Видео

Albiol es de derechas pero conozco a un socialista que llama todos los días a la policía porque le molestan los chatarreros y sin techo que se ponen delante de su casa. Eso ya es preocupante también. De este te lo esperas pero a los otros que se les llena la boca de DDHH, igualdad, tolerancia, etc. y luego llama para que denuncien a un pobre desgraciado que se gana la vida como puede cómo le podríamos llamar?

Fantástica charla sobre Robin Williams. Gracias !!! Maestro!!!

Se sigue mal entendiendo el concepto de "pelicula de culto" el club de la pelea NO PUEDE SER PELICULA DE CULTO, PUES FUE UNA DE LAS MAS TAQUILLERAS EN EL AÑO DE SU ESTRENO!!!!!!!!!

El club de la pelea, junto con se7en, son para mi, mis dos pelis favoritas de las que he visto. En la universidad, gracias a esta peli, funde mi "propio club de la pelea". Saludos

hye

Hye

Ostia

Jo vaig anar al cinema a veure “El majordom” perquè hi sortien Robin Williams, Liev Schreiber, James Marsden, Cuba Goding Jr. i Alan Rickman, que són cinc actors que m'encanten. Era conscient que “El majordom” estava dirigida per Lee Daniels, director el qual no tinc en molt estima, més aviat al contrari,, però esperava que això no m'impedís gaudir de les interpretacions de Williams, Schreiber, Marsden, Goding Jr. i Rickman. Em vaig equivocar. La pel·lícula comença a l'estil “Forrest Gumb”, però amb un desvergonyiment insultant. Això ja marca, des de l'inici, la intensió de Lee Daniels de voler fer un Forrest Gumb en versió negra, però sense aconseguir-ho. No és que no es pugui resumir la vida d'una persona en dues hores de metratge, Zemeckis ho va fer a Forrest Gumb i amb millors resultats. El problema és que a “El majordom” les el·lipsis estan molt mal construïdes i els talls estan mal fets. Després de la presentació a lo “Forrest Gumb”, se succeeixen una sèrie de flashbacks que narren la infància i adolescència del protagonista. Primer ens mostra el camp de cotó en què es va criar de nen el protagonista, on un munt de negres són explotats sota la tirania del capatàs, entre ells els pares del noi. El noi presència com el capatàs de la plantació, un desagradable Alex Pettyfer, viola la seva mare i després mata el seu pare d'un tret al cap. Per què? Doncs perquè sí, perquè li ve de gust. Això no sols no va passar realment, sinó que narrativament és molt insatisfactori. La mare de Pettyfer i propietària de la plantació és una velleta blanca que vesteix de blanc i amb aspecte de ser una bellíssima dona, una senyora molt gran arrugada per l'edat (que més que la mare de Pettyfer sembla la seva àvia) que actua de bona fe, però en realitat és una bruixa. Bé podria haver denunciat el seu fill per haver comès un assassinat i una violació. En comptes d'això, la vella no només protegeix el psicòpata del seu fill que és un assassí i un violador, sinó que a més s'encarrega de fer eliminar les proves, enterrant el cadàver del pare del noi perquè serveixi d'adob per a les plantes de cotó . No queda aqui la cosa. La vella bé podria haver donat uns dòlars al noi i enviar-lo a un orfenat perquè rebés una bona educació i pogués arribar a ser metge o advocat, però no, el manté segrestat a casa seva, obligant-lo a servir l'assassí del seu pare i el violador de la seva mare i donar-li les gràcies, fins que el noi arriba a l'edat suficient per pirar-se-les sense témer el bastó de la vella, però ja condemnat a ser un simple servent la resta de la seva vida. La vella el deixa anar, però no li dóna ni un miserable dòlar malgrat que l'ha mantingut esclavitzat tota la vida i l'ha torturat psicològicament. Tot això és horrible, però Lee Daniels, amb la seva incoherència artística, ho pinta com si fos un conte de fades ambientat al planeta felisònia. Ja a l'adolescència i al carrer el protagonista va buscant feina per on pot. Una nit qualsevol es para davant de l'aparador d'una pastisseria tancada i, mogut per la gana, trenca el vidre a cop de puny, agafa un pastís i se'l menja encara amb la nata tacada de la seva pròpia sang. L'encarregat de la botiga, molt llustreres i que és negre, s'enfada amb el noi per haver trencat el vidre i haver-se menjat un dels pastissos. Jo he treballat en una pastisseria, i en acabar la jornada de treball tots els pastissos que eren a l'aparador es guardaven a la cambra frigorífica i en sortir del local baixava la persiana. Si durant la nit tu no baixes la persiana, posant al descobert l'aparador, i a sobre deixes els pastissos a la vista a l'aparador, demanes a crits que trenquin el vidre i et robin. El protagonista no es queda enrere de lustrerisme, perquè trenca el vidre a cop de puny net, malgrat que tenia la cortina a mà, amb què es podia haver embolicat el colze i així trencar el vidre sense fer-se mal. L'encarregat negre de la pastisseria contracta el noi perquè treballi al bar, perquè de sobte la pastisseria es converteix en un bar de licors o al bar d'un hotel o què sé jo, Lee Daniel no és coherent ni tan sols amb això. És molest veure com en tota la pel·lícula només els negres ajuden el protagonista, volent Daniels dir que tots els blancs som uns racistes irremeiables, perquè a la pel·lícula gairebé tots els blancs són mostrats com uns racistes que menyspreen els negres, i encara que és veritat que fins ben entrada la dècada dels 70 als Estats Units hi havia molt racisme, no tots els blancs eren així, i molts no tenien objeccions a ajudar un negre si tenia problemes i podien ajudar-lo, i això Daniels no ho mostra. Aquest és un de tants indicis del racisme de Daniels, perquè ell n'és l'autèntic racista. És racista amb els blancs, és racista amb els negres sent ell negre, i és racista amb els jueus. Perquè si aquest majordom, a la vida real, hagués estat blanc i no negre, Daniels no hagués fet un biopic sobre ell. La qüestió és sempre exalçar el negre com un heroi nord-americà, un patriota nord-americà, encara que per això calgui tergiversar els fets. Perquè a la vida real Cecil Gaines no es deia així, sinó Augene Allen. Però és clar, sent aquesta una pel·lícula per i per a negres el director no permetria que el protagonista tingués un nom de blanc, així que Daniels li va canviar el nom al protagonista d'un biopic. Hala, doncs què bé, a J. Edgar li diem Pepito, i a Alexandre el Gran el diem Lee Xiun-jang. A més, Augene Allen no va començar a treballar a la Casa Blanca com a majordom, sinó com a fregaplats, i això Daniels no ho explica per donar més importància al protagonista malgrat que no deixa de ser un simple majordom. A més, a la vida real el protagonista només va tenir un fill, no dos, el qual ni es va presentar voluntari per lluitar a Vietnam ni es va allistar als Panteres Negres. I la seva dona ni era alcohòlica ni li posava les banyes.

Así se habla de claro Y al que no le guste.....que escoja precipicio!!!!

Yo vi la película en su día ( por supuesto en la sala oscura) Me encantó, me conmovió, me sentí reconfortado por ser la primera vez ,que claramente entendí a una niño- niña trans Ella en la película se ve que lo tenía muy...muy claro La actriz es trans y por eso lo viví con más emoción si cabe Por cierto, haz publi de que veamos películas en el cine y no tanto en plataformas ehhhhh😊

Caro Jordi bien dicho más joven que muchos jóvenes Más moderno.... más interesante..... LA EDAD TE LA PONES TÚ !!!! Yo creo que el pseudo atentado contra Trump ha sido amañado por el Para llegar de nuevo a la presidencia !!!! Ya sabes queriendo emular a Van Gogh ...pero Van Gogh solo hay uno!!!! SIMPLEMENTE GRACIAS

A mí també m'agrada molt "Joc de patriotes". Phillip Noyce ("Salt", "El col·leccionista d'ossos") va dirigir aquesta proposta captivant l'espectador des del primer minut fins al desenllaç final. Aquesta pel·lícula d'acció i suspens destaca per una trama ben elaborada, un ritme trepidant i unes molt bones interpretacions, especialment per part de Harrison Ford en el paper de Jack Ryan i d'un enorme Richard Harris. La pel·lícula aconsegueix equilibrar de manera brillant l'acció amb el desenvolupament de la trama política i personal dels personatges. Harrison Ford brilla en el paper de Jack Ryan, la seva interpretació mostra un home arrelat a principis ferms, que es troba en una situació extrema i ha de prendre decisions difícils. Anne Archer ("Camí de Santiago"), en el paper de la seva esposa Cathy, també ofereix una actuació sòlida. No cal oblidar Sean Bean, que interpreta l'antagonista Sean Miller amb una intensitat impressionant, creant un personatge tant amenaçador com foll. Phillip Noyce fa un treball excel·lent a la direcció, creant una atmosfera de suspens i tensió que es manté al llarg de tota la pel·lícula. La seva habilitat per orquestrar escenes d'acció és notable, oferint moments d'alta adrenalina sense perdre mai el focus en la narrativa. La fotografia de Donald McAlpine ("El joc de l'Ender") i el muntatge de Neil Travis contribueixen a l'impacte visual de la pel·lícula, amb escenes ben rodades i una edició que manté un ritme dinàmic i emocionant. La banda sonora composta per James Horner ("Avatar", "Titanic", "Troya", "Braveheart") és un altre punt fort de la pel·lícula. La música acompanya perfectament les escenes d'acció i les seqüències de suspens, amplificant les emocions i l'impacte dramàtic de la història. L'edició de so també és de gran qualitat, contribuint a la immersió de l'espectador en l'acció i els moments de tensió. "Joc de patriotes" aborda temàtiques rellevants i controvertides com el terrorisme, la política internacional i els dilemes morals en situacions de crisi. La pel·lícula no només ofereix entreteniment, sinó que també fa reflexionar sobre les conseqüències de la violència i les decisions individuals en el context global. Aquesta profunditat temàtica és un dels factors que fan que la pel·lícula sigui més que una simple obra d'acció. "Joc de patriotes" és una emocionant pel·lícula d'acció i intriga que combina una narrativa ben construïda, interpretacions destacables i una direcció experta per oferir una experiència cinematogràfica molt satisfactòria. Proposta altament recomanable tant per als fans del gènere com per a aquells que busquen una història captivadora amb profunditat emocional i temàtica. A qui li agradi "El quart protocol" (John Mackenzie, 1987) li agradarà "Joc de patriotes". 8,5/10

Se habrá llevado a la tumba los 300 millones de euros 💶 de los paraísos fiscales donde los tenía??

Ya lo decía mi abuela, la parca nos iguala

Los famosos misales

Una choriza de primera que creó con su familia,una organización criminal.

La muerte iguala todo y a todos, pero también lleva a un rápido olvido. La tal madam Ferrusola no será una excepción.

Por cierto, primera vez que te veo/escucho y me pareces majisimo. Un abrazo.

Los Pujol tienen patente de corso, pero porque en sus chanchullos estan gente como Florentino, no nos olvidemos de que los corruptos no tienen bandera, salvo el dinero.

En Estados Unidos se hubiera podrido en la cárcel como Maddoff

Murió la matriarca del clan mafioso separatista de Cataluña. No lo siento en absoluto

Se hizo esperar.

Estoy totalmente de acuerdo con usted, siempte se la veía por encima de los demás pero cuando nos tenemos que ir todos somos iguales, la madre superiora ya estará allá. Todo lo demás se queda aquí

Nació y murió española

Esta señora seria muy creyente, pero una persona honesta no roba y pretende el.bien de todos, no sólo para si misma y para sus hijos. La he visto en Barcelona, cuando su marido.mandaba, con mirada altiva y ejerciendo de primera dama. Disfrutó de mucho poder intocable.en su tierra.

Te respeto cada uno cree o no en lo que quiera. No todos los creyentes somos iguales.

D.E.P. en el infiermo

Me gustarìa ver en Andalucìa un presidente catalán.

Se fue como vino al mundo,sin una pela.Tanto robar pa'na.😂😂 RIP.

Estos han sido, son , y serán un clan. De mafiosos.

Que Dios la tenga donde ella se merece.

al hoyo

Pués si se murió tanta paz lleve como dinero robó a los españoles

Viva Franco arriba España una grande y libre

Que Allí nos Espere siete Siglos más la tal Martita

Cómo va a entender una racista y xenófoba que alguien que no sea como ella pueda ser como ella?

Que importa que muera un delincuente?

Y detrás ira el

Pues vaya mi queridisimo Jordi Yo estaba resignada a que te hago comentarios, Y ni uno me contestas Pero que los borres sin tan siquiera leerme????? Hombre no!!!! Cuando veas mi nombre o mi foto de perfil ......Haz un esfuerzo chico...... Totalmente de acuerdo con el no me gusta de Marta Ferrusola La matriarca del clan!!!!!. La mafia catalana en su estado puro!!!! La católica a ultranza que robo como si no hubiera un mañana Ahora tendrá que rendir cuentas..... a S, Pedro?????? Eso le pasa por ser creyente😅 Hasta la próxima vez que me de la gana de escribirte Pero leeme...... please ❤

Gran película. Siga haciendo videos maestro!

Muy bien hecha la observación del artista ,su obra y su vida privada Yo admiro al Polaski artista.... Veo su cine por ello Su vida privada....es privada???? Pues hoy en día nada lo es Pero..... sólo me quedo con el ARTE y Ya!!!!

Magnifica película No recuerdo el final pero creo que fue algo así Como enaltecer el espiritu del profesor,en la lecciones aprendidas por sus alumnos Muy emotiva

Pues si,Jordi Es para como dices tú Para mear y no echar gota""" Los gais,no tendrían que salir del armario""" Es que,no tendría que haber armario para nadie El otro día le leí a un científico italiano que dijo una cosa que comparto: Dentro de 3 generaciones.... La inmensa mayoría será.... BISEXUAL::: Cosa ,que no sé si la inmensa mayoría... Pero que es una clara orientación ABSOLUTAMENTE

Wisting. Y cardinal… las dos me gustaron mucho..

Periodista con mayúscula. 👏👏👏👏

Sí señor Jesus Maraña dignifica la profesion de periodista

Hola Von trier

Cada uno interpreta según su perspectiva

APRECIADO SEÑOR ES UN HONOR Y UN PLACER ESCUCHAR SU VALIOSO COMENTARIO... FN ESTE CASO... DE ESTE FILM AGRADECIDO DESDE YA SOY ALBERTO ACUÑA DE ARHFNTINS ESTAMOS A V..DISPOSICION. POR WASAP

La voy a buscar para ver ❤