzaria al març del 1947. El seu èxit va ser ràpid: al juliol del 1950, el Teatre Victòria de Barcelona ja li ret homenatge i li lliura el llaç d'or per portar dos anys consecutius d'èxits a la ciutat comtal.
L'èxit més gran d'Amaya arribaria, però, el 1952, amb un pasdoble original de Freire, García Cabello i Juan Solano: Doce cascabeles, que va ser el gran llançament de la seva carrera.